acastedhàre , vrb Definitzione
pònnere subràbari, a muntone, a castedhu
Sinònimos e contràrios
abbigai,
acasidhai,
ammuntonae,
annuracare,
apillai,
apirare
| ctr.
spainai
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
entasser
Ingresu
to pile (up)
Ispagnolu
amontonar
Italianu
ammucchiare
Tedescu
aufhäufen.
acatastàe , vrb Definitzione
iscríere unu bene, terras, domos, in su catastu, a manera chi arresurtet a distintu sa propriedade
Sinònimos e contràrios
incatastare
Tradutziones
Frantzesu
cadastrer
Ingresu
to pile (up),
to register to the land-registry office
Ispagnolu
inscribir en el catastro
Italianu
accatastare 1
Tedescu
in den Kataster eintragen
apiculàda , nf Definitzione
muntone mannu, cosa meda posta a pira, subràbare; logu ue si artzat
Sinònimos e contràrios
bigada,
pira
/
altzadòglia,
ampuada,
ficada,
muntada,
petorru,
picada,
pigadorza
| ctr.
cabada,
falada
Frases
candu acabbat de papai lassat un'apiculada arta de pratus
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
pile,
tas
Ingresu
pile
Ispagnolu
pila
Italianu
catasta
Tedescu
Stoß.
apiràre , vrb Definitzione
pònnere sa cosa a pira, subràbare bene assentada, una in pitzu de s'àtera
Sinònimos e contràrios
abbigai,
acasidhai,
acastedhare,
ammuntonare,
apillai
Frases
si apirat su pane de fresa, sa robba prantzada ◊ sas dimannas fint incomintzanne a si apirare in s'iscrivania (A.Pau)
Tradutziones
Frantzesu
empiler
Ingresu
to pile
Ispagnolu
apilar
Italianu
accatastare
Tedescu
aufschichten.
muntòne, muntòni , nm: mutoni Definitzione
massa de vàrias cosas o fintzes cantidade de una matessi cosa posta totu impare, coment'e a fàere a cúcuru, a bisura de monte, betada una apitzu de s'àtera; dhu narant fintzes in su sensu de meda, cantidade manna
Sinònimos e contràrios
barone 1,
partoxu,
remealzu
/
barrigada,
meda
Maneras de nàrrere
csn:
rúere a unu muntone, a cúcuru muntone = a una fasche, totugantos paris; falare a unu muntone = rúere de mala manera, a istràmpidu, de no si pòdere abbàlere
Frases
muntone de pedra, de trigu, de palla, de foza, de linna, de carramatzinas, de àliga ◊ mi at contadu unu muntone de cosas ◊ bi aiat unu muntone de zente ◊ parit unu procu in muntoni de fà ◊ collide s'olia e ponide a muntone! ◊ fai unu mutonedhu de braxa anati de su forru!◊ pòbora ispiga, a ita ses torrada: oi donant su trigu a mutonis a is procus, crupa de is leis de sa CEE!
2.
petzi mi che sapo in terra a unu muntone, irdaossadu che cuba betza ◊ ponzant frenu a sos chi sunt distruindhe su logu, prima de mòrrere a cúcuru muntone!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Muntone, Muntoni
Ètimu
itl.
montone
Tradutziones
Frantzesu
tas
Ingresu
heap,
pile
Ispagnolu
montón,
pila
Italianu
mùcchio,
cùmulo
Tedescu
Haufen.
pilotài , vrb Definitzione
prantare o cravare pilotos, fàere unu pilotàgiu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
soutenir avec des pilotis
Ingresu
to pile
Ispagnolu
reforzar con pilotes
Italianu
palafittare
Tedescu
Pfahlbauten errichten auf.
pilòto, pilòtu , nm Definitzione
truncu no tanti grussu e artu chi si cravat in terra po agguantare o badrare calecuna cosa: oe si faet de cimentu armau po che pesare domos e palàtzios
Sambenados e Provèrbios
smb:
Pilotto
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
poteau,
pilier
Ingresu
pile,
pillar
Ispagnolu
pilote,
pilar
Italianu
palo,
pilastro
Tedescu
Pfahl,
Pfeiler.
remeàlzu , nm: remiarzu,
remiazu,
reminarzu,
rimiàgliu,
rimialzu Definitzione
muntone de trigu seidau, ma oe prus che àteru muntone de cosas bastat chi siat, fintzes àliga; logu inue si ammuntonat cosa chentza órdine; giuale de bíngia, órdine de bide, filera de matas po fàere aprigu
Sinònimos e contràrios
muntone,
partoxu
/
linnàgliu
/
giuali,
órdine
Frases
de custas cosas ndhe tenzo unu remiarzu
2.
custu logu est unu remiarzu de bruine ◊ za b'est su remiarzu de s'arga in cussu cuzone!…
Sambenados e Provèrbios
prb:
bàrriu minore, remiarzu mannu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
tas,
débarras
Ingresu
pile,
receptable
Ispagnolu
montón,
pila
Italianu
mùcchio,
catasta,
ricettàcolo
Tedescu
Haufen,
Menge.
subrabàle, subrabàre, subràbari , avb: subrapare,
suprapare Definitzione
asuba a pare, unu in pitzu de s'àteru
Sinònimos e contràrios
impissebari
/
cdh. subbraparu,
innantaparu
Frases
no ponzas cosa díliga subràbari, ca si guastat! ◊ cussos trastes prantzados postos subràbari si sunt aprigados torra ◊ in sa gherra sos montes fint cenos de mortos suprapare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
empilé
Ingresu
pile up
Ispagnolu
amontonado,
apilado
Italianu
accatastato
Tedescu
aufgestapelt.