A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

bolàminis , avb Definitzione andai, bènniri in b. = in boleos, currendho meda, agiummai bolandho Frases de Silius a Santuasili ndi seu calau in bolàminis!

bolandéru , agt Definitzione chi no tenet firmesa, nau de su cumportamentu, de su caràtere de unu / conca b. = chie istat sèmpere cambiandho idea Sinònimos e contràrios bolabbola, bolantitzu, bollàticu, freniosu, spetziosu, variadori | ctr. firmu, resinnadu Ètimu ctl., spn. volander, volandero Tradutziones Frantzesu inconstant, volage, changeant Ingresu inconstant Ispagnolu voluble, inconstante Italianu incostante, volùbile Tedescu flatterhaft.

bolànte, bolànti , nm: volante 1* Definitzione serbidore chi andhat ainnanti de su cóciu currendho a pei Sinònimos e contràrios alacàgliu.

bolàntiga bolàdiga

bolàntigu , agt: bolàticu, volàticu Definitzione nau de cosa chi no est firma, chi movet, chi est istacada (sugeta a bolare, a che dha leare su bentu), pagu segura; fintzes chi podet capitare, a bortas, o chi est a sola, chi dhue ndh'at o si ndhe agatat calecuna sola; nau de unu, chi càmbiat muta, umore de unu mamentu a s'àteru Sinònimos e contràrios abbentaditu, bolantizu / iscàbulu / foravia Maneras de nàrrere csn: raighina b. = arréxini chi essit in artu, me in su truncu o is nais de unas cantu matas; otadas bolàntigas = iscàbulas, chi no sunt parte de carchi cantone; bistiri bolàticu = largu, chi pigat bentu meda; a dies bolàntigas = a candu ei e a candu no Frases a bias mi biso dai artu falendhe cun su corpus bolàntigu e isortu ◊ cussos pabilos gai, bolàntigos, cherent collidos ca los perdimus 2. sas boltas bolàntigas chi li colaiat acurtzu si l'abbaidaiat cun ojos de ispera, a sa picioca ◊ tevimos fàghere dogni die su chi creimos e no a dies bolàntigas ◊ in cussas trempas bi aiat unu nuraghe bolàntigu Tradutziones Frantzesu volant, irrégulier Ingresu occasional, movable Ispagnolu volador, discontinuo Italianu volante, saltuàrio Tedescu beweglich, unregelmäßig.

bolantínu , nm: volantinu* Definitzione fógliu iscritu chi si giaet po informatzione o faendho propagandha a calecuna cosa.

bolantítzu , agt Definitzione chi no tenet firmesa Sinònimos e contràrios bolabbola, bolàntigu, bollàticu Frases est ómine de gabbale o de sos bolantitzos?

bolaòla , avb, nm Definitzione a su bola bola, movendhosi iscapiau, bolandho, bolandhosiche; genia de giogu, un’élica de fàere girare cun su bentu Frases zughet su coro bolaola ◊ prendhedilu cussu mucadore, cantu chi lu zughes isortu bolaola! Ètimu srd.

bolàre, bolàri bobài

bolasína , nf: volasina Definitzione cosa pitichedha chi si pesat a bolare, pruschetotu cosa chi si abbruxat e bolat impare cun su fumu Sinònimos e contràrios tipidiu Frases cun sas carres brujendhe, bestidu de piore e bolasina, oe tota sa die apo arzoladu ◊ babbu, bentulendhe tota die, fit intzipadu de bolasina Ètimu srd.

bolàtica bolàdiga 1

bolàticu bolàntigu

bolatzài , vrb Definitzione bolare de una bandha a s'àtera, pigare bentu, èssere a su move move de su bentu Sinònimos e contràrios irbentuliare Ètimu srd.

bolàu , pps Definitzione de bolare; nadu de erbas, chi funt faendho sa chima, passadas Sinònimos e contràrios folau 2. sa cartzofa in maju est bolada ◊ de deris a oe custa tzicória est bolada: zughet sa chima!

bolchitólu , nm: brochitolu Definitzione genia de brochita de fatura diferente Sinònimos e contràrios fiascu Frases fiat in funtana prenendho unu brochitolu de abba ◊ sa teraca est intrada cun duas tatzas e unu bolchitolu de abba Terminologia iscientìfica stz.

boldófula badrúfa

bóldu , nm Definitzione oru, ma nau in batire una cosa a b., batire a concruos, a sa fine Frases cun oriolu e de malu zelu, totadie filendhe no aiat batidu a boldu tribàgliu de pagas oras (A.Langiu).

bolédu , nm: voledu Definitzione una de is partes de sa farra; genia de pane carasau, fine Sinònimos e contràrios iscete, pódhine Frases andho a bidha e ti nche bato una pira de su boledu chi faghet mama ◊ si sunt ghetados che canes a sa pira de su boledu e no bi ant lassadu pimpirida Terminologia iscientìfica pne.

bolenterósu , agt Definitzione chi tenet bona volontade, chi est de gana bona Sinònimos e contràrios abbideau, coriale, indigadu.

bolentínu balentínu