Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

arède , nf: aredi, arei, arèighi, arrèidi, arrede, rede Definitzione ereu, prus che àteru pagos pegos, chedha de animales / min. arexedha, areigedha, areitedha, fintzes areitedhu, ariola Sinònimos e contràrios arbutzu, bama, cedha, creze, fiotu, grústiu, majone, retile, retolu, tàgiu, trechinzu Frases un'arei, un'arèighi de muvras ◊ s'arei est asselliada in sa tanca ◊ torraimidha s'arei de is cuadhus de Gésturi! ◊ paris unu pastori in mesu de s'arei ◊ a cuíndixi annus tenia un'areitedhu de crabas ◊ as a tènnere un'arede de crabas a contu tú 2. Luisicu pariat torrendu a s'arei de aundi si ndi fut istesiau ◊ po cine dh'apubat, dhue at un'arede de panas ◊ apu biu un'arei de piciochedhus Ètimu ltn. grege(m) Tradutziones Frantzesu troupeau Ingresu herd Ispagnolu manada Italianu branco Tedescu Rudel.

bàma , nf: Definitzione brebès a chedha manna totu a unu, is brebès de unu pastore leadas totus impare Sinònimos e contràrios arbutzu, arede, cedha, creze, gama*, grústiu, majone, retile, retolu, robba 1, tàgiu Frases cussu pastore tenet bama manna, de nessi treghentas berbeghes ◊ in binza bi sunt sos cunillos a bama faghindhe dannu Terminologia iscientìfica pst Tradutziones Frantzesu troupeau Ingresu flock Ispagnolu rebaño Italianu grégge Tedescu Herde.

cèdha , nf: chedha Definitzione una tropa no tanti manna de pegos, unu tanti, nau pruschetotu de porcos, bacas e crabas e, a disprétziu, de gente puru; nau de laores, fundhu, una farranchedha de cosa semenada / min. cedhita = chedha minore, muntonedhu / cedha de mallorus, de brebeis, de procus, de canis, de anzones, de àinos, de crabas Sinònimos e contràrios arbutzu, arede, cedhone, creze, grústiu, majone, masonada, retile, retolu, tròpara / assorte, ereu, fiotu, issorta, pasa, sinnissoni, tropedhu, truma / fundhu Maneras de nàrrere csn: mandhigare una bona chedha = papai a satzu; una chedhita de lana = unu muntonedhu de lana; una chedha de fae, de trigu = unu fundhu Frases s'at paradu una chedhita de crabas ◊ bi fint sos silvones a chedhas 2. a su disaogu curreis a cedha! ◊ ahi, chedha de àinos domados, totu in su tricolore imboligados! ◊ pastoris ricus tontus ndi agatas una cedha (L.Matta) Sambenados e Provèrbios prb: in sa cèdha no mancat sa tzopa Ètimu ltn. cella Tradutziones Frantzesu troupeau Ingresu herd Ispagnolu rebaño (m), manada Italianu branco Tedescu Herde.

gamàda , nf Definitzione unu tanti de animales, medas, bólidu de pigiones, fintzes cambarada de gente Sinònimos e contràrios cedha, fiotu, gama, truma Frases una gamada de porcus, de pillonis Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu troupeau, volée Ingresu herd, flock Ispagnolu rebaño, manada, bandada Italianu branco, stórmo Tedescu Herde, Schwarm.

grústiu, grústu , nm Definitzione unos cantu, nau de gente e pruschetotu de animales (podent èssere medas puru)/ min. grustiolu, grustixedhu Sinònimos e contràrios arbutzu, arede, cedha, frústiu, grúspiu 2, majone, retile, retolu, rucru, rustu, tàgiu / assorte, fiotu, issorta, pasa, sinnissoni, tropedhu, truma, zumenta Frases fia teracu ma a sos vinti annos mi ndh'essei e mi ponei abbandha cun unu grustu de chentu porcos ◊ sas crapas si contant a grústios, comente essint dae corte ◊ si at parau unu grústiu de berbeches remonias chin sa costumàntzia de sa paradura ◊ sos emigraos sunis andhaos a grustos Tradutziones Frantzesu groupe, troupeau Ingresu group, herd Ispagnolu grupo, rebaño, manada Italianu gruppo, capannèllo, branco, grégge Tedescu Gruppe, Rudel, Herde.

