A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

caudèba , nf Definitzione garita, genia de aprigu ue s'istat custodiandho calecuna cosa o logu / in c. = a càstiu, tentendhe Sinònimos e contràrios galita Frases abarra trancuillu, ca innòi c'est nannai a caudeba!

caúdhu cadródhu

caudiàna , nf Definitzione canna de bide Sinònimos e contràrios cabidiana* Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu sarment Ingresu vine-shoot Ispagnolu sarmiento Italianu tràlcio Tedescu Rebling.

caudígliu , nm Sinònimos e contràrios capu, cumandhante Terminologia iscientìfica prf Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu capitaine Ingresu captain Ispagnolu caudillo Italianu capitano Tedescu Hauptmann.

càudinu , agt Sinònimos e contràrios cafudu, caudu, tufudu Ètimu srd.

caúdu , nm, agt Definitzione buidu de una mata; chi est buidu / una dente cauda = dente mantzada, buida, tuvuda, guasta; monte caudu, élighe cauda = chi dhue at buidos mannos, grutas Sinònimos e contràrios bódiu, tuva / cafudu, tufudu | ctr. pienu 2. in domo de tiu Sanna bidei sos fizos manighendhe a caudu, a mossos mannos ◊ su tempus impressadu manighendhe a caudu colat deretu ◊ a caudu a caudu su tempus si mànigat a tie! Ètimu ltn. cavus Tradutziones Frantzesu creux, vide Ingresu hollow Ispagnolu hueco Italianu vuòto, incavato Tedescu leer, hohl.

caugài , vrb: acaogare* Definitzione coment'e pèrdere fortza, essire lenu; fintzes calare a sonnu, dormire Sinònimos e contràrios allacanae, allartzanai, allebigiare, allizare, inflachèssiri 2. pustis pràndiu tocat a si caugai is ogus ◊ primu de ti caugai, istuda sa làntia! ◊ issu at dormiu totu sa noti, ma dèu no seu renésciu a mi caugai unu grei! (F.Pilloni)

caugàu , pps, agt: acaugau Definitzione de caugai; chi est privu de fortza, de volontade, beniu mancu, calau a sonnu Sinònimos e contràrios acalamau, allatzanau, maladióngiu, otiu / ingalenau 2. est genti disisperada chi bivit cun su coru caugau, prenu de fèngia, chena ideali, chena fidi.

caughédhu , nm Sinònimos e contràrios marragau Frases caughedhu cantanne, àghina coghinne! Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

caughédhu 1 , nm Sinònimos e contràrios cucuja, mendhuledhu.

càui, càula càbi

caulàda , nf Definitzione papare fatu de càule; cosa essia, andhada o fata male 2. za l'as fata sa caulada!… Terminologia iscientìfica mng Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mets préparé avec des choux Ingresu cabbage-soup, blunder Ispagnolu comida hecha con col, tontería Italianu cavolata Tedescu Kohlgericht.

caulàtzu , nm Definitzione una genia de erba chi faet in mare (àliga a fògia larga); a logos, chima modhe de erbas Sinònimos e contràrios latiamarini, luponi Terminologia iscientìfica rba, Ulva lactuca Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu algue marine qui ressemble à la laitue Ingresu sea lettuce Ispagnolu lechuga de mar Italianu lattuga marina Tedescu Meerlettich.

càule càbi

caulemúru , nm Definitzione càlixi de muru: una genia de erba chi faet meda in is imbagas de is muros Sinònimos e contràrios alighemuru, calichemuru, capedhemuru, cocoratza, cocorroi 1, salighemuru Terminologia iscientìfica rba, Umbilicus rupestris Ètimu srd.

càuli càbi

caulína , nf Definitzione una genia de erba chi assimbígiat a s'ambulartza, ma chi faet a fògias prus mannas e no est bona a papare Sinònimos e contràrios àntzala, cabiscu, lànsana, masaocu Terminologia iscientìfica rba, Moricandia arvensis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu moutarde sauvage Ingresu charlock Ispagnolu mostaza Italianu sènape selvàtica Tedescu Wandzwecke.

caulísciu, caulíscu cabíscu

caulíta , nf Sinònimos e contràrios cimagorita, corigoritu, muitzu Terminologia iscientìfica rba, Ammi majus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ammi élevé Ingresu bishop’s flower Ispagnolu ameos Italianu visnaga maggióre, rindòmolo Tedescu Zahnstocherammei, großer Ammei.

caulítu cabíscu