Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbamàre , vrb Definitzione fàere a bama, a tàgiu, betare totu a unu (nau pruschetotu de bestiàmene) Sinònimos e contràrios acedhae, achedhonare, aggamai, aggrustare, amedhare, ammeschiare, atazare, ingamai | ctr. iscrobai, stallai Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réunir, agréger Ingresu to aggregate, to put in a herd Ispagnolu unir, juntar Italianu aggregare, formare un branco Tedescu angliedern, eine Herde bilden.

acedhàe, acedhài , vrb: achedhare Definitzione fàere a chedha, sa chedha, betare a unu, pònnere totu impare Sinònimos e contràrios abbamare, achedhonare, aggamai, aggrustare, amedhare, arretolare, atropare, atrumare, ingamai | ctr. irgrustiare, istagiai Frases sos sirbonedhos imparabant a si achedhare si bi aiat perículu ◊ acedha totu is brebeis angiadas! ◊ mundhat su furru cun iscobiles de narbutza achedhados e astrintos cun filuverru in pitu a su furcone 2. is cumpàngius si acedhant e torrant a girai de una ruga a s'àtera 3. fiat meda sa genti acedhada acanta de s’ostaria, castiendi ◊ pillonis acedhaus… annada mala! Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réunir Ingresu to aggregate Ispagnolu unir, juntar Italianu aggregare, abbrancare Tedescu eine Herde bilden.

aggrustàre, aggrustiàre , vrb Definitzione pònnere o fàere a grústiu, fàere unu grústiu, una chedha, nau prus che àteru de pegos Sinònimos e contràrios abbamare, acedhae, achedhonare, aggamai, amedhare, ingamai | ctr. irgrustiare, istagiai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rassembler, saisir Ingresu to put in a herd, to arrange in groups Ispagnolu agrupar, reunir en rebaño Italianu aggruppare, abbrancare Tedescu gruppieren, zur Herde zusamentreiben.

bàma , nf: Definitzione brebès a chedha manna totu a unu, is brebès de unu pastore leadas totus impare Sinònimos e contràrios arbutzu, arede, cedha, creze, gama*, grústiu, majone, retile, retolu, robba 1, tàgiu Frases cussu pastore tenet bama manna, de nessi treghentas berbeghes ◊ in binza bi sunt sos cunillos a bama faghindhe dannu Terminologia iscientìfica pst Tradutziones Frantzesu troupeau Ingresu flock Ispagnolu rebaño Italianu grégge Tedescu Herde.

cèdha , nf: chedha Definitzione una tropa no tanti manna de pegos, unu tanti, nau pruschetotu de porcos, bacas e crabas e, a disprétziu, de gente puru; nau de laores, fundhu, una farranchedha de cosa semenada / min. cedhita = chedha minore, muntonedhu / cedha de mallorus, de brebeis, de procus, de canis, de anzones, de àinos, de crabas Sinònimos e contràrios arbutzu, arede, cedhone, creze, grústiu, majone, masonada, retile, retolu, tròpara / assorte, ereu, fiotu, issorta, pasa, sinnissoni, tropedhu, truma / fundhu Maneras de nàrrere csn: mandhigare una bona chedha = papai a satzu; una chedhita de lana = unu muntonedhu de lana; una chedha de fae, de trigu = unu fundhu Frases s'at paradu una chedhita de crabas ◊ bi fint sos silvones a chedhas 2. a su disaogu curreis a cedha! ◊ ahi, chedha de àinos domados, totu in su tricolore imboligados! ◊ pastoris ricus tontus ndi agatas una cedha (L.Matta) Sambenados e Provèrbios prb: in sa cèdha no mancat sa tzopa Ètimu ltn. cella Tradutziones Frantzesu troupeau Ingresu herd Ispagnolu rebaño (m), manada Italianu branco Tedescu Herde.

