Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

apubulàda , nf Definitzione gente a meda, aira, totu impare Sinònimos e contràrios afollamentu, apillada, atrepógliu, atrupamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu foule Ingresu crowd Ispagnolu muchedumbre Italianu fòlla Tedescu Menge.

arrúfa , nf: rufa Definitzione gente meda totu impare in su matessi logu Sinònimos e contràrios afollamentu, apillada, apretone, atrepógliu, atrupamentu, catigamuru, sciabbigada Frases bi aiat arrufa de zente Ètimu itl.t ruffa Tradutziones Frantzesu multitude Ingresu multitude Ispagnolu muchedumbre Italianu moltitùdine Tedescu Menge.

atrupaméntu , nm Definitzione gente meda, aira, totu impare Sinònimos e contràrios afollamentu, apubulada, atrepógliu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu multitude Ingresu throng Ispagnolu muchedumbre Italianu moltitùdine Tedescu Menge.

gentixèdha , nf: zentichedha Definitzione gente: segundhu comente si narat, bolet nàrrere gente meda (antífrasi), ma segundhu comente bolet nàrrere gente metzana Sinònimos e contràrios gentaredha, ratatúglia, scrufulia, tzentedha / zentória 2. contighedhos de dogni forma istrana ndhe narat in sa die dogni momentu sa zentighedha pitica e metzana ◊ lassadhus a perdi, no passis de genti a gentixedha! Tradutziones Frantzesu racaille, multitude Ingresu multitude, mob Ispagnolu populacho, multitud Italianu plebàglia, moltitùdine Tedescu Pöbel, Menge.

remeàlzu , nm: remiarzu, remiazu, reminarzu, rimiàgliu, rimialzu Definitzione muntone de trigu seidau, ma oe prus che àteru muntone de cosas bastat chi siat, fintzes àliga; logu inue si ammuntonat cosa chentza órdine; giuale de bíngia, órdine de bide, filera de matas po fàere aprigu Sinònimos e contràrios muntone, partoxu / linnàgliu / giuali, órdine Frases de custas cosas ndhe tenzo unu remiarzu 2. custu logu est unu remiarzu de bruine ◊ za b'est su remiarzu de s'arga in cussu cuzone!… Sambenados e Provèrbios prb: bàrriu minore, remiarzu mannu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tas, débarras Ingresu pile, receptable Ispagnolu montón, pila Italianu mùcchio, catasta, ricettàcolo Tedescu Haufen, Menge.

tànti , agt, prn, avb, cng: tantis, tantu, tantus Definitzione foedhu chi, postu po agt. o prn., inditat cantidade chentza precisada, ma mescamente nau cun su significau de meda e fintzes in su sensu de su chi dhue bolet o bisòngiat e bastat po calecuna cosa (agt. f. tanta e tanti etotu); postu po avb. inditat tempus meda; cng. intr'e duas propositziones cun valore de cunseguéntzia o fintzes de càusa / min. tantighedhu Sinònimos e contràrios aposici, tantecantu Maneras de nàrrere csn: de tantu in tantu = totora, fatuvatu, dónnia tantis; tantus de…, tanti pro… = isceti pro…, su chi bastat po…; pro tanti ca… = andhe chi…, tantu za…; tanti za!…, tantu za!… = própiu nono! Frases mai colores chin tanti netesa gosi si at bistu ◊ tantis óminis no agiudant sa mulleri ◊ tantis consilleris no boliant cussu ◊ tantis bortas faint aici ◊ de tantas malas sortes no isco a cale nàrrere ohi ◊ is mammas chi no iscínt educai is fillus dhus lassant in sa bia a tanti oras de noti! 2. ti cres ca su tanti de su chervedhu est misurau sicundhe sa buzaca? ◊ triballamus finas a fàghere su tantu ◊ benide a manigare: su tantu bi est pro totugantos ◊ dàemi su tantu chi cheres ◊ a triballare totu s'annu pro un'incunza goi no bi est su tantu ◊ de sa banca ndi bogas su tanti chi podit serbiri ◊ custa chistioni non mi andat tanti a deretu ◊ apu pentzau tanti e mi parit chi non ammanchit nudha ◊ dógnia tanti frimaisí! 3. sa manu fiat essida lébia e lesta tanti chi in tres diis at ispaciau totu ◊ dh'acumpàngiu dèu, tanti depu andai ◊ po tanti ca ses passendu ingunis, brinta a domu de su datori! ◊ sa domu de Tiu Perantoni fut in artu, tantis chi po lompi a pratza sua dhu'iat una pigadedha ◊ tanti zai seo a tretu de mi fàere a isposa!…◊ tantu za est comente naras tue!…◊ tanti gei fiat isceda de mantenni cuada!… (I.Lecca)◊ su babbu no giughiat prus acru de dhu brigare, tanti fut a samunare sa conca a su bestiolu Ètimu ltn. tantus Tradutziones Frantzesu tant de, beaucoup, quantité Ingresu so (much), much, quantity Ispagnolu tanto, cantidad Italianu tanto, quantità Tedescu viel, Menge.

trumàda , nf: trummada Definitzione truma etotu, gente meda totu impare, fintzes animales Sinònimos e contràrios assorte, camarada, cedha, cedhoni, fiotu, grústiu, issorta, majone, pasa, retolu, sinnissoni, tròpara, truma Frases sas Senneresas intrant in Tàtari a una trumada bendhindhe cosa ◊ sos fulferinos chirchendhe asséliu, su sero, punnant a trumadas a sa solzaga ◊ si che sunt misciados a una trumada de zente ◊ sos emigrados sunt partidos a trumadas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu troupe, foule, régiment Ingresu multitude Ispagnolu multitud Italianu schièra, turba Tedescu Menge.

zentória , nf Definitzione gente meda, unu muntone de gente Sinònimos e contràrios apubulada, carca, carcadripa, ciurma, gentixedha / ttrs. gintória Frases bidindhe sa zentória chi bi fit acudida, dimandhaiat ite teviat fàghere pro si cunvertire ◊ ealla tota custa zentória tuchendhe a lerina a sa festa! ◊ sas domos fint prenas de zentória ◊ candho su baule est essidu, sa zente, chi fit zentória, si est aviada Tradutziones Frantzesu foule, multitude Ingresu crowd Ispagnolu muchedumbre Italianu fòlla, turba, moltitùdine Tedescu Menge.