bundhòne , nm Definitzione ànima mala, dimóniu Sinònimos e contràrios brusore, bundhu, codiedhu, coedhu, lutzedhu, mentzitissu Sambenados e Provèrbios smb: Bundone Ètimu srd.
bundhósu , agt Definitzione chi bundhat, chi bogat o frutat meda Sinònimos e contràrios bundhansciosu | ctr. arrestigau, arrestigosu Frases azes a fàchere un'incunza bundhosa ◊ s'annada fut istada de is prus bundhosas e totus s'intendhiant de poder fàere festa manna Ètimu srd.
bundhósu 1 , agt Definitzione chi paret de portare bundhos, dimónios, po su chi paret a sa bisura lègia Sinònimos e contràrios abbundhoradu, ispilortzau.
búndhu , nm: búniu Definitzione
ànima o fortza mala chi unu podet portare in corpus, dimóniu; genia de idea, de pentzamentu malu, de gana forte
Sinònimos e contràrios
brusore,
bundhone,
codiedhu,
coedhu,
diàbulu,
mentzitissu
Maneras de nàrrere
csn:
pònnere b. in conca = fàghere irbariare, dilliriare; nighedhu che b. = niedhu deretu, píghidu; ponner bundhu a ccn. = fintzas pònnere imprastu, cuntentare, ponner fatu
Frases
cussa fémina faghiat sa majarza, ca nachi zughiat bundhos ◊ che bardófula si zirat in tundhu che puntu de un'irribiu o chi in corpus aeret zutu bundhu ◊ fúilas sas profertas de su bundhu! ◊ su preigadore fit nighedhu chi pariat unu bundhu ◊ ih, chi t'intrighint is búnius: tui ses?!
2.
sa chi li mintet bundhu in su crevedhu est su cadone chin sa ligadorza ◊ presumidos che tue in custu mundhu mai ndh'apo connotu sentza bundhu!
3.
e no lu contes su chi as fatu a proa: s'istadu fit a ponner bundhu a tie t'aia dadu una proendha noa! (A.Frau)
Ètimu
ltn.
("immundus" paret menzus de "vagabundus": in srd. "munnedha, bunnedha" che àteras peràula)
Tradutziones
Frantzesu
esprit malin
Ingresu
evil spirit
Ispagnolu
diablo
Italianu
spìrito maligno,
demònio
Tedescu
Unhold.
búndhu 1 búndha 1
búndhu 2 búndha 2
bundóriu , nm Definitzione sabiesa, su àere bundha, cabu Sinònimos e contràrios bundha 1, cabu, capia, caràtere, cumprendhóniu, fundhóriu.
bunfuladúra , nf Definitzione su bunfulare, su budhimentu e biradura chi faet s'abba o àteru deasi candho est budhindho.
bunfulàe brofolàre
búnghere , vrb Definitzione frigare ógiu o cosa grassa a calecuna cosa Sinònimos e contràrios úngere*.
bungiài bugnài
bungiólu , nm Definitzione genia de pane modhe / b. froriu = fatu totu a mustras, triballadu a sarreta e a fórtighe Terminologia iscientìfica pne.
bungiósu bugnósu
bungítu , nm Definitzione min. de búngiu 1; vasu po pònnere frores Frases in sa banca, in su bungitu, bi at unu bellu fiore.
búngiu búgnu
búngiu 1 búgnu 1
búniu búndhu
bunnànneru , nm Definitzione
erba de Bunnànnaru, genia de erba fragosa a frores grogos: crammédiu de istrópios (ca sanat is segadas)
Terminologia iscientìfica
rba, Teucrium flavum
Tradutziones
Frantzesu
germandrée jaune
Ingresu
oakling
Ispagnolu
teucrio amarillo
Italianu
querciòla maggióre
Tedescu
eine Gamandersorte.
bunnànte bundhànte
bunnàntzia bundhàntzia