brambaríle brabbaríle
bràmida , nf Sinònimos e contràrios agróniu, irrúilu, múghilu Frases sas bacas si pesant a bràmidas candho chilcant sos bitellos (M.Bua).
bramídu , agt: abbramidu* Definitzione nau de ccn., chi iat a bòllere totu issu, chi s'iat a bòllere papare totu Sinònimos e contràrios àidu 1, apedhiosu, assuriu, asuriosu, aulidu, codiciosu, ilbramidu Frases sos preitiosos, candho los cómbidant a mandhigare, comente bi giompent bramidos ndhe bogant oju che punzu, ingullendhe!
bràmidu , nm Definitzione
disígiu mannu, forte
Sinònimos e contràrios
abbramia,
abbramu,
apédhiu,
arrepesúmini
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
soif,
convoitise
Ingresu
longing
Ispagnolu
codicia
Italianu
bramosìa
Tedescu
Begier,
Begierde.
bramminàre balminàre
bramòre , nm Definitzione disígiu mannu Sinònimos e contràrios abbramia, apédhiu, arrepesúmini, bràmidu, brama Ètimu srd.
bràmu bràma
bramusía , nf Sinònimos e contràrios apédhiu, arrepesúmini, bràmidu Ètimu itl. bramosia.
brànca , nf Definitzione
sa manu de un'animale chi portat ungas puntudas e, nau a disprétziu, is manos de unu chi furat; bratzu de calecunu móbbile; cambu de coradhu; nae grussa de una mata ue s'ispartzit in duos e faet a frochidha / rúghere a brancas imbesse = a palas a terra
Sinònimos e contràrios
bràncula,
farranca
/
camba 2
Frases
su cane isterzari pro furare zughet brancas abbistas ◊ mih a chi no mi sont costatas, cussas raicas, a nche las vature dae cussos trocos… sas brancas sicas a chie nche las est furanne! ◊ su càvuru portat tantis brancas
2.
su candheleri de sos Ebreos est a sete brancas
Sambenados e Provèrbios
smb:
Branca, Branchita, Branchitta
Terminologia iscientìfica
crn
Ètimu
ltn.
branca
Tradutziones
Frantzesu
patte,
pied,
branche
Ingresu
paw
Ispagnolu
pata
Italianu
zampa
Tedescu
Pfote,
Tatze.
brancàda , nf Definitzione betada o cropu de branca; su tanti de cosa chi si podet pigare a una branca, a una manu / brancara est fintzes una genia de gànciu a cancarrones po ndhe piscare istrégiu orrutu in d-unu putzu Sinònimos e contràrios francada, manada Ètimu srd.
branchiàta , nf Sinònimos e contràrios frascada, iscarràfiu, iscràviu, rafiada Ètimu srd.
bràncu , nm Definitzione cambu piticu / min. branchixedhu Sinònimos e contràrios rampu Frases mi seu dépia afrisciai cun d-unu brancu de afàbbica (A.Garau)◊ beni ca ti ponit unu branchixedhu de afàbbica in piturras, ca ti mudat!◊ at putatu su fundhu de s'uliva e at imbucatu a vocare branchichedhos novos (A.M.Carta)
bràncu 1 , nm Definitzione parte de unu brunchile a ue si acàpiat sa fune / sos brancos = cabitzinas, odriangus, redinàgios Sinònimos e contràrios banchetu Ètimu ctl. branca.
brancúdu , agt: brancutu Definitzione chi portat brancas, farrancas; nau de nae de linna, chi portat cambos segaos (orrugu chi abbarrat de unu cambu segau) Sinònimos e contràrios francudu Frases s'aranzolu est unu babbautzu brancudu Ètimu srd.
bràncula , nm Sinònimos e contràrios branca.
branculimbèsse , avb Definitzione
a b. = a mercas in subra, a palas a terra: ctr. a mata a terra, a buca a terra / corcare, rúere a b.
Frases
sos bratos de sos àrbores pariant bortàndhesi a branculimbesse de su gàrrigu de su nibe
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
sur le dos
Ingresu
supine
Ispagnolu
decúbito supino
Italianu
supino
Tedescu
rücklings.
branculítu bracalítu
brancútu brancúdu
brandàli , nm Definitzione trastu de ferru, una genia de cricu tundhu cun tres peis, po pònnere sa pingiada in su fogu Sinònimos e contràrios trebi.
brandalliéri , nm Definitzione
bide, pértiga, sarmentu americanu
Tradutziones
Frantzesu
vigne americaine
Ingresu
American vine
Ispagnolu
vid americana,
labrusco
Italianu
vite americana
Tedescu
Art Weinstock.