A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bóti! , iscl Definitzione genia de foedhu chi si narat a su pipiu, giogandhodhu Frases lah ca fais a timi a su pipiu cun su boti boti tuu! Ètimu srd.

botiàre , vrb: butiare Definitzione calare a istídhigu a istídhigu, lassare andhare s'istídhigu / butiadu a sàmbene, a ozu, a binu = chi est totu istidhiau, brutu de sànguini, ollu, binu Sinònimos e contràrios guciare*, ilgutare, istedhiare, lutiare, strichidhai, sucutare Frases s'aera est annuada e comintzat a butiare ◊ cussa cosa ifusta est butiendhe ◊ ah, miradilu su boe corrudu che bocitedha botiendhe! (Limbaresu)◊ in sa cabertura bi at téula móida e candho proet butiat abba.

botiàre 1 botàre

botichédhu , nm Definitzione min. de bote Sinònimos e contràrios botaredhu, botuledhu, lamedhutza Tradutziones Frantzesu petite boîte Ingresu small tin Ispagnolu botito Italianu barattolino Tedescu kleine Dose.

bótida , nf Definitzione bota o addobbu Sinònimos e contràrios banzu 1, colpu, dobbe Ètimu srd.

botighínu , nm: butechinu, buteghinu Definitzione genia de butega inue bendhent cosas de bufare, o de fumare Sinònimos e contràrios cilleri / istancu / cdh. butighinu Frases in su buteghinu chi aiat comporadu, Efis campaiat sa vida bendhendhe binos e licores ◊ su dinari si che l'at ispesu in su butighinu ◊ oe su mere de su buteghinu est diventadu perfetu alchimista: cun abba bruta e drogas faghet binu (Testoni) Tradutziones Frantzesu gargote, bistrot Ingresu tavern Ispagnolu taberna Italianu béttola Tedescu Kneipe.

botigiài , vrb Definitzione istare a su move move comente faent is cuadhos candho funt timendho in logu chi dhue at gente meda.

botigliòne, botigliòni, botillòne , nm: buteglioni, butiglioni, butillione, butillone, butilloni Definitzione genia de ampudha manna Sinònimos e contràrios ampullone, carrafone 1, pistone Maneras de nàrrere csn: su para butilloni = un'imbriagone; genti butillona = fata e lassada, chi est coment'e nemus, chi àtere ndhe faghet su chi cheret Terminologia iscientìfica stz Ètimu itl. bottiglione.

botinàrju , nm Definitzione maistu chi faet botinos Sinònimos e contràrios caltzeraju, catolàgiu, mastruiscarpas, sabbateri Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bottier Ingresu boot-maker Ispagnolu botinero, zapatero Italianu stivalàio Tedescu Stiefelmacher.

botínu , nm: butinu Definitzione genia de iscarpa, bota fine, prus che àteru arta, bona / botinus de vacheta o de sciurè = iscarpa fine, de vacheta o (pedhe de) crabitu Sinònimos e contràrios bota 2 Frases e dèu depu abarrai atravau cun custus botinus chi funt papanduminci is carronis?! ◊ botinus istrintus, istrada longa ◊ Damiana si depiat comporai is botinus ◊ pórrimi sos botinos ca andho a bidha! Terminologia iscientìfica bst Tradutziones Frantzesu botte Ingresu ankle-boot Ispagnolu zapatos, botas elegantes Italianu stivalétto, scarpina Tedescu Stiefelette.

botínu 1 , nm: butinu 1 Definitzione s'ógiu chi portant totu is lates Sinònimos e contràrios botirru* Frases pro fríere oos no bi at menzus de su botinu ◊ su butatzolu sanat cun unturas de botinu ◊ de su late faghent casizolu, regotu e butinu.