irgrustiàre , vrb Definitzione istesiare de su grústiu (chedha) una parte de is pegos Sinònimos e contràrios iscamedhare, iscedhai, iscrobare, istagiai, istellare, istropedhare, strumai 1 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire sortir du troupeau Ingresu to take from the flock Ispagnolu descarriar, retazar Italianu sbrancare Tedescu aus der Herde absondern.

istagiài, istagiàre , vrb: istagliai, istallai, istallare, istalliare, istazare, istedhare 1, stagiai Definitzione pigare e istesiare pegos de su tàgiu, nau fintzes in su sensu de istesiare una cosa de un’àtera, isconciare una loba, de lassare addaesegus, separare fintzes a segadura, a tramesadura, a furadura, ispartzire in pianos Sinònimos e contràrios aredae, irgrustiare, iscambuliare, iscamedhare, iscedhai, istellare / istegiare, istesare / chirrare, iscrobare, scunfúndiri / istacare, secare | ctr. aggrustare, atagiai, intaxae Frases candho is angiones si ammesturant dhos acorrant po dhos istagiare ◊ su pastore in Santandria che istazat sa lachinza dae su madricau ◊ at istallau is brebeis de is crabas ◊ si ndhe istallat su mascru dae sas berveches ◊ cussos duos si che sunt istedhaos unu tretu mannu dae sa tropa 2. candho arribbat a s'oru de sas àteras tropas, issu s'istazat e si nche andhat a daennantis 3. ndi dh'at istallau un'origa a mússiu ◊ su tretu de Sa Pratzita pariat cosa sua: si ndi dh'iat coment'e istallau (B.Lobina)◊ un'annu a oe mi ant istazadu sa robba 4. si benit istallau totu a muru nc'est logu po palla e po istàntzias (B.Casula)◊ su fundhu de su forru est istagiau in duas partes ◊ is domos prus antigas non giughent soleta, ma funt istagiadas a truncos e tàulas ◊ un'aposentu mannu dh'ant istagiau a tendhas e faint crocai a una parti is maschitedhus e in s'àtera is piciochedhas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire sortir du troupeau, séparer Ingresu to separate, to discriminate Ispagnolu descarriar Italianu sbrancare, separare, discriminare Tedescu aus der Herde absondern, trennen.

majòne , nm: masone, masoni, mesoni Definitzione dhu narant po su bestiàmene minudu e maduru a chedha; logu serrau po acorrare brebès, e totu su cuile e fintzes dominàriu / min. masonighedhu Sinònimos e contràrios arbutzu, arede, bama, cedha, grústiu, retolu, tàgiu / assorte, fiotu, issorta, pasa, sinnissoni, tropa / coibi, masongile Frases sos sirvones a sa landhe curriant a majones ◊ aiant unu masone de un'otantina de arveghes ◊ su masone est crocau aggrumau: frigidúmene faet! ◊ in funtana aciapesi s'abba bolojada ca bi fint sos porcos a masone 2. medas ant abbandonau su mesoni, dhis ant fatu bendi is brebeis po si fai operajus ◊ me is bidhas genti meda bivit de sa múngia de masoni ◊ oi in su mesoni dhui at localis po su bestiàmini, po allogai su froràgiu, fai sa mullidura, ponni is ainas e is tratoris e sa domu po sa famíglia (M.Pani) Sambenados e Provèrbios smb: Maione, Majone, Masone, Masones, Masoni Ètimu ltn. ma(n)sione(m) Tradutziones Frantzesu troupeau Ingresu herd Ispagnolu rebaño, manada Italianu màndria, grégge Tedescu Herde.

