A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bolluzàre bolizàre

bolluzòre , nm Definitzione su èssere in buluzu, móviu Sinònimos e contràrios abbuluzu Frases su binu candho est in bolluzore no est bellu netu Ètimu srd.

bolluzósu , agt: bulutzosu, buluzosu Definitzione chi est buluzadu, avolotau; chi ponet buluzu Frases buluzosu che mare Ètimu srd.

bollúzu , nm: abbuluzu, bullizu, bulluju, bulluzu, bulútziu, buluzu Definitzione morigamentu de cosa, de ideas, de sentidos, de gente, nau in su sensu siat de intrullamentu, de cosa betada a tréulu (o chi deasi paret), e siat de avolotu / abba bulluja = avolotada, trulla Sinònimos e contràrios abbatúliu, abbolotu, burdellu, mamudinu, pilissu, sciumbullu, trambullu, tregollu / trullesa Frases candho nche ant istutatu sas luches, su palcu in piatza fit totu unu bulútziu niedhu ◊ sa rafineria est totu unu bulútziu de tubbos intorticatos ◊ s'intendhet su chimentu de sas maretadas de su mare in bulluzu 2. li at postu in corpus unu bulluzu secretu chi no li daet pasu ◊ su coro est in bullizu ca so torrandhe a sa terra nadia (G.Cheri) Sambenados e Provèrbios smb: (Buluggiu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu turbidité Ingresu turbidness Ispagnolu turbidez Italianu torbidézza Tedescu Trübheit.

bolojàre , vrb: abbolojare* Definitzione murigare e avolotare pruschetotu s'abba e cosas deasi Sinònimos e contràrios abborotai, abbuligiai 1, bugliare, istriulare, sciambullai 2. in funtana aciapesi s'abba bolojada ca bi fint sos porcos a masone ◊ s'abba de su lagu est totu bolojada.

bolontàde , nf: boluntadi, volontade* Definitzione genia de fortza de sa mente: su bòllere, sa gana de bòllere o de decídere ccn. cosa donniunu po gana sua e no po àtera fortza Sinònimos e contràrios gana Frases sa volontade, candho est forte, podet regulare sa vida ◊ si dogni cosa primu est destinada, de volontade, tandho, no bi ndhe at!

bolórtzigu , agt: bolótigu, bulótigu Definitzione chi bolet, chi tenet gana, chi bolet totu issu Sinònimos e contràrios abbramidu, agganiu, asuriosu, disigiosu, ganosu, gulosu, imboziu, inganatzidu Frases fia bolótigu de mi bodhire cheriasa ◊ cun zente bolótiga e surida chie bi podet istare?! ◊ in sas tzitades sos ricos sunt prus bolórtzigos e restigos de sos de sas bidhas (C.Frau).

bolóstru , nm: colóstiu, cóstiu, golosti*, olosti, lóstiu Definitzione alàsiu, genia de linna dereta (ma chi si atrótigat de longu) chi faet a matas fintzes mannas, corgiolu birde, fògia ispinosa in is oros (candho est bàscia o in tretu bàsciu de sa mata) e frutighedhu a pibionedhu, orrúbiu: faet in montes unu pagu artos Sinònimos e contràrios alase, arangiubburdu, lauspinosu Terminologia iscientìfica mtr, Ilex aquifolium.

bolótigu bolórtzigu

bolótu , nm Sinònimos e contràrios bucalloto.

bòlta , avb, nf: borta, bota 1, volta Definitzione su foedhu giaet un'idea de tempus, coment'e de una parte, unu momentu chi podet torrare o chi dhue podet èssere torra: si ponet fintzes po cantidade chi si arrepitit Sinònimos e contràrios bia 1 Maneras de nàrrere csn: a bolta a bolta, a borta ’orta = una borta perómine, itl. alternativaménte; sas piús bortas = su prus de is bortas; a bortas = candho ei e candho nono; a bortas chi… = no siat chi…, de is bortas chi…; a duas bortas… = (nadu a befe o a murrunzu) nudha, mai; fàghere una cosa in duas bortas = parti una borta e parti un'àtera borta; fàghere sa cosa a duas bortas = torraidha a fai una segunda borta puru; totu a una borta = totu paris, cambiamentu chi faghet impessare a cosa pagu de bonu; àteras bortas!, a s'àtera borta! = zenia de ringratziamentu (coment'e nendhe "A ti lu torrare deo, si cumbinat!") rispondhindhe a chie ringràtziat; a bortas torradas = fatuvatu, a sa sighida Frases custa est cosa fata a duas, a tres, a tantas bortas ◊ maridu e muzere andhaiant a bolta a bolta a cadhu a s'àinu ◊ tantu za la faghet, sa cosa: a duas bortas!…◊ duas bortas deghe faghet vinti ◊ cussu papat a duas bortas de mimi 2. a bortas triballat e a bortas no triballat 3. bae a bider ite b'at, a bortas chi bi apet bisonzu de azudu! ◊ gei seu castiendi, de is bortas chi tui mi coglionis! ◊ ita est totu custu schinnitzu chi t'est pigau totu a una borta?! Sambenados e Provèrbios prb: a bortas a bortas tocat su casu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu fois Ingresu time Ispagnolu vez Italianu vòlta Tedescu Mal.

