A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

bracíbi barchíle

braciólu barciólu

braciòni barciòni

bràciu bàltzu

bracòne balcòne

braconítu balconítu

bracótu , nm Definitzione un'arratza de cane, bàsciu, a cambas curtzas Tradutziones Frantzesu casset Ingresu dachshund Ispagnolu perro salchicha Italianu bassòtto Tedescu Dackel, Dachshund.

bràcu , nm, agt Definitzione genia de cane pitichedhedhu, bascitu e grussatzu, bonu po levare margianes, po pesare lèperes; nau de gente candho unu tenet calecuna calidade de… cane / min. bracutzu Frases est unu bracu tratiajolu ◊ si zuto sa braca, oretendhe, la mineto chi no boghet alenu ◊ a catza mi ndhe andhesi cun s'iscupeta e una braca 2. una callelledha braca a piu longu arriciau ndi dhi liat sa costedhedha e in d-unu nudha si dha papat 3. bellos bracos chi sezis, bois, mih: cosa de bos fidare cun fémina za est! Sambenados e Provèrbios smb: Braccu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu braque Ingresu hound Ispagnolu braco Italianu bracco Tedescu Bracke.

bràcu 1 , avb Definitzione serente a terra, ororu de terra.

bracuítu , nm: bricuitu, brucuitu, bruculitu, brucullitu Definitzione genia de broca pitichedha a tzugu longhitu; genia de tamata longhita Sinònimos e contràrios brochiolu / lorighedha Frases at pigau su brucuitu a portai unu tzicu de piriciou ◊ chi ti arregalis meda, faci de bruculitu! ◊ in cussu bricuitu àcua no ndi capit: piga sa màriga manna! Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu broc, cruche Ingresu little jug Ispagnolu jarrita Italianu brocchétta Tedescu Krüglein.

braculédhu , nm Definitzione min. de bracu Sinònimos e contràrios bracutzu.

braculítu bracalítu

bracútzu , nm Definitzione min. de bracu Sinònimos e contràrios brachete, braculedhu.

bràdinu , agt, nm Definitzione nau de animale mannu, chi est a pàsculu fatu desesi; isciustura, abba apaulada / fàghere a unu a b. = isciúndiri colagola, tirchiatírchia, fàghere a una befe Sinònimos e contràrios abbadinu, abbàgliu, bràina, ifustura / abbúrbiu, atríciu, tilchiatílchia, tiritiri.

bradrúfa badrúfa

brafantaría , nf: brafanteria Definitzione sa calidade de su brafanteri Sinònimos e contràrios barrosia, barrosímini, bravanta, fanfarronia, palleria, pravància / ttrs. pagliosumu Frases cussu bivit fendi furas po brafantaria Tradutziones Frantzesu prétention Ingresu conceit Ispagnolu jactancia, altivez Italianu boriosità Tedescu Hochmut.

brafantéri , agt, nm: bravanteri, bravateri Definitzione barrosu, chi si credet meda bantandhosi de cosas mannas Sinònimos e contràrios bagianu 1, bantageri, barrosu, brafanti, bragliosu, cuapu, fanfarroni, frallusteri, ispaparoteri, sballadori, spageri, sprodhenti Frases brafanteri, torra, ca giogas cun megus: a is lanas de asegus creimí ca ti pigu! ◊ cussas duas, mamma e filla, funt atrividas e bravanteras Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hâbleur, suffisant, orgueilleux, esbroufeur Ingresu boaster Ispagnolu jactancioso Italianu borióso, sbruffóne Tedescu hochmütig, Aufschneider.

brafantería brafantaría

brafànti , nm Sinònimos e contràrios bagianu 1, bantageri, brafanteri, bragliosu, fanfarroni, sballadori, spageri, sprodhenti Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

bràga blàga