sinnissòni, sinnitzòne, sinnitzòni , nm Definitzione unu tanti de animales, prus che àteru brebès, crabas, a chedha no tanti manna Sinònimos e contràrios assorte, cedha, fiotu, grústiu, issorta, majone, pasa, retolu, tropa, tropedhu, trumada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu troupeau Ingresu herd Ispagnolu rebaño Italianu branco Tedescu Herde.

stagiài , vrb: istagiare*, stalgiai, stallai, staxae, staxai, stellai Definitzione pigare o istesiare pegos de su tàgiu, nau fintzes in su sensu de istesiare una cosa de un'àtera, separare, de lassare addaesegus, fàere distintzione de personas faendho partzialidades, faendho a iscéberu, separare fintzes a segadura; connòschere o agatare distinghendho cosa o gente de totu su restu Sinònimos e contràrios irgrustiare, iscambuliare, iscamedhare, iscedhai, istanzare 1, istellare / istegiare / chirrare, iscrobare, sceberai / istacare, secare | ctr. aggrustare Frases stallai s'angioni de sa brebei ◊ nd'at stallau su fillu de su babbu ◊ si no acodint is de biginau a dhas stagiai ciai si donant una bona craminada! ◊ Conchiatu fàci'a susu, stellau currendi sou, pariat unu crabiou (S.Baldino)◊ immoi ca si seus connotus si bolit staxai?!… Abarrit! ◊ una buchemeli stallendisindi de is cumpàngias si acostat a su casotu 2. in dus mesis, filla mia istudiendi ndi at giai stellau a totus ◊ ispronendi a totu ispronai fiat lómpiu su primu stallendinci is àterus cuadhus 3. ant donau cosa de Comunu ma ndi ant stallau própiu a fillu miu chi tenit prus abbisúngiu de àterus! 4. s'aposentu fut stalladu a tàula de sa coxina ◊ seu innòi… in sa furca, chi ti ndi stallit su tzugu! ◊ a mússiu ndi dh'at stallau una manu ◊ cun s'ispada ndi dh'iat stallau s'origa ◊ is fuedhus no depint èssiri iscritus picigaus ma stalgiaus 5. emu biu su sordau a palas, ma no ndi dh'apu stallau candu dh'apu biu in faci in mesu de totu is àterus ◊ po ndi stallai s'unu de s'àteru dhis ant postu nòmini diferenti Tradutziones Frantzesu faire sortir du troupeau Ingresu to separate Ispagnolu desmanar, descarriar, identificar Italianu sbrancare, individuare Tedescu aus der Herde treiben.

stalladúra , nf: staxadura Definitzione su istagiare unu pegus, su che dhu istesiare de sa chedha, su separare duas chedhas de bestiàmene innanti betadas a unu (che in is cumones); fintzes cosa chi si ponet in mesu coment'e tramesu Sinònimos e contràrios stallamentu, stallu 1 2. una stalladura de linna separàt is duus bixinaus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sortie du troupeau Ingresu separation from the flock Ispagnolu el descarriar Italianu sbrancaménto Tedescu Absonderung aus der Herde.

