A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

catzadúra caciadúra

catzamúsca , nf Definitzione genia de ventàlliu po isciuliare sa musca Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.

catzàpu caciàpu

catzàre caciàre

catzàre 1 caciàe

catzàre 2 cassài

catzaríle , nm Definitzione genia de bardúfola grussatza e curtza Sinònimos e contràrios tuntunna Terminologia iscientìfica ggs.

catzàu , pps Definitzione de catzare, de catzare 1 / èssere o istare a un'ala che catzadu = coment'e chi nci dh'apant bogau.

catzaviàre , vrb Definitzione fàere arrefegas, tzatzadas Sinònimos e contràrios rebbotare Frases fit zente chi su tempus no si lu colabat catzaviandhe: biviant a sa bona e a sa bona bestiant Tradutziones Frantzesu faire la bombe Ingresu to gormandize Ispagnolu parrandear, jaranear Italianu gozzovigliare Tedescu prassen.

catzavógu , nm, agt Definitzione genia de aina po bogare ischintídhias; chi faet ischintídhias Sinònimos e contràrios bativogu, ferivogu, fogheri 2. che pedra catzavogu, a su colpu ndhe làmpinat s'ischintidha Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.

catzavusàlla , nf Definitzione cositedha de pagu contu, de fuliare Sinònimos e contràrios baldulete, barragàllia, bascaràmene, bimbiria, bribbilitu, cadógiu, carrabaza, imbaratzu, tzitzirillodhu Tradutziones Frantzesu fanfreluche Ingresu trifle Ispagnolu baratija Italianu cianfrusàglia Tedescu Plunder.

catzeàre cassài

catzèdha catèdha

catzedhemúru , nm Sinònimos e contràrios annaemele, bucameli, calledhemuru, dannaemuru, zanaemuru Terminologia iscientìfica anar Ètimu srd.

catzedhína catedhína 1

catzédhu cacédhu

catzerèi , nm Definitzione pisci o catzu de urrei: una genia de pische de mare, de calecunu prammu, de bellos colores (diferentes de mascu a fémina): faet in oros de orroca, in costera, o logos de pallamarini Terminologia iscientìfica psc, coris julis Tradutziones Frantzesu girelle Ingresu african rainbow wrasse Ispagnolu budión, doncella Italianu donzèlla Tedescu Meerjunker.

catziabrochèdha , avb Definitzione a c. = a muntones, a meda, a calcaprocedhu, in medas Sinònimos e contràrios cagiagàgia, calcadripa Frases unu sonaiat e una chedha manna de matzimurredhos fiat badhandho a catziabrochedha a fúrriu de unu foghile (R.Sardella) Ètimu srd.

catziàda , nf Sinònimos e contràrios cassa 1, cassamentu, inghiradu Frases a sa prima isparada su sirbone ruiat in foresta: tandho in sa catziada cun canes e canarzos ite festa! (P.Fae)◊ semus andhendhe a su logu de sa catziada Ètimu srd.

catziadòre cassadòre