A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

crabetòre, crabetòri cabertòre

crabetóxu cobertógliu

crabetúra cabertúra

crabídu cabígiu

crabiédhu , nm: crabighedhu, crapichedhu, giabighedhu Definitzione min. de crabigu, tzimingione piticu; genia de erba (de sonajolus, de tzocu, Silene vulgaris); crapichedhu est una calidade de àghina niedha puru Sinònimos e contràrios capriuledhu, erbasonajola, sonagiolos, tapicedhu, tzacatzaca / tzacaredha Terminologia iscientìfica rba Ètimu srd.

crabíga cabíga

crabighédhu crabiédhu

crabighèra cabixèra

crabígu cabígiu

crabíja cabíga

crabíle, crabíli , nm: crapile Definitzione acorru po is crabas, su passiale inue crocant is crabas e fintzes su cuile de su crabàrgiu Frases a s'apedhu de sos canes su craparju est iscampiau dae s'alapinna a cara a su crapile pro aberguare Terminologia iscientìfica pst Ètimu ltn. caprile Tradutziones Frantzesu étable à chèvres Ingresu goatfold Ispagnolu cabreriza Italianu caprile Tedescu Ziegenstall.

crabinàda , nf Definitzione briga chi si giaet a boghes e frastimos Sinònimos e contràrios acanarjada, brigada Frases sos canes fint prontos a si alliare, si no fit istadu dae tia Giuannica chi si achereit giagarandhechelos a crabinadas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crise de colère, invective Ingresu invective, outburst Ispagnolu pelea a gritos Italianu invettiva, sfuriata Tedescu Schmärede.

crabinàre , vrb: acrabinare* Definitzione andhare coment'e abbaidandho a crabas, chentza giare atentzione Sinònimos e contràrios incrabinare.

cràbinu , agt: cràpinu, crébinu Definitzione de craba / arruvu cràviu = rosa canina, rú cràbinu Sinònimos e contràrios béchinu Maneras de nàrrere csn: èssere conchi c. = tostorrudu; male c. = zúghere, su chi faghet sa craba suada cun su becu; arrú c. = rosa canina; figu cràbina = crabuvigu; murta cràpina = murta de erriu, itl. ruta caprina (hypericum hircinum); isparau cràbinu = itl. aspàrago bianco (asparagus albus); sa Mandra Cràbina = sos Sete Frades, sos sete istedhos chi si bident in s'aera a zisa de carru Frases peta, lana, late, casu cràbinu ◊ ti ne benis bolitanne che unu frocu de lana crébina ◊ sa pòvera zente apena apena casu cràpinu tostu assazat 2. si ndi andais a circai fémina allena po fai su mali cràbinu (Scómuniga) Sambenados e Provèrbios smb: Caprinu Ètimu ltn. caprinus Tradutziones Frantzesu de chèvre Ingresu goatish Ispagnolu caprino Italianu caprino Tedescu Ziegen.

crabiòla cabriòla

crabiòla 1 , nf Definitzione genia de andhadura de su cuadhu, candho incrubat sa conca, inartat is cúmburos e andhat a brinchidedhos che is crabitos (cun totu is bàtoro peis) Sinònimos e contràrios crabetinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu culbute, courbette Ingresu curvet Ispagnolu corveta Italianu capriòla, corvétta del cavallo Tedescu Kurbette.

crabiolàda , nf Definitzione móvia a cropu chi faet un'animale Ètimu srd.

crabioladòre , agt Definitzione chi crabiolat, si pesat a crabioladura, chi faet crabioladas Frases che cadhu crabioladore, pesèndhedi reu suta de su domadore, cheres fàghere sas pedras a chisina! Ètimu srd.

crabioladúra , nf Sinònimos e contràrios crabiolada Ètimu srd.

crabiolài, crabiolàre , vrb Definitzione su si pesare a crabiolas, a crabitinos, a cumburadas, fintzes nau in cobertantza Sinònimos e contràrios crabitinare, ginetare Frases non balet chi ti solvas in suore crabiolendhe, pesèndhedi reu suta sas ancas de su domadore (G.Raga)◊ candho si leat calicunu a méria, Larentu crabiolat che tentorzu ◊ no ti fetas su redossu: mighi cuss'àinu crabiolat, càlchidat e móssigat puru! ◊ crabiolendhe, a brincos, curristi a s'isfunada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu courbetter Ingresu to curvet Ispagnolu corvetear Italianu corvettare Tedescu kurbettieren.