grústiu, grústu , nm Definitzione unos cantu, nau de gente e pruschetotu de animales (podent èssere medas puru)/ min. grustiolu, grustixedhu Sinònimos e contràrios arbutzu, arede, cedha, frústiu, grúspiu 2, majone, retile, retolu, rucru, rustu, tàgiu / assorte, fiotu, issorta, pasa, sinnissoni, tropedhu, truma, zumenta Frases fia teracu ma a sos vinti annos mi ndh'essei e mi ponei abbandha cun unu grustu de chentu porcos ◊ sas crapas si contant a grústios, comente essint dae corte ◊ si at parau unu grústiu de berbeches remonias chin sa costumàntzia de sa paradura ◊ sos emigraos sunis andhaos a grustos Tradutziones Frantzesu groupe, troupeau Ingresu group, herd Ispagnolu grupo, rebaño, manada Italianu gruppo, capannèllo, branco, grégge Tedescu Gruppe, Rudel, Herde.

irgrustiàre , vrb Definitzione istesiare de su grústiu (chedha) una parte de is pegos Sinònimos e contràrios iscamedhare, iscedhai, iscrobare, istagiai, istellare, istropedhare, strumai 1 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire sortir du troupeau Ingresu to take from the flock Ispagnolu descarriar, retazar Italianu sbrancare Tedescu aus der Herde absondern.

istagiài, istagiàre , vrb: istagliai, istallai, istallare, istalliare, istazare, istedhare 1, stagiai Definitzione pigare e istesiare pegos de su tàgiu, nau fintzes in su sensu de istesiare una cosa de un’àtera, isconciare una loba, de lassare addaesegus, separare fintzes a segadura, a tramesadura, a furadura, ispartzire in pianos Sinònimos e contràrios aredae, irgrustiare, iscambuliare, iscamedhare, iscedhai, istellare / istegiare, istesare / chirrare, iscrobare, scunfúndiri / istacare, secare | ctr. aggrustare, atagiai, intaxae Frases candho is angiones si ammesturant dhos acorrant po dhos istagiare ◊ su pastore in Santandria che istazat sa lachinza dae su madricau ◊ at istallau is brebeis de is crabas ◊ si ndhe istallat su mascru dae sas berveches ◊ cussos duos si che sunt istedhaos unu tretu mannu dae sa tropa 2. candho arribbat a s'oru de sas àteras tropas, issu s'istazat e si nche andhat a daennantis 3. ndi dh'at istallau un'origa a mússiu ◊ su tretu de Sa Pratzita pariat cosa sua: si ndi dh'iat coment'e istallau (B.Lobina)◊ un'annu a oe mi ant istazadu sa robba 4. si benit istallau totu a muru nc'est logu po palla e po istàntzias (B.Casula)◊ su fundhu de su forru est istagiau in duas partes ◊ is domos prus antigas non giughent soleta, ma funt istagiadas a truncos e tàulas ◊ un'aposentu mannu dh'ant istagiau a tendhas e faint crocai a una parti is maschitedhus e in s'àtera is piciochedhas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire sortir du troupeau, séparer Ingresu to separate, to discriminate Ispagnolu descarriar Italianu sbrancare, separare, discriminare Tedescu aus der Herde absondern, trennen.

majòne , nm: masone, masoni, mesoni Definitzione dhu narant po su bestiàmene minudu e maduru a chedha; logu serrau po acorrare brebès, e totu su cuile e fintzes dominàriu / min. masonighedhu Sinònimos e contràrios arbutzu, arede, bama, cedha, grústiu, retolu, tàgiu / assorte, fiotu, issorta, pasa, sinnissoni, tropa / coibi, masongile Frases sos sirvones a sa landhe curriant a majones ◊ aiant unu masone de un'otantina de arveghes ◊ su masone est crocau aggrumau: frigidúmene faet! ◊ in funtana aciapesi s'abba bolojada ca bi fint sos porcos a masone 2. medas ant abbandonau su mesoni, dhis ant fatu bendi is brebeis po si fai operajus ◊ me is bidhas genti meda bivit de sa múngia de masoni ◊ oi in su mesoni dhui at localis po su bestiàmini, po allogai su froràgiu, fai sa mullidura, ponni is ainas e is tratoris e sa domu po sa famíglia (M.Pani) Sambenados e Provèrbios smb: Maione, Majone, Masone, Masones, Masoni Ètimu ltn. ma(n)sione(m) Tradutziones Frantzesu troupeau Ingresu herd Ispagnolu rebaño, manada Italianu màndria, grégge Tedescu Herde.

