A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

boghínzu , nm Definitzione su trebballu de bogare, mescamente nau de sa boghera de su ortigu Sinònimos e contràrios bocadura, boghera Ètimu srd.

bògi bòche

bogiànu bagiànu 1

bogínu bocínu

bóh! , iscl Definitzione foedhu chi si narat candho unu, coment'e meravigiau, arrespondhet chi no ischit o no cumprendhet, o fintzes solu po arrespòndhere chi no ndh'ischit nudha de su chi dhi funt dimandhandho; foedhu po significare bastat deasi! Frases boh boh: deo inoghe no che so cumprendhindhe nudha! ◊ boh, dh'at a iscí cussu aundi est! ◊ boh, e ite ndh'isco, deo?! 2. boh, no sigas a betare ca s'isterzu est prenu! ◊ boh, boh: no torres issegus ca tocas! Tradutziones Frantzesu je ne sais pas (sais pas!), ça suffit! Ingresu that's enough Ispagnolu no sé, ya basta Italianu boh!, basta! Tedescu keine Ahnung, genug damit.

bói , avb: voi Definitzione in custa manera / contandho calecuna cosa o nova a ccn., boi e boi si narat po no torrare a nàrrere a una a una totu is matessi cosas nadas cun ccn. àteru Sinònimos e contràrios aggoi, aici, bosie, goe* | ctr. aggae Frases apo giamadu a Tzitza e apo nadu: Boi e boi, ti cherent a muzere ◊ male fit boi e peus bai.

bòi bòe

boicotadòre , nm Definitzione chie si ponet a istrobbu o faet de totu po fàere andhare male calecuna cosa a un’àteru.

boicotadúra , nf Definitzione su boicotare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu boycottage Ingresu boycott Ispagnolu boicot Italianu boicottàggio Tedescu Boykott.

boicotàre , vrb Definitzione intrare cota, pònnere istrobbu a trassa po fàere andhare male calecuna cosa a un’àteru Tradutziones Frantzesu boycotter Ingresu to boycott Ispagnolu boicotear Italianu boicottare Tedescu boykottieren.

boidédhu , nm Definitzione logu, tretu minore buidu, unu buidu minoredhu tra cosa e àtera Sinònimos e contràrios calanca, imbaga Frases s'ispugna est totu a boidedhos minudos carcos e pro cussu suspit abba meda Tradutziones Frantzesu interstice Ingresu interstice Ispagnolu intersticio Italianu interstìzio Tedescu Zwischenraum, Lücke.

boidèra , nf Definitzione logu o tretu buidu Sinònimos e contràrios bódiu Frases boideras de bidha, domos abbandhonadas dae annos: sa zente totu emigrada! ◊ bi at che una boidera tra nois e pro cussu mai sutzedit chi faedhamos (Z.A.Cappai) Ètimu srd.

boidèsa , nf Definitzione su èssere buidu; nau de gente, su èssere coment'e nemos, nudha, buidos, de giudu perunu Sinònimos e contràrios bodiore Ètimu srd.

boidòre bodiòre

bóidu bódiu

boigàre , vrb: abboigare* Sinònimos e contràrios abbochinare, ciamare Frases lestros, boighendhe, subr'a issu nos betamos, mantenzèndhelu fissu ◊ si est postu a boigare chin zestros festinos.

boinàgiu , nm: boinàrgiu, boinarzu, boinarxu, voinàgliu Definitzione chie tenet contu boes / s'istedhu de su boinarxu = istedhu de chenadorzu Sinònimos e contràrios boàrgiu Frases su boinarzu, terinagos a dresta e puntorzu a manca, fit truvendhe a boghe lena sos boitos a conca a bidha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouvier Ingresu cowboy Ispagnolu boyero, vaquero Italianu bovaro Tedescu Ochsenhirt.

boinài , vrb Definitzione pastorigare boes, fàere su boinàrgiu Sinònimos e contràrios boinarzare Ètimu srd.

boinàre , vrb Definitzione andhare a fura de boes Sinònimos e contràrios arrapagnare, aungrare, furai Frases baca mea, pruite muilas? ti bóinat s'ómine reu e ti che leat! Ètimu srd.

boinàrgiu, boinàrxu boinàgiu