bumbòre , nm Definitzione mucore chi ponet in cosas úmidas (es. sartitzu, presciutu) Sinònimos e contràrios mucore, annarbamentu, imbucore.
búmbu bùmba
bumbúdhu , agt Definitzione chi est unu imbriagone, chi bufat meda Sinònimos e contràrios bibidore, bufadore, trincadore Ètimu srd.
bumbúdu , agt Definitzione chi est coment'e ufrau / durche b. = a bombè, ufradu, bene pesadu Sinònimos e contràrios cdh. bumbatu Ètimu srd.
bumbúdu 1 , nm Definitzione
tzicu de abba
Sinònimos e contràrios
bucedhu,
gropu,
súrbia
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
gorgée d'eau
Ingresu
sip
Ispagnolu
trago
Italianu
sórso di àcqua
Tedescu
Schluck Wasser.
bumbugliàre , vrb Definitzione
sa moida chi faet s'abba, coment'e budhindho, candho calat a meda in is errios
Sinònimos e contràrios
bumbullonare,
gurgulliare
Frases
su bumbugliare de trainos e rios, in iscóglios sos búrulos marinos ◊ s'abba bumbúgliat falendhe in sos rios
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bouillonner,
gargouiller
Ingresu
to gurgle
Ispagnolu
gorgotear
Italianu
gorgogliare
Tedescu
gurgeln.
bumbugliòne , nm: bumbullone, bumbulone, bumbuloni Definitzione css. bocighedha de ària comente ndhe faet s'abba, mescamente si portat sabone; búdhidu o tzurru de abba chi essit in su terrenu, o fintzes de abba budhindho in su fogu; genia de ufradura in sa carre, cosa ufrada Sinònimos e contràrios babballuca, bobbollonca, búmbula / búdhidu / cdh. bumbudhoni / ufradura 2. at lassadu su labiolu de sa peta budhendhe a bumbuglione Ètimu srd.
bumbugnèra bombonièra
búmbula , nf Definitzione sa cosa chi calat de is bagnos a sa bassa.
bumbulíghida , nf Definitzione sa moida chi faet su cafè essindho e faendho bubburuchedhas Frases in coghina s'intendhent sas bumbulíghidas de su cafè Ètimu srd.
bumbulísca , nf Definitzione bubburuca o luna de sabone Sinònimos e contràrios babballuca, bubbugiuca, bumbuglione Ètimu srd.
bumbuliscàda bubbulicàda
bumbuliscàre , vrb Definitzione
fàere su gurgulisci, sa crocoladura in su gúturu, genia de samunóngiu chi si faet poderandho abba o meighina in su gúturu serrau e faendho essire pagu pagu de ària
Sinònimos e contràrios
gargarizai
Tradutziones
Frantzesu
se gargariser
Ingresu
to gargle
Ispagnolu
gargarizar
Italianu
gargarizzare
Tedescu
gurgeln.
bumbúlla , nf Definitzione
ispétzia de grobbuledhu chi faet s'abba candho proet o candho budhit in sa pingiada; buciuchedha chi faet sa pigota o un'abbruxadura / pesai sa b.; bumbulledha prena de àcua; b. de àcua cun saboni
Sinònimos e contràrios
bobbollonca,
bollonca,
bubbulica,
buciuca,
bulluca,
burbudha,
ilfiodha
Frases
sa pigota fait bumbullas ◊ is bumbullas dhas fait su pani chi no est bèni axedau
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
cloque,
bulle,
ampoule
Ingresu
small blister,
bubble
Ispagnolu
burbuja
Italianu
bólla,
vescichétta
Tedescu
Blase.
bumbullíca babbullíca
bumbullída , nf Definitzione bucada, ingúrtia, tzicu de cosa, agiummai coment'e bumbullone Sinònimos e contràrios acirrada, ingullida, intullada Frases prima bufaiant a butios, a bumbullidas e a tatzighedhas, poi a càlighes mannos Ètimu srd.
bumbullitàre , vrb Definitzione fàere bubburuchedhas, is chi artzant in s'abba, in su binu (mescamente si faet ispruma) Ètimu srd.
bumbullonàre , vrb Definitzione fàere bumbullones Sinònimos e contràrios bumbugliare Frases sa funtana de s'abba est bumbullonendhe Ètimu srd.
bumbullòne bumbugliòne
bumbulòne, bumbulòni bumbugliòne