tàgiu , nm: tàgliu, taju, tàlgiu, tallu, taxu, tazu Definitzione unu tanti mannu de pegos de bestiàmene grussu chi si pastórigat, ma fintzes chedha de gente nau prus che àteru a disprétziu; in is orrodas prenas de su carru, donniuna de is duas mesas lunas a una parte e àtera de sa panga (sa tàula de mesu)/ min. tagighedhu, tagiolu; tallitu = màtulu de chimbe filos de s'ordidu Sinònimos e contràrios arbutzu, arede, bama, cedha, creze, fiotu, grústiu, majone, retile, retolu, trechinzu / làsia Maneras de nàrrere csn: iscorrai su tallu = menguare su bestiàmine, bogàreche o pèrdere fiados (in suspu, mòrrere zente); èssiri a unu tàgiu de sa maladia = malàidos a una fasche, in medas totu paris Frases seo abbaidandho su tàgiu paschendho ◊ su pastore faghet àteru sughestantu chi su tazu est pasculandhe ◊ su pastori ndi at assortiu su tallu ◊ s'intendhiant sos tazos in pastura 2. acudit dae su postale unu tazu de zente chi mancu s'ischit comente podiat càpere intro ◊ in su grifoni dhui fiat unu tallu de piciocas chistionendi 3. zuchiat a tracolla unu tazu de sonajolos ◊ passant is aeroplanus a tallus 4. funt totus a letu, totus a unu tàgiu de sa maladia ◊ sa zente a tazos morit in cada capu de su mundhu 5. is filus de s'orrimentu passant donniunu in d-unu líciu, poi in ciú pètini e si acàpiant a cincu a cincu (is tallitus) a su súrbiu de ainnantis Sambenados e Provèrbios smb: Tallu / prb: s'erbei mala in su tàlgiu est nodia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu troupeau, bande Ingresu herd Ispagnolu rebaño, manada Italianu branco Tedescu Rudel.

trechínzu , nm: trichíngiu, trichinzu, trighignu, trighinzu Definitzione nau de bidha, bidhighedha, bidha pitica, medau de una pariga de domos o fintzes bighinau; chedha de animales / Sos Trighinzos = sa leada de Ispollatu, Su Burgu e Bótidha in Sa Costera Sinònimos e contràrios bichinadu, bidhichedha, bidhiciolu, bidrinzu, furriadolzu, leada, madau / arbutzu, assorte, cedha, fiotu, grústiu, tropedhu Frases canno fut biu babbai, Désulu fut divisu in tres trighignos 2. tenet unu trighinzu de erveghes Ètimu ltn. tricinius Tradutziones Frantzesu quartier, petit troupeau Ingresu neighbourhood, little herd Ispagnolu barrio, rebaño pequeño Italianu rióne, pìccolo grégge Tedescu Statdviertel, kleine Herde.

tropédhu , nm: drapedhu, trupedhu Definitzione chedha pitica de gente, de bestiàmene Sinònimos e contràrios assorte, cedha, ereu, fiotu, grústiu, issorta, majone, pasa, retolu, sinnissoni, rucru, tropa, truma, zumenta Frases ant bidu chi su tropedhu de sos cumpanzos fit miminadu Ètimu itl. troppello Tradutziones Frantzesu groupe, troupeau Ingresu group, herd Ispagnolu grupo, rebaño Italianu drappèllo, branco Tedescu Schar.

trúma , nf, nm: trumma, trummu, trumu, turma Definitzione personas o animales a medas totus impare, a chedha o cambarada; dhue at logu chi est sa mandra comunale po dhue acorrare is àinos de totu sa bidha / min. trummixedha Sinònimos e contràrios assorte, cedha, fiotu, grústiu, issorta, masonada, retolu, sinnissoni, tropa, trumada Frases una truma de ebbas, de apes, de puzones, de zente ◊ che unu trumu de arestes istores falant lestros a donzi marina (A.Casula)◊ sa truma de sa zente at comintzadu a dare lodes a Deus a boghe manna ◊ trumas e trumas totu isvariadas las ingulliat sa gruta aullida totu che trigu in mola maghinadas (P.Casu)◊ dhoi at unu trummu de zenti ◊ sa bidha dh'iat fata una turma de bandidus arróscius de abbandidai Ètimu ltn. turma Tradutziones Frantzesu masse, troupeau Ingresu crowd Ispagnolu multitud (pers), manada (anim) Italianu stuòlo, tórma Tedescu Schar.