A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

boschíle, boschíli , nm Definitzione pígiu de matedu, logu prenu de tupas o fintzes de matighedhas piticas Sinònimos e contràrios buscale, buschedu, cràchiri Frases in custu boschili dhoi agatu linna bella ◊ duos ant chimbe canes isfunadu, prontos a los betare in su boschile.

boschitzínu , nm Sinònimos e contràrios buschedu Frases passàndhoro in d-unu boschitzinu, a Giuanni dhi at essiu unu conillu (A.Flore).

bóscu , nm: buscu Definitzione logu prenu de matas Sinònimos e contràrios padente | ctr. campu Frases sos buscos tuos si los ant distrutos cun picones cun serras e istrales, ant ingrassadu sos continentales e tue ses restada sentza frutos (A.Casula)◊ sos buscos si sunt cambiados in logos de rocas ◊ sunt buscos chi no bi rupit sa colora! ◊ prima bi aimis unu buscu mannu: como est totu campu! (Z.Melis) Sambenados e Provèrbios smb: Boscu. Ètimu itl. bosco.

bosétri bisàtere

bòsi bos

bosíe , avb Definitzione de custa manera, gosi Sinònimos e contràrios aggoi, aici, goe* | ctr. aggae Frases nisciunu nadu ndhe restet bosie, ca menzus in sa tumba e a piore!

bosíncu , agt, nm: busíncu Definitzione chi o chie est de Bosa / uliba businca Sinònimos e contràrios bosanu Frases Mariarosa tenit un'isciallu bosincu 2. sos bosincos ischint sa manera de aferrare sa manu a sa giua! Sambenados e Provèrbios smb: Bosinco, Bosincu, Businco, Busincu Ètimu srd.

bòso bóis

bosódhu , nm Sinònimos e contràrios buciuca.

bossíca , nf: buscica, busica, bussica, bússica Definitzione arremu, una genia de fodhe, bubburuca o sachitu ue, in sa carena, si arregollet e arrimat unu pagu calecuna sustàntzia chi sèberat calecun'àteru arremu (es. su fele, s'orina, su sèmene chi produint is butones de su mascu o de s'ómine); genia de ufradura ue si arregollet abbadúgia / su nodu de sa b. = su cundhutu ue ndh'essit sa cosa Sinònimos e contràrios buciuca, pisica / bobbollonca, bubbulica, bulluca, bumbulla Frases giughet sos pes biaitos, unfrados che bossicas (Z.A.Cappai)◊ l'ant operadu a sa busica ca nachi bi zughiat predas ◊ sa busica de su porcu la sulant e poi la prenant de ozu porchinu 2. sos de s'Altu ant detzisu chi pro rezer sa nassione totu devimus sulare buscichedhas de sabone… (Z.Zazzu) Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu vessie Ingresu vesica Ispagnolu vejiga Italianu vescica Tedescu Blase, Vesica.

bostàda boltàda

bostè , prn: vostè* Definitzione foedhu de arrespetu po personas chi no si connoschent o chi no si tenent in cunfidàntzia Sinònimos e contràrios bois, fostea, samartzei Frases si bostè si ndhe dinnat…◊ ma a l’ischit chi bostè est própriu curiosu?! Tradutziones Frantzesu vous Ingresu polite word (formula) Ispagnolu usted Italianu lèi Tedescu Sie.

bóstru, bóstu , agt, prn: brostu, fostru, vostru Definitzione (f. -a) agetivu e pronúmene mascu de 2ˆ persona plurale, chi apartenet a bosàteros, chi est de bosàteros Frases custos fiados bostros sunt? ◊ fizas bostras che sunt mannas ◊ sezis galu a cumprèndhere chi sas ideas meas sunt diversas de sas brostas ◊ precae a fizu brostu pro nois pecadores! ◊ seo sestandho unu cosíngiu e cun is coígios che bogo is loros bostos ◊ su cane leat fragu de ógiu ambu, si pentzat ca est cosa de papare e móssiat is catzolas bostas! 2. leadebbochelu: custu est totu su bostru! Ètimu ltn. *vostru(m) Tradutziones Frantzesu votre, vôtre Ingresu your (s) Ispagnolu vuestro Italianu vòstro Tedescu euer, Ihr.

bóstu! , iscl Definitzione foedhu po nàrrere chi bastat, de dh'acabbare, de lassare de fàere, de no sighire Frases como bostu, eh, bellé! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ça suffit, assez Ingresu stop (it) Ispagnolu ¡basta!, ya está Italianu basta! Tedescu genug!.

bòsu bóis

bòta , nf Definitzione cropu; cosa chi si narat po erríere, a befa / dare botas = nàrrere cosa faedhendhe a befe Sinònimos e contràrios colpu / botada, mofa Sambenados e Provèrbios smb: Botta Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu coup, boutade, moquerie Ingresu banter Ispagnolu golpe, broma Italianu bòtta, mottéggio Tedescu Schlag, Spott.

bòta 1 bòlta

bòta 2 , nf, nm: bote 1 Definitzione genia de catzola, mescamente grussa, de orropu / min. botita Sinònimos e contràrios botinu, buzu, iscalpa, iscarpone Maneras de nàrrere csn: sas botes = istivales; botas a trumba = zenia de istivales a mesu camba; botes russos = iscarpas russas, iscarpones; pònnereche sos pes in sas botas de un'àteru = detzídere e fàghere in parte sua chentza chi mancu ndh'iscat nudha Frases mi at pitigadu sa bota ◊ che apo finidu chimbe paja de botes chirchendhe a issa ◊ sas botas pintirinadas chi ti mudant passizendhe las intendho tzirriendhe: abbisu no sunt pagadas?! ◊ si cheres botes bonos beni a innoghe! ◊ si sighit pruendi aici at a tocai de comporai botas povintzas a is brebeis! Sambenados e Provèrbios smb: Botta, Botte Terminologia iscientìfica bst Ètimu ctl. bota Tradutziones Frantzesu brodequin Ingresu boot Ispagnolu bota Italianu scarpóne Tedescu Bergschuh, Stiefel.

botabbòta , nm Definitzione su greme chi ponet a su casu fatu Sinònimos e contràrios giambaghe, saltaredhu, sartasarta / cdh. saltaribídhulu Terminologia iscientìfica crp, piophila casei.

botàda , nf: butada Definitzione cosa chi si narat po erríere, pigandhosi in giru; cosa a briga nada in cobertantza / a botada = de botu, a corpu Sinònimos e contràrios bota, cistu, imbotada, mofa / cuciarada, scafitada Frases óminis e féminas si ghetànt butadas befianas cantendusí partebari mutetus (S.A.Spano)◊ fiat sempri prontu a ghetai butadas a is bagadias ◊ su cabesusesu si poniat a ghetai botadas contras a is campidanesus ◊ de is botadas issu no ndi fait contu, si ndi arrít Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu boutade, mot d'esprit Ingresu witticism Ispagnolu broma Italianu battuta Tedescu Scherz.