A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bojàre , vrb: abbogiare* Definitzione bènnere apare de personas, animales o cosas chi si movent s'unu a cara a s'àteru; cuncordare, pònnere impare Sinònimos e contràrios addobiare, addopare, azobiare, coviare, obiai Frases prego calchi santu de nos poder bojare in su caminu de sos bios ◊ ti amus chircadu sena ti poder bojare (V.Falchi) 2. oe sa brama si atzendhet de nou e mi ponzo a bojare pagas rimas.

bòje bòge

bòje 1 bòche

bòjo bòge

bojòsa , nf: bujosa Sinònimos e contràrios galera, prasoni Frases is carabbineris ci dh'iant ghetau a bujosa Ètimu srd.

bòla , nf: vola Sinònimos e contràrios bolu, essida Frases ses galu pitzinna, pares una zobanedha de prima bola Ètimu srd.

bolabbéntu , nm: volaventa Definitzione si narat de su bobboi (calagasu), ma fintzes de su cristianu / essire in b. = càdriu, fúliu, essiri o andai che unu guetu Sinònimos e contràrios bellacasu, carravarina, lepilepi, maniposa, pabaritu, pabedha, seisei, volavola Frases coromeu ite fortuna manna, isetada cada ora debbadas e commo est arribbada che unu bolabbentu! Ètimu srd.

bolabbòla , nm Definitzione bobboi, su calagasu, ma fintzes chie no tenet firmesa, chie no tenet caràtere Sinònimos e contràrios barabàtula, cancalleu Ètimu srd.

bolabía , nf Sinònimos e contràrios abbajola, abbasanta 1, babbajola, majola, mammarosa, mandioba, mariapesabola, mariola Frases bolabia bolabia, bola a santa Maria, bola a santu Nicola, bolabia bola bola! Terminologia iscientìfica crp.

bolàda , nf: volada Definitzione su bolare / b. de bentu = nue de bentu, bulione Frases semus che a sos puzones: naschimus e faghimus sa bolada! 2. sa cosa chi apo prantadu a regadiu no bi at fatu, petzi at fatu sa bolada Ètimu srd.

boladía , nf, nm: boladiu Definitzione pruinedhu de farra chi bolat molendho, fintzes su pruinedhu de su trigu in s'argiola treulandho Sinònimos e contràrios tipidiu, voledu Ètimu ltn. volaticus.

bolàdiga , nf, nm: bolàntiga, bulàdiga, bulàdigu Definitzione arangixedhu arrúbiu, samucu de cogas, genia de matighedha a linna modhe, frutighedhu toscosu bonu fintzes po meighina Sinònimos e contràrios sambinzu Terminologia iscientìfica mt, Euonymus europeus Ètimu ltn. volaticus Tradutziones Frantzesu bonnet de prêtre, bonnet carré Ingresu priest cap Ispagnolu bonetero Italianu berrétta da prète Tedescu Pfaffenhütchen.

bolàdiga 1 , nf: bolàtica Definitzione maladia, est una mància minoredha bianca chi calat in is ogos: mància bianca de s'ogu, oju pàbaru o manciau Sinònimos e contràrios ogulàtinu Terminologia iscientìfica mld Ètimu itl. volatica Tradutziones Frantzesu leucome Ingresu leucoma Ispagnolu leucoma Italianu leucòma Tedescu Leukom.

boladíu boladía

boladòre, boladòri , nm Definitzione chi bolat, chi andhat a bolu; nau de gente, chi no tenet frimmesa / pisci boladori = arrúndili de mari (dactylopterus volitans) Sinònimos e contràrios coete / bolanderu Frases passo che boladore 2. su pilloni est boladori 3. no ti fidis: lah ca cussu giòvunu est boladori! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fusée Ingresu rocket Ispagnolu cohete, volátil Italianu razzo, volàtile Tedescu Rakete, Vogel.

boladúra , nf Definitzione su bolare, su andhare a bólidu Frases mi faghiat andhare a boladura che puzone! Ètimu srd.

bolài bobài

bolàina , nf: polàina* Definitzione genia de ricamu in is búrcios de sa camisa de unos cantu costúmenes.

bolàja , nf Definitzione su bolare o imbolare de calecuna cosa a meda Sinònimos e contràrios bola, bolu, imbrillada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lancement, jet Ingresu throwing Ispagnolu lanzamento Italianu làncio Tedescu Wurf.

bolaméntu , nm Definitzione su bolare, su istare bolandho Ètimu srd.