A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bóltu , nm Definitzione cumpridura de s'ingraidànscia / batire a b. s'ingradiatia = cumprire s'i. cun s'illieronzu a tempus sou Frases si cherides chi batat a boltu s'ingradiatia, custa fémina devet àere su màssimu pasu e cheret contivizada in su mànigu (S.Saba) Terminologia iscientìfica vda.

boltulàre , vrb: bortulare, botulare, vortulare Definitzione furriare o fàere orrúere a terra, orrúere, betare apare sa cosa chentza órdine perunu lassandhodha posta a tréulu, pònnere sa cosa farrancas a susu Sinònimos e contràrios botulare, corriare, fruschinare, imbrotulare, iscrucuedhai, isvortulare, lodhurare, tambulare Frases ant boltuladu su logu a fundhu in susu ◊ si su padronu tiat ischire in cale ora benit su ladru, tiat bizare e no si tiat lassare bortulare sa domo ◊ s'ampulla si est male posta che podet bortulare ◊ cussa cosa fit ritza ma ch'est bortulada Ètimu ltn. *vol(u)tulare Tradutziones Frantzesu renverser Ingresu to overturn Ispagnolu revolver, volcar, mezclar Italianu rivoltare, rovesciare Tedescu umkehren, umwerfen.

bólu , nm: volu Definitzione su bolare; nualla, truma de pigiones / min. bolighedhu Sinònimos e contràrios bóbidu / truma Maneras de nàrrere csn: in d-unu bolu = in d-unu sinnu; leare su bolu = pesàresi a bolare; andhare a b. = andhare in boleos, a boladura; tocare sas campanas a b. = sonare a meda, arrepicai; picare a ccn. in bolos e in bentos = in boleos, coment'e faghíndhelu bolare Frases sos puzones isterrent bolu ◊ catzadore fentomadu, cussu: coglit sa perdija a su bolu! ◊ che rundhinella lizera pro poder bènnere a cue su bolu pesare dia 2. unu bolu de puzones ◊ in altu si bidiant bolos de untulzos bramosos de godire sos ismulzos cun calchi ispéigu in punta de una serra (A.Casula) 3. ballandhe, cudha fémina la picabo in bolos e in bentos, totu la ghighinabo! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vol Ingresu flight Ispagnolu vuelo, bandada Italianu vólo, stórmo Tedescu Flug, Fliegen, Schar.

boluntàdi bolontàde

boluzàre bolizàre

bòlza bòlla

bòmba , nf, nm: bomma Definitzione genia de papare fatu cun petza mólia a bocitedhas tundhas matuchedhas: nodias is bombas de is isposos Frases còmpora peta maghinada, chi a mesudie faghimus bombas! ◊ a papai fadiat bombas de petza de cuadhu Terminologia iscientìfica mng Ètimu itl. bomba Tradutziones Frantzesu croquette Ingresu rissole Ispagnolu albóndiga Italianu polpétta Tedescu Klops, Frikadelle.

bòmba 1 , nf: bómbia 1 Definitzione genia de arma fata cun cosa chi iscópiat; si narat fintzes po cosa manna Sinònimos e contràrios beterone Frases sa bomba atómica at a fai a arrogus totu s'umanidadi coment'e unu picapetza ◊ sa zente de sa Terra cheret paghe e amore, no bombas terrorosas! 2. ite bómbia de péssighe, de figu!… ◊ ite bómbia de tródhiu!… Terminologia iscientìfica rms Tradutziones Frantzesu bombe Ingresu bomb Ispagnolu bomba Italianu bómba Tedescu Bombe.

bombàghe bambàche

bombardadòre , nm Definitzione chie bombardat, betat bombas Sinònimos e contràrios bombarderi Ètimu srd.

bombardài , vrb: bombardare, bombordare, bumbardare Definitzione betare bombas Sinònimos e contràrios abbombiai Frases me in Gonnus is americanus iant bombardau e iant fatu prus de centu mortus ◊ una noti iant bombardau su castedhu e ndi furiant arrutus is murus e ant tudau totu ◊ sos Americanos sunt bombardenne in Irak ◊ su tzocu mi fateit pensare a cussa nave de gherra chi bombardaiat Tradutziones Frantzesu bombarder Ingresu to shell, to bomb Ispagnolu bombardear Italianu bombardare Tedescu bombardieren.

bombardaméntu , nm Definitzione sa faina de betare bombas Frases Castedhu fiat una citade ferta: medas domos derrutas, orrugas prenas de mortos, gente chi si fuiat a is bidhas timendho is bombardamentos ◊ candho est comintzau su bombardamentu inimicu si sunt ghetaos totus in terra.

bombardàre bombardài

bombardàu , pps, agt Definitzione de bombardare; nau de logu, chi dh'ant bombardau, nau de domo, chi est betada apare, totu posta a tréulu 2. alichidí s'aposentu ca parit bombardau!

bombardéri, bombardiéri , nm: bumbalderi Definitzione prus che àteru, aeropranu armau de bombas Sinònimos e contràrios bombardadore Frases milli bombardieris si pesant a bolare in s'àera de Sardigna…◊ is bombarderis passànt a undadas a undadas ◊ is ogus mius iant biu un’àchili manna che un'aparéchiu bombarderi de tempus de guerra Tradutziones Frantzesu bombardier Ingresu bomber Ispagnolu bombardero Italianu bombardière Tedescu Bomber.

bombàre , vrb Definitzione caciare, torrare de s'istògomo sa cosa chi unu at papau Sinònimos e contràrios arrevesciai, bòmbere, bombitai, butare, caciae, gòmbere, istercorare 2. mànigat e bufat mancari ndhe li bombent sos ojos! ◊ nos ant gitu un'ingannu chi de cantu est duru e mannu noche bombat su terrinu. Ètimu srd.

bombàre 1 , vrb Sinònimos e contràrios ciopai, isciopai, iscartarare 1 Ètimu srd.

bombàrra , nf Sinònimos e contràrios bomba 1 Terminologia iscientìfica rms.

bombè, bombèi bambè

bòmbere , vrb Definitzione caciare, torrare de s'istògomo sa cosa chi unu at papau, nau fintzes in su sensu de bogare cosa meda; èssere a conos, àere gana de caciare; orròschere a unu; pagare o prànghere po su male fatu: s'impreat prus che àteru a pps. (bómbidu, bómbiu) o a inf. / bòmberenche su frocu de s'ànima = catzàrendhe sos ogros, caciaindi totu Sinònimos e contràrios arrevesciai, bombare, bombitai, butare, caciae, gòmbere, istercorare / marigai Frases est a cónios e comintzandhe a bòmbere ◊ sa miniera aiat incomintzatu a bòmbere abba chi s'aiat piligatu rocas, funnos e donzi cosa ch'imbeniat ◊ ambos duos si aiant apompiatu su chi nche aiat bómbitu su frastinzu 2. como los apo bómbidos custos argas de muntonarzu chi no ischint fàghere àteru si no dare ifadu a s'àteru! 3. addaghi mi che segas ben'ene sa passéntzia che la bombes totu a una bia! Ètimu ltn. vomere Tradutziones Frantzesu vomir, avoir du dégoût pour… Ingresu to vomit, to loathe sthg Ispagnolu vomitar Italianu vomitare, avére qlc. a nàusea Tedescu brechen, vor etwas Ekel empfinden.