botírru , nm: butirru, butiru, bútiru Definitzione s'ógiu de is lates, ma mescamente de su bàchinu, seberau abbandha a panighedhos e impreau po cundhire Sinònimos e contràrios botinu 1, manteca Frases che betas su late e ndh'essit su butiru Ètimu itl. butirro Tradutziones Frantzesu beurre Ingresu butter Ispagnolu mantequilla Italianu burro Tedescu Butter.

botíta, botítu , nf, nm Definitzione min. de bota 2 Frases bi at unu paju de botitas rujas subra de unu muntone de botitas de pisedhos ◊ comporeit botitos a tacones altos Tradutziones Frantzesu petit soulier Ingresu small shoe Ispagnolu zapato pequeño Italianu scarpétta Tedescu Schühchen.

botíu , nm, nf: butia, butiu, bútiu, gutia* Definitzione unu tanti pagu pagu de cosa, prus che àteru iscagiada: abba, ógiu, mele, binu e àteru deasi (si narat fintzes po pagu pagu) Sinònimos e contràrios guta 1, istidha, istídhigu, làmbria, lutia, paspia / paghitzedhedhu Maneras de nàrrere csn: butiu mortu, butiu intro de muru = male cuadu, male chi no si bidet ma chi faghet dannu meda própiu pro cussu, mancari parzat cosa paga; butiu mortu = pudha crionzana, su chi si ndhe tenet de unu bene chi ant lassadu sos mannos, arrenduda; meighina a butios = de pigai a istídhius contaus; betare a butiu a butiu = a pagu a pagu; bogàreche sos butios = acontzare su tretu de una cabertura ue bi butiat abba projana a intro; su mastru de sos butios = mastru chi mendhat sas caberturas pro che bogare sos butios Frases s'abba est falendhe a butiu in s'isseta ◊ at betadu pagos butios de binu a s'abba ◊ at annuadu meda ma at fatu duos bútios ebbia ◊ tocat de che bogare sos butios de cabertura, sinono nos proet intro de domo 2. ancu no si potat comporare unu butiu de abba! ◊ de cussa cosa tue no ndhe depes bufare mancu butiu, ca ti faghet male! ◊ pònemi duos butios de gafè a mi che leare custu sabore malu de buca! 3. si assemizant che duos butios de abba 4. dépidos no ndhe ponzo mai, ca sunt che gutiu in intro de muru! 5. fit sa matessi bellesa: li mancabat petzi su gutiu Sambenados e Provèrbios prb: butiu mortu intro de muru che betat sa domo Tradutziones Frantzesu goutte Ingresu drop Ispagnolu gota Italianu góccia, góccio Tedescu Tropfen, Schluck.

bótiu , nm Definitzione movimentu a sàrtidu, a brínchidu Sinònimos e contràrios brinche, brínchidu, brínchili, brincu, giagu 2, sàltidu, sédhida / arratroxa Frases atacat a cudhos ballos tundhos cun bótios e brincos de poledhos tocados de puntolzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu saut, bond Ingresu jump Ispagnolu salto Italianu salto, làncio Tedescu Sprung.

bòto bòte

botói , agt, nm Definitzione chi o chie giughet botu a tropu, ifadosu meda Sinònimos e contràrios botuíschidu, pruaxu.

bòtolo , nm: bòtulu Definitzione istúgiu no tanti mannu (de làuna, de imbidru, prus che àteru serrau) po pònnere cosa Sinònimos e contràrios boeta, bote*, lamedha, tolla Frases su carru portàt cadenas e bòtulus chi fiant unu carraxu mannu ◊ fait is partis a unu bagamundu, a genti de bòtulu! ◊ cun is bòtolos de cunserva is piciochedhos faiant giogos.

botolúdu , agt Definitzione nau de ccn., chi portat trempas grassas, imprupias Sinònimos e contràrios trempadhúciu, trempedhudu.

botonúdu , agt: butonudu Definitzione nau de animale, chi portat is butones, chi no est crastau, ancora cogiudu; nau de ómine, chi si faet arrespetare, chi s'imponet Sinònimos e contràrios botudu, cogiudu Ètimu srd.