Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

ammassulàre , vrb rfl Definitzione fàere a unu massule; istare totu coment'e allorigaos crocaos, istare chentza fàere, ammandronaos Sinònimos e contràrios ammadredhare, ammassudhare 2. sa catedha fit ammassulada afaca a sa giaga faghindhe de sentinella Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'amasser, se pelotonner Ingresu to crowd together, to curl up Ispagnolu amontonarse, acurrucarse Italianu ammassarsi, raggomitolarsi Tedescu sich versammeln, sich zusammenkauern.

apillàda , nf Definitzione crufessone manna de gente Sinònimos e contràrios afollamentu, apubulada, atrepógliu, atrupamentu Frases totu sa siendha cosa sua fiat un'apillada de fillus (F.Pes) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entassement Ingresu heap, crowd Ispagnolu muchedumbre Italianu ammuchiata, fiumana di gènte Tedescu Menschenstrom.

apubulàda , nf Definitzione gente a meda, aira, totu impare Sinònimos e contràrios afollamentu, apillada, atrepógliu, atrupamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu foule Ingresu crowd Ispagnolu muchedumbre Italianu fòlla Tedescu Menge.

apubulàre , vrb Definitzione bènnere gente meda, prènnere de gente, nau de unu logu Sinònimos e contràrios abbudronare, afiotulare, afollare, assaurrare, atrepillai, atropare, atrumare, atutinare, pobulare | ctr. ispobulare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se presser Ingresu to crowd (together) Ispagnolu agolparse Italianu affollarsi Tedescu sich drängen.

atrumàre , vrb: atrummare Definitzione fàere a truma, a chedha, istare o pònnere in medas impare, acanta Sinònimos e contràrios abbudronare, acedhae, afiotae, afollare, apubulare, arretolare, assaurrare, atropare, atutinare Frases fint totu atrumados a noe e a deghe ◊ sos tazos si sunt atrumados in s'abbadolzu ◊ fia giómpidu a una badhe terrorosa tota atrumada de feras ◊ si bi at atrumadu unu bene de zente ◊ intendhindhe cussu fragassu, sa zente si est atrumada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se presser Ingresu to crowd (together) Ispagnolu atiborrarse Italianu affollarsi Tedescu sich drängen.

carcadrípa , nf: cracatripa Definitzione gente a muntones, a meda, a istrintu / a c. = in medas, a muntones (de gente) Sinònimos e contràrios zentória Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu multitude Ingresu crowd Ispagnolu gentío (m), muchedumbre Italianu calca, moltitùdine Tedescu Gedränge.

catigammuntòne, catigamuntòne , nm Definitzione gente a meda, a tropu in pagu logu, a càtzigu / rúere, mòrrere a c. = a unu muntone, in medas totus impare, a muntone Sinònimos e contràrios catigamuru, ingarriu 2. canno lis ant betau su contu de pagare sunt mortos totu a catigamuntone! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cohue Ingresu crowd Ispagnolu gentío, muchedumbre Italianu rèssa, fòlla Tedescu Gedränge.

cedhòni , nm Definitzione medas, chedha manna de pegos, de cosas, de gente / cedhonedhu = fiotedhu minore Sinònimos e contràrios cedha, fiotu, issorta, pasa, tropa, tropedhu, truma, trumada / medas Frases iat ordinau de fai sètzi totu sa genti, a cedhonedhus piticus, in s'ebra ◊ ndi at essiu trinta otu pretedhas totus a unu cedhoni 2. de contixedhus, allirgus e tristus, ndi connosciat a cedhonis Tradutziones Frantzesu groupe Ingresu group, crowd Ispagnolu grupo, tropa Italianu gruppo, fròtta Tedescu Gruppe, Schar.

