A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

bufonàre bufonài

bufonàrgiu , agt Sinònimos e contràrios befajolu, befianu, bufoneri, bufulanu Ètimu srd.

bufonatúra bufonadúra

bufòne , nm: bufoni Definitzione chie costumat a fàere a erríere Sinònimos e contràrios brulleri, bufoneri, zogante Sambenados e Provèrbios smb: Buffoni Ètimu itl. buffone.

bufonèlla , nf Definitzione brulla po pigare a befa Sinònimos e contràrios bufonia, ciasconella, ciasconu Frases sigomente ses pazosa, su ti àere nadu chi ses geniosa no ti l'as leadu pro bufonella Ètimu srd.

bufonéri , agt Definitzione chi istat befandho, pigandho a befa Sinònimos e contràrios befajolu, befianu, bufonàrgiu, bufulanu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

bufonería , nf Sinònimos e contràrios bufonella, ciasconella, ciasconu Frases is bufonerias suas faint a arriri Ètimu srd.

bufóngiu bufógnu

bufòni bufòne

bufonía , nf Definitzione brulla po pigare a befa Sinònimos e contràrios bufonella, ciasconella, ciasconu Ètimu srd.

bufónu , nm Definitzione su bufonare; unu chi totugantos pigant a befa Sinònimos e contràrios bufonadura, befa, ciasconu, cionfra, mofa Frases nos at nadu una fàula e como narat chi fit pro bufonu! 2. prima fit unu de sos menzus, ma como est su bufonu de totu su logu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plaisanterie, badinage Ingresu jest Ispagnolu broma Italianu schérzo, cèlia Tedescu Scherz.

bufónzu bufógnu

búfu , nm Definitzione dépidu, dépidu malu a torrare Sinònimos e contràrios dépidu, fidu Maneras de nàrrere csn: bèndhere, comporare a b., in b. = a dépidu, a fidu; pònnere, fàghere bufos = pònnere dépidos; èssere gàrrigu de bufos = indepidadu meda; andai totu in bufu = andhare in fumu, pérdidu Frases si no ant dinari, de sa cosa mia a bufu no ndhe lis dao! ◊ a mòrrere e a pacare sos bufos bi at sempre tempus! ◊ bi at tzente astrinta e tzente ispennijola pronta a pònnere bufos ◊ mi at dassau chin binti milliones de bufu de torrare a sas bancas Ètimu itl. buffi Tradutziones Frantzesu dette, crédit Ingresu debt, credit Ispagnolu deuda Italianu débito, crédito Tedescu Schuld, Kredit.

búfu 1 , nm Definitzione su bufare Sinònimos e contràrios bufognu Ètimu srd.

bufulài brofolàre

bufulànu , agt Sinònimos e contràrios befajolu, befianu, bufoneri Ètimu srd.

bufulàrju brufulàgiu

bufulítu bofolítu.

búfulu , nm, agt Definitzione s'imbufadura, genia de ufradura chi si prenet de ària, de vapore (o bisura de una cosa coment'e chi siat ufrada); chi est imbufadu Sinònimos e contràrios imbufadura / bufolinu Maneras de nàrrere csn: giponi a búfulus = zenia de coritu; pane b. = pane de fresa candho si ufrat coghindhe in su furru 2. sos brussedhos e sas cossedhas de sa criatura fint bufuledhas che una coconedha apenas vocata dae su furru (G.Farris) Ètimu srd.

búfura brúvera