A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

botorínu , nm: boturinu, butorinu, buturinu, itirinu, otoniu, turinu Definitzione orruga o camminu istrintos meda, a bortas chentza essia Sinònimos e contràrios izola, piteraca, strintu, terighinu, urgu / caminu Frases in sos buturinos bi colat male fintzas s'àinu, si zughet bàrriu, de cantu sunt astrintos ◊ preparade su caminu de su Segnore, adderetade sos buturinos suos! ◊ intendho passos in s'impredadu de sos botorinos Terminologia iscientìfica bdh Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sentier Ingresu path Ispagnolu callejuela, sendero Italianu vïòttolo, chiassuòlo Tedescu kleine Gasse.

botósu , agt Definitzione nau de ccn. (prus che àteru pipiu, piciochedhu), chi portat botu, chi istat sèmpere tocandho totu, faendho e istrobbandho; chi portat atza e no si lassat pònnere apalas, si faet logu, foedhat chentza bregúngia fintzes si àteros no dhu bolent lassare foedhare Sinònimos e contràrios assudu, atzilosu, faciudu, fatériu, mauchedhu Frases custu est unu pisedhu botosu: no abbarrat un'iscuta frimmu 2. botosa comente est, cussa, bae chi no ti la catzas gai, no! ◊ inoghe, chi che at zente meda, cola tue addainanti ca ses prus botosa! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu impétueux Ingresu raging Ispagnolu impetuoso Italianu irruènte Tedescu heftig.

bótu , nm, avb Definitzione su istare sèmpere tocandho, faendho a tropu, giaendho istrobbu, nau de pipios o piciochedhos fintzes chentza giare ascurtu a is mannos; su bogare o pònnere fàcia cun s'àtera gente Sinònimos e contràrios àcia Maneras de nàrrere csn: botu 'íschidu (bíschidu)= botu meda, a tropu, de no lu pòdere baliare, fintzas su pisedhu etotu chi zughet botu a tropu e daet ifadu (zúghere o èssere b. íschidu); pònneresi botu = faisí a intèndiri, bogai faci; pònneresi su botu chi… = pònneresi sa cara, bogai faci nendi ca…; avb.: botu botu = a poderiu, a prepoténtzia Frases za ndhe zughet de botu bíschidu cussu pisedhu: no ti lassat nudha chentza forrogadu! 2. a si che colare ue no faghet a bídere bene s'istrada no est a zúghere botu e a pònnere s'àteru puru in arriscos de s'iscollare! ◊ lassa andhare a isse, ca si ponet prus botu: a tie no ti bi lassant mancu acurtziare! ◊ si poniat su botu chi nachi fit gai! ◊ tue ti pones su botu, ma no tenes resone! 3. si ch'est coladu a dainanti de sos àteros botu botu Ètimu itl. botto Tradutziones Frantzesu impétuosité Ingresu impetuosity Ispagnolu impetuosidad Italianu irruènza, ìmpeto, monellerìa Tedescu Wucht.

bòtu bòte

bótu 1 , avb: buta Definitzione de botu = de istrémpiu, a corpu Frases candu dh'ant bistu si ndi funt pesaus de botu ◊ mi ant de botu giradu sas palas! ◊ m'ischidesi nervosu de unu botu ◊ su chelu si fit inchimeradu e caleit de botu sa irada de s'abba ◊ mancai surpréndiu de buta, candu su cuadhu si est postu a curri, no si fiat pérdiu de ànimu ◊ comente apo bidu deai, mi ndhe peso de botu, curro a sas bestes e mi pijo totu Sambenados e Provèrbios smb: Butta Tradutziones Frantzesu brusquement, tout à coup, soudainement Ingresu suddenly Ispagnolu de repente Italianu di scatto, all'improvviso Tedescu plötzlich.

bótu 2 , nm: votu* Definitzione singiale coment'e una rughe chi si faet in s'ischeda (in pitzu de unu símbulu o de unu númene) po isceberare is candhidaos e significare sa volontade de s'eletore; su pàrrere de unu, nau o ammostau inue si decidet ccn. chistione; su chi s'impromitit a unu Santu po ccn. gràtzia chi si pedit o chi si acantzat Sinònimos e contràrios promissa Frases sos candhidaos nobos de cada partiu fint tucandhe ifatu de sas zannas pedindhe botos che dischissiaos.

bótu 3 , nm: brotu Definitzione linna noa isparandho, cumenciandho a crèschere bogandho linna noa Sinònimos e contràrios brossa, inseurru, irbrossa Frases sa bide est faghindhe su primmu botu.

botudéntzia , nf Definitzione su èssere botosos, su si pònnere botu Sinònimos e contràrios abbétia, aputa, perronia, tostorrímine Ètimu srd.

botúdu , agt, nm: butudu Definitzione chi portat is butones; mascu cogiudu (si est nau de fémina, chi est bella prena, sana, imprupia); màscara de trastos bècios iscorriaos o a bisura de animales Sinònimos e contràrios botonudu, cogiudu Ètimu srd.

botúdu 1 , agt Definitzione chi giughet botas, cartzau Sinònimos e contràrios botadu Ètimu srd.

botúdu 2 , agt: butudu 1 Definitzione chi portat botu, atza Sinònimos e contràrios botosu Frases cussu fut su piciochedhu prus butudu Ètimu srd.

botuíschidu , nm Definitzione botu bíschidu, botu a tropu e chi po cussu giaet ifadu meda; si narat deosi fintzes su piciochedhu tropu botosu Sinònimos e contràrios botoi, pruaxu Frases za ndhe zughent de botuíschidu, cussos pisedhos: no faghet a los tènnere in domo ca ti abbutinant totu su logu! 2. ma est botuíschidu, mih, custu pisedhu: mai frimmu istat!

botulàmini , nm Definitzione botes, cabidhada de botos / genti de b. = genti metzana Ètimu srd.

botulàre , vrb Definitzione orrúere de botu, a cropu, betare de artu Sinònimos e contràrios botare / arrúere, bulliare / boltulare Frases si ndhe at botuladu fora sos ojos e los at intregados a su pretendhente ◊ su maistu ci teniaus si tiràt is origas, si che botulàt de sa porta candho s'intendhiat foedhandho in sardu! Ètimu srd.

botulédhu , nm Definitzione min. de bòtulu, bòtu piticu Sinònimos e contràrios botaredhu, botichedhu, lamedhutza Frases su botuledhu cun su dinai dh'apu postu in su fascellau.

bòtulu bòtolo

boturínu botorínu

bòtza bòce

botzadúra , nf Definitzione su botzare Sinònimos e contràrios iscrocorigadura, scrocorigada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu recalage Ingresu rejection, failure Ispagnolu suspensión Italianu bocciatura Tedescu Durchfallen.

botzàre bociài 1