fiótu , nm Definitzione chedha, unas cantu personas, unu tanti de animales / min. fiotedhu, frotedhu; fàghere f. = èssere o andhare in medas, a cambarada Sinònimos e contràrios bricata, camarada, codroxa, issorta, pasina, tropa, truma, trumbiolu, zumenta / assorte, cedha, cedhoni, grústiu, majone, pasa, sinnissoni, retolu, sciumada, tropedhu Frases curride a fiotu, pitzinnos! ◊ bi aiat unu fiotu mannu de zente ◊ sezis andhados umpare totu a unu fiotu 2. crabarzu minore: tenet unu fiotu de crabas ◊ bi fint sas muras a fiotos ◊ su pastori tenit unu cedhonedhu de brobeis e unu fiotedhu de crabas ◊ in binza bi sunt sos furferarzos a fiotos ◊ fiotos de pudhedros in sas tancas sunt iscurrizendhe Ètimu itl. fiotto Tradutziones Frantzesu bande, troupe Ingresu crowd, flock Ispagnolu corro, corrillo, tropa Italianu capannèllo, fròtta, nùgolo Tedescu Schwarm.

réula , nf, nm: arréula, réulu Definitzione cosa chi si narat o chi si faet po pigare a bregúngia, fàere a befa a unu; crufessone manna de ànimas de mortos chi nanca iant a essire addenote Sinònimos e contràrios allera, befa, ciacota, cionfra, deleu, dríngula, iscàranu, mofa, siera / régula 1, traigógiu 3. is àturus fiant a réulu sentz'e isciri aundi andai Ètimu itl.t regola Tradutziones Frantzesu dérision, foule de morts Ingresu noisy derision, a crowd of dead Ispagnolu escarnio, mofa, procesión de muertos Italianu derisióne rumorósa, schièra di mòrti Tedescu Spott, Lemurenzug.

sciurmài , vrb Definitzione pinnigare o andhare a sciurmas, a chedhas, a cambarada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aller en groupe Ingresu to go in a crowd Ispagnolu ir en grupo Italianu stormeggiare Tedescu sich zusammenscharen.

stíbbu , nm: intibbu Definitzione s'istibbire; cosa istibbida,posta a cracu, cosa o gente a meda in pagu tretu / avb. a s. = a istibbidura, a cracu, a meda, a isticu 2. is pillonis, assustraus, nd'istupànt foras de su stibbu de is matas (I.Lecca) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cohue Ingresu crowd Ispagnolu gentío Italianu calca Tedescu Gedränge.

trúma , nf, nm: trumma, trummu, trumu, turma Definitzione personas o animales a medas totus impare, a chedha o cambarada; dhue at logu chi est sa mandra comunale po dhue acorrare is àinos de totu sa bidha / min. trummixedha Sinònimos e contràrios assorte, cedha, fiotu, grústiu, issorta, masonada, retolu, sinnissoni, tropa, trumada Frases una truma de ebbas, de apes, de puzones, de zente ◊ che unu trumu de arestes istores falant lestros a donzi marina (A.Casula)◊ sa truma de sa zente at comintzadu a dare lodes a Deus a boghe manna ◊ trumas e trumas totu isvariadas las ingulliat sa gruta aullida totu che trigu in mola maghinadas (P.Casu)◊ dhoi at unu trummu de zenti ◊ sa bidha dh'iat fata una turma de bandidus arróscius de abbandidai Ètimu ltn. turma Tradutziones Frantzesu masse, troupeau Ingresu crowd Ispagnolu multitud (pers), manada (anim) Italianu stuòlo, tórma Tedescu Schar.

zentória , nf Definitzione gente meda, unu muntone de gente Sinònimos e contràrios apubulada, carca, carcadripa, ciurma, gentixedha / ttrs. gintória Frases bidindhe sa zentória chi bi fit acudida, dimandhaiat ite teviat fàghere pro si cunvertire ◊ ealla tota custa zentória tuchendhe a lerina a sa festa! ◊ sas domos fint prenas de zentória ◊ candho su baule est essidu, sa zente, chi fit zentória, si est aviada Tradutziones Frantzesu foule, multitude Ingresu crowd Ispagnolu muchedumbre Italianu fòlla, turba, moltitùdine Tedescu Menge.