boltàda , nf: bortada, bortata, bostada Definitzione su boltare, cambiare filada o àteru; tretu de un'istrada o camminu chi faet a cuidu e girat a un'àtera bandha Sinònimos e contràrios furriada, mujada, strissiada, torrada, zirada Maneras de nàrrere csn: in d-un'ostada de oju = in unu sinnu, in una furriada de ogus; bortada ’e die = merí; fàchere sa bortada de s'ógliu (foedhandho de s'erba noa chi naschet a is primas próinas passandho s'istade) = sicare chentza crèschere (si no sighit a pròere) Frases carchiunu, a sa bortata de s'ocru de su ventuleri, ghetaiat manos lestras e si nche prischiaiat carchi cosa 2. sos ciclistas comintzant sa falada e leant sas bostadas de su Domàniu ◊ arribbo a sas bortadas de Mughina e nche bio custos pinnones de fummu 3. est isparida in d-un'ostada de oju Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu virage Ingresu turn Ispagnolu giro, viraje Italianu svòlta Tedescu Abbiegen, Wende, Biegung.

boltàdu , nm: bortadu, bortau, vortau Definitzione is budhales o istentina prus larga de un'animale (procu, brebè) furriaos e prenos de coígios o orrugos de pulidura a còere arrustu / bortau ’e pinnicas = su chi si faghet cun sa bentre pizàdile Sinònimos e contràrios ilmeltzadu, longus Terminologia iscientìfica mng Ètimu srd.

boltàre , vrb: bortare, bortiare, vortare Definitzione furriare a s'àtera parte, fache a ccn. po agiudu, po foedhare; fàere fúrriu, cambiare; pigaresidha contras a chie cumandhat, contras a ccn. Sinònimos e contràrios colojare, furriai / cambiai, imbortare Maneras de nàrrere csn: bortàresi a su ferru ruju = no tènniri arrispetu po nudha e po nisciunus; boltare sos chervedhos = ammachiaisí Frases sos mazores no ischiant a cale santu si bortare e dubba chi si lis presentat unu ◊ si ch'est bortadu a s'àtera bandha candho at bidu a mie ◊ bolta a nois sos ògios tuos! 2. onzi dimóniu si est boltadu a santu ◊ farina de tiàulu si boltat in telau ◊ s'allegria mea como si mi fit bortiandhe in tristura ◊ sa balentia dae valore che l'ant bortata in cosa leza ◊ a s'intèndhere su frúsciu de su trenu s'àinu si est boltadu a dimóniu! ◊ si tiat bortare su tempus, tandho fortzis tiat sanare 3. fint medas sos bandhios chi si bortabant in d-unu chin pastores e carbonarjos in cussos litos 4. sos minores si sunt boltendhe a sos mannos ◊ fache discostare sa runtzinalla chi si m'est bortada ◊ li at atunchiau s'istrópiu de s'orgógliu e tandho si est bortau ◊ su poledhu, candho si sapiat zente colàndheli serente, si bortabat a càrchides 5. si sutzedit calchi cosa no boltes culpas a mie! 6. est gai isurzidu chi si bortat a su ferru ruju (G.Ruju) 7. in custu carrasegare ses boltendhe sos chervedhos Ètimu ltn. *voltare Tradutziones Frantzesu tourner, se retourner Ingresu to turn against s.o., to rebel Ispagnolu darse vuelta Italianu voltare, rivoltarsi Tedescu wenden, sich auflehnen.

boltédhu , nm: bultedhu, burtedhu 1, bustedhu, ortedhu Definitzione aina po segare de pigare a una manu, impreau mescamente in coghina e in sa mesa: si narat fintzes a sa lepedha / min. bultedhutzu Sinònimos e contràrios gortedhu*, leputzedhu, lipedhu / arrasoa Frases cussu trau giughet sos corros che boltedhu! ◊ lassat istare canna chi fit seghendhe e bustedhos e si tucat a domo Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu couteau Ingresu knife Ispagnolu cuchillo Italianu coltèllo da tàvola Tedescu Tischmesser.

boltiàda, boltigiàda , nf Sinònimos e contràrios orticata 1.

boltígulu , nm: boltíulu Sinònimos e contràrios boltiju, corticru, forticru, oltígiu, urtiche, vrustica Frases unu fradile carrale sou s'interessaiat de cummérciu in boltíulu Terminologia iscientìfica rbr.

boltíju , nm: bortigu, bortixu, bultigu, bultiju Definitzione su de duos corgiolos de su suérgiu, su chi si ndhe bogat dónnia noe annos, candho est prus grussu, bonu po isolantes, tapos e àteru Sinònimos e contràrios boltiju, corticru*, forticru, oltígiu, urtiche, vrustica Frases sa tita mia est sica che bultiju… tue ses sedhalitu e no ses biju, ne a tempus de suer ses ancora (Tucone) Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu liège, liège femelle Ingresu cork Ispagnolu corcho Italianu sùghero Tedescu Kork.

boltíula , nf Definitzione genia de erba chi punghet e faet a dolore puru, ispirtit Sinònimos e contràrios ociada, ociau, oltija*, picianti, pistidhore, pítiga, pitziadroxu, puntriga, pústica Terminologia iscientìfica rba.

boltíulu boltígulu