sinnissòni, sinnitzòne, sinnitzòni , nm Definitzione unu tanti de animales, prus che àteru brebès, crabas, a chedha no tanti manna Sinònimos e contràrios assorte, cedha, fiotu, grústiu, issorta, majone, pasa, retolu, tropa, tropedhu, trumada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu troupeau Ingresu herd Ispagnolu rebaño Italianu branco Tedescu Herde.

stagiài , vrb: istagiare*, stalgiai, stallai, staxae, staxai, stellai Definitzione pigare o istesiare pegos de su tàgiu, nau fintzes in su sensu de istesiare una cosa de un'àtera, separare, de lassare addaesegus, fàere distintzione de personas faendho partzialidades, faendho a iscéberu, separare fintzes a segadura; connòschere o agatare distinghendho cosa o gente de totu su restu Sinònimos e contràrios irgrustiare, iscambuliare, iscamedhare, iscedhai, istanzare 1, istellare / istegiare / chirrare, iscrobare, sceberai / istacare, secare | ctr. aggrustare Frases stallai s'angioni de sa brebei ◊ nd'at stallau su fillu de su babbu ◊ si no acodint is de biginau a dhas stagiai ciai si donant una bona craminada! ◊ Conchiatu fàci'a susu, stellau currendi sou, pariat unu crabiou (S.Baldino)◊ immoi ca si seus connotus si bolit staxai?!… Abarrit! ◊ una buchemeli stallendisindi de is cumpàngias si acostat a su casotu 2. in dus mesis, filla mia istudiendi ndi at giai stellau a totus ◊ ispronendi a totu ispronai fiat lómpiu su primu stallendinci is àterus cuadhus 3. ant donau cosa de Comunu ma ndi ant stallau própiu a fillu miu chi tenit prus abbisúngiu de àterus! 4. s'aposentu fut stalladu a tàula de sa coxina ◊ seu innòi… in sa furca, chi ti ndi stallit su tzugu! ◊ a mússiu ndi dh'at stallau una manu ◊ cun s'ispada ndi dh'iat stallau s'origa ◊ is fuedhus no depint èssiri iscritus picigaus ma stalgiaus 5. emu biu su sordau a palas, ma no ndi dh'apu stallau candu dh'apu biu in faci in mesu de totu is àterus ◊ po ndi stallai s'unu de s'àteru dhis ant postu nòmini diferenti Tradutziones Frantzesu faire sortir du troupeau Ingresu to separate Ispagnolu desmanar, descarriar, identificar Italianu sbrancare, individuare Tedescu aus der Herde treiben.

stalladúra , nf: staxadura Definitzione su istagiare unu pegus, su che dhu istesiare de sa chedha, su separare duas chedhas de bestiàmene innanti betadas a unu (che in is cumones); fintzes cosa chi si ponet in mesu coment'e tramesu Sinònimos e contràrios stallamentu, stallu 1 2. una stalladura de linna separàt is duus bixinaus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sortie du troupeau Ingresu separation from the flock Ispagnolu el descarriar Italianu sbrancaménto Tedescu Absonderung aus der Herde.

trechínzu , nm: trichíngiu, trichinzu, trighignu, trighinzu Definitzione nau de bidha, bidhighedha, bidha pitica, medau de una pariga de domos o fintzes bighinau; chedha de animales / Sos Trighinzos = sa leada de Ispollatu, Su Burgu e Bótidha in Sa Costera Sinònimos e contràrios bichinadu, bidhichedha, bidhiciolu, bidrinzu, furriadolzu, leada, madau / arbutzu, assorte, cedha, fiotu, grústiu, tropedhu Frases canno fut biu babbai, Désulu fut divisu in tres trighignos 2. tenet unu trighinzu de erveghes Ètimu ltn. tricinius Tradutziones Frantzesu quartier, petit troupeau Ingresu neighbourhood, little herd Ispagnolu barrio, rebaño pequeño Italianu rióne, pìccolo grégge Tedescu Statdviertel, kleine Herde.