A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

caticiòba , nf: gaticiola* Definitzione c. de còscia = faciabi de còscia, ufradura a is gràndhulas de ímbenas Sinònimos e contràrios arràndula, giàngula, gràndhula, làndora Terminologia iscientìfica crn.

càticu , nm, nf: càtiga, càtigu Definitzione su catzigare / a c. = nau de cosa, chi portat pesu in pitzu o istat in istrintu meda Sinònimos e contràrios acracigu, calcighinzu, iscàticu Maneras de nàrrere csn: una càtiga de zente = zente meda, a muntones, a càtiga muredhu, unu subra de s'àteru azummai che a sas pedras de unu muru; pònnere una cosa a càtigu = asuta, asuta de is peis Frases sa zente in crésia bi fit a càticu, a càtiga ◊ no bi ndhe ponzas meda ca a càtigu si pistat, sa figu ◊ bi est acudida piús zente de sa chi bi podiat istare: meràculu si no bi ndhe at mortu a càtigu! ◊ sa sue a càtigu s'at mortu unu porchedhu 2. si l'at posta a càtigu sa cosa bona! Terminologia iscientìfica Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu piétinement, serré Ingresu trampling, pressed, tight Ispagnolu pisado, estrecho Italianu calpestìo, pigiato, strétto Tedescu Getrappel, gedrückt, eng.

catièra , nm Sinònimos e contràrios gatiéria, mandronia.

catífa , nf Definitzione su tapeto chi si ponet in s'artare, in crésia Terminologia iscientìfica prdc Ètimu ctl. catifa Tradutziones Frantzesu tapis d'autel Ingresu altar carpet Ispagnolu sabanilla de altar (catifa) Italianu tappéto dell'altare Tedescu Altardecke.

càtiga càticu

catigadòre cacigadòri

catigadórzu , nm: catzigadolzu Definitzione logu inue si passat a meda, chi si càtzigat tropu; fintzes su istare catzigandho, passandho a tantas bortas Frases sas iscrapas noas no ti dhas ponzas a catzigadolzu! Ètimu srd.

catigadúra cacigadúra

catigaméntu carcigaméntu

catigammuntòne, catigamuntòne , nm Definitzione gente a meda, a tropu in pagu logu, a càtzigu / rúere, mòrrere a c. = a unu muntone, in medas totus impare, a muntone Sinònimos e contràrios catigamuru, ingarriu 2. canno lis ant betau su contu de pagare sunt mortos totu a catigamuntone! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cohue Ingresu crowd Ispagnolu gentío, muchedumbre Italianu rèssa, fòlla Tedescu Gedränge.

catigamúru , nm Definitzione gente a meda in pagu logu, a càtzigu Sinònimos e contràrios apretone, arrufa, catigammuntone Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cohue, presse Ingresu throng Ispagnolu gentío, muchedumbre (f) Italianu calca Tedescu Gedränge.

catigàre cacigài

catigàti , nm: gatuggatu Definitzione su toca toca chi si faet segundhu is tretos de sa carena po fàere erríere a unu Sinònimos e contràrios cagaitas, chilighili, chitirighítili, corigori, sintzirigu, tzillidetzíllighe, tzintzirighilli Ètimu srd.

catighèra , nf: catzighera Definitzione su catzigare; genia de cadriga ue si ponet su sacu de s'àghina a dha catzigare; logu inue s'iscàrchiat su furesu Sinònimos e contràrios caticadura / calchera Frases in cabidanni est tempus de catighera 2. riu riu bi fint sas catigheras pro mazare su furesi a su puntu de lu pòdere impreare ◊ su catigherarzu, pro batire su fresi a catighera, istat meses e meses in ziru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu foulage Ingresu crushing Ispagnolu pisa Italianu pigiatura Tedescu Keltern.

catigheràrzu , nm Definitzione chie càtzigat o trebballat su furesu po dhu ammodhigare Sinònimos e contràrios cacigadori, cracheraju, iscarchiadore Frases si ti la boltas cun catigherarzos o cun calchi crabita de domo tua sentza bi aer sustàntzia ne resa, no betes bandhos falsos cun vilesa! (P.Murone) Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd.

catigónzu , nm Sinònimos e contràrios calcighinzu, carcigamentu Ètimu srd.

càtigu càticu

càtiri , nm: catre, catri Definitzione genia de letu fatu de linna, cun is tàulas de su fundhu incasciadas in is costaos e cun is costaos artos in tres latos; fintzes mobbília po cicire Sinònimos e contràrios letu / otomana Frases est dormendi in càtiri de òru ◊ de mi nd'iscidai disigiamu s'ora po no riposai in càtiris de fogu ◊ ge at a èssi cosa de nci passai sa noti… mi at a parri de portai púncias in cussu catiredhu! 2. si nci est ghetau in su catiredhu e aconcau s'est (G.Pili) Terminologia iscientìfica mbl Ètimu ctl., spn. catre Tradutziones Frantzesu lit de camp Ingresu campbed Ispagnolu catre Italianu branda Tedescu Feldbett.

catirúju , nm Definitzione su podhibodhi de is frores, su chi arregollet s'abe Sinònimos e contràrios galureu, leu, melereu, pódhine 1, podhinedhu Terminologia iscientìfica rbr, sbs Tradutziones Frantzesu pollen Ingresu pollen Ispagnolu polen Italianu pòlline Tedescu Pollen.

catíu , avb Definitzione a c. = medas bortas, de sighiu, fatuvatu Frases de cussu no si ne papat a catiu ca faghet male (A.Cossu)◊ su pische a ne papare a catiu no mi aggradat.