A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

catrichidhínu , nm Definitzione faghevaghe, movimentu sighiu de is peis chi a bortas faent is animales (e fintzes gente ispassientziada) Sinònimos e contràrios cadredhamentu, cadredhu Ètimu srd.

catrígia cadríga

càtriu , nm Definitzione genia de càtiri: tres puntedhos chi postos a trébide in terra e unios in punta aguantant sa pesa pesandho linna.

catròcia cartòcia

catrúschiu , nm Definitzione tzérriu, boghe chi si betat fintzes cun tzacu Sinònimos e contràrios bérchida, grida, tírriu.

càtu! , iscl Definitzione foedhu po nàrrere cosa a is gatos (prus che àteru po che dhos istesiare, fàere essire) Sinònimos e contràrios cadò!, gatuvora! Frases si boltat a su batu: - Catu! Diàulu chi t'at fatu, sa trota ti che as giutu! Ètimu srd.

càtula , nf Definitzione genia de cartzamenta Sinònimos e contràrios caciola.

catulàju cartzolàju

catulàre , vrb Definitzione fàere giúmburos in s'istrégiu de làuna Sinònimos e contràrios abbugnai, atzumbarare, atzumbonare Ètimu srd. Tradutziones Italianu

catúle , nf Sinònimos e contràrios carràschiu, grúspidu, istarràsciu, larodhu, seca.

catulicàtuli , avb Definitzione dhu narant de una cosa chi no cicit bene, no firmat, inue depet istare Sinònimos e contràrios giogulagiógula, nainai Frases zughet una dente catulicàtuli a punta a che li essire. Ètimu srd.

catummiàu , avb Definitzione andhare a c. = a s’imbàtoro, che is gatos, a pampadas, a pampas, a tatas, a cuatru peis, comente faent is pipios chi no ant ancora iscapau a pei, ponendho in terra is manos e is benugos, itl. gattonare Ètimu srd.

catúra , nf Definitzione su tènnere o aciapare e fintzes sa cosa cassada, cosa furada Sinònimos e contràrios arrestu 1, tentura 1 Ètimu itl. cattura.

caturàre , vrb Definitzione arrestare, pònnere in presone Sinònimos e contràrios ammanetare, imprasonai, ingalerare, ingiabbulare, ingribbiai, tènnere, tenturare | ctr. iscapare.

catútzu , nm Definitzione una genia de piscigani Sinònimos e contràrios bastinu, tziloria Terminologia iscientìfica psc.

càtza càssa 1 Terminologia iscientìfica

càtza 1 , nf Definitzione logu de matas mannas a meda, cracas Sinònimos e contràrios padente Frases in su demàniu bi at catzas d'élighes e de suerzos ◊ su monte innantis fit totu a una catza: como, tra fogos e totu su chi che ant segadu, azummai no bi at àrbures ◊ in sas catzas si bi agatat porcrabos, grodhes e àtera fera Terminologia iscientìfica slg Tradutziones Frantzesu fôret, fôret touffue Ingresu forest Ispagnolu selva Italianu forèsta, bòsco fitto, sélva Tedescu Wald.

càtza 2 càta

catzadòra , nf Definitzione giacheta de cassadore addata po andhare a cassa Ètimu itl. cacciatóra.

catzadòre cassadòre