A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

braghetibúdidu , agt, nm Definitzione bragheteri e malafatore puru Sinònimos e contràrios bragheteri Frases sos braghetibúdidos si aprofitaiant de sas pisedhas chi bi aiant in domo allogadas Ètimu srd.

braghíle , nm Definitzione s'apertura in is pantalones a parte de ananti, ma fintzes su tretu de sa camba a ue lompent is pantalones (o, méngius, is bragas de su costúmene) Sinònimos e contràrios bracheta Ètimu srd.

bràgia , nf: braja, brasa, bràsia, braxa, brexa Definitzione (upm) linna o crabone fatos deunudotu a fogu / min. brasiedha, brajaredha Sinònimos e contràrios bresa, brusta, rosada, tzidha, tzipa 1 Maneras de nàrrere csn: b. crispa = bia; lassare falare sa b. = lassare tènnere su fogu finas chi faghet a bràsia; bogare sa b. dae su fogu (in suspu)= bínchere una dificurtade; budhidu che bràsias (o che in b.) de fogu (nau de malàdiu)= chi portat callentura forti; còghere, pònnere in sa b. Frases linna d'élighe faghet bràsia bona ◊ che una braja velada de chisina paret sa vida sua a moristuda ◊ sa linna in su fogu si che est tenta ma bi at abbarradu bràsia ◊ sa fioca falaiat in sa braxa pintèndhela de niedhu ◊ at dimandhau bràgia a is biginus po fae su fogu 2. ndhe l'apo bogada prus de una borta sa braja dae su fogu! Ètimu itl. bragia Tradutziones Frantzesu braise Ingresu embers Ispagnolu brasa Italianu brace Tedescu Glut.

bràglia , nf Sinònimos e contràrios aminia, bagianeria, baravàglia, bravada, cogorone, iscòcoro.

bragliósu , agt Sinònimos e contràrios bagianu 1, bantageri, brafanteri, fanfarroni, sballadori, spageri, sprodhenti Ètimu srd.

bragnócula , nm Tradutziones Frantzesu un bon à rien Ingresu a nobody Ispagnolu hombre de nada Italianu uòmo da nulla Tedescu Null.

bragósu , agt Definitzione chi istat sèmpere bragandho, chi costumat a bragare, a si bantare Sinònimos e contràrios bantaditu, bantageri, bragheri, impazosidu, ispacone, pageri, pagiosu, tzantzarrosu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vantard, fanfaron Ingresu braggart Ispagnolu fanfarrón Italianu millantatóre Tedescu prahlerisch.

braíle , nm Sinònimos e contràrios frabile*.

braína, bràina , nf: bràtina Definitzione s'isciustura chi abbarrat candho che orruet abba a terra Sinònimos e contràrios ifustura, lotzina Frases mi lu faghet sempre a crebu a mi fàghere bràina (G.Ruju)◊ addaghi ti sàmunas no fatas bràinas! Sambenados e Provèrbios smb: Braina Ètimu itl. braina.

bràinu , agt Definitzione chi andhat o chi faet totu abbellu abbellu, addasiau Sinònimos e contràrios adasiau, dasianu | ctr. lestru Ètimu srdn.

brainubbràinu , avb Definitzione andhandho abbellu meda de no si fàere a bíere e ne a intèndhere Sinònimos e contràrios fratinavràtina, iscudiscudi, piotibioti, pitoubitou Frases una note mariane fit bénnitu abberu: brainubbràinu, fit colatu serente a su muru ◊ l'aiat sichitu brainubbràinu e si fit impostatu in palas de unu crastu pro l'uchídere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu en tapinois, en catimini, sournoisement Ingresu very quietly Ispagnolu agazapado Italianu quatton quattóni Tedescu leise und langsam.

braítu biaítu

bràja bràgia

brajàlzu , nm Definitzione istérria de braxa, braxa meda Frases su matímine beniat cotu subra de cadrijas mannas irrujadas a brajalzos de linna Ètimu srd.

brajarèdha , nf Definitzione min. de braja, brasiedha, braxa pitica.

brajéri bragéri

brajòre , nm Definitzione su èssere brau, biaitu, asulu Ètimu srd.

brallócu , agt Definitzione nau de ccn., chi est chentza malítzia nudha, chi credet a totu, chi si lassat cullonare Sinònimos e contràrios bovo, bucamindotu, immalisciadu, noscentone | ctr. abbistu, malisciosu Frases is piciocus no portànt nisciuna malesa, fiant totus brallocus! (A.Garau) Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu naïf Ingresu ingenuos Ispagnolu ingenuo Italianu ingènuo Tedescu naiv.

bràma , nf, nm: bramu Definitzione disígiu forte, mannu / tènnere o àere in brama a ccn. = chèrrere a unu cun istima manna, a ammachiadura Sinònimos e contràrios abbramia, apédhiu, arrepesúmini, bràmidu, bramore Frases a santu Zuanni si cantaiant is féminas chi si teniant in brama.

bramànte , agt Definitzione chi est fintzes lúghidu de cantu est nou Sinònimos e contràrios nounou Frases li fit intreganne in manos una resogliedha nova bramante ◊ est sempre vene postu, chin iscarpas lútzidas bramantes Tradutziones Frantzesu flambant neuf Ingresu flaming Ispagnolu flamante Italianu fiammante Tedescu funkelnagelneu, nagelneu.