A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

crína , nf Definitzione acorru po su porcu Sinònimos e contràrios cerina*, chirra Terminologia iscientìfica srr.

crinàdu , agt Definitzione incrubau, abbasciau de su pesu Sinònimos e contràrios abbassiadu, dórchidu Frases dae primu manzanu fintzas a merie falesit tanta nie chi sas naes de sos íghiles si bidiant crinadas.

crincèra , nf: cringera, crinsera, crintzera, crinzera, gringera Definitzione bia de conca, genia de erriga, tretu longu ue is pilos funt petenaos parte a una bandha e parte a s'àtera lassandho bíere sa pedhe de conca a síngia bianca: in calecunu logu dhu narant a sa giua Sinònimos e contràrios chirra 1, crinza, iscrinzera, scrima Tradutziones Frantzesu raie des cheveux Ingresu -parting (hair) Ispagnolu raya Italianu discriminatura Tedescu Scheitel.

críne , nm: crini, crinu Definitzione pilu de cuadhu (de sa coa e de sa giua); filu de pramma chi ponent a prènnere banitas Frases si l'at leada issa sa bataria de balminare sa lana e isòlvere sas tritzas trofijadas de su crine ◊ sa pramma de santu Zuanne si colliat pro fàghere su crinu pro prenare trematas e cabidales ◊ tengu de craminai su crinu de su mantalafu Tradutziones Frantzesu crin Ingresu horsehair Ispagnolu crin Italianu crine Tedescu Roßhaar.

crinèra , nf Definitzione sa parte de ananti de un'istedhu coudu, sa punta Ètimu itl. criniera Tradutziones Frantzesu chevelure de la comète Ingresu coma (of a comet) Ispagnolu cabellera Italianu chiòma di cométa Tedescu Koma.

crínga chígna

cringàre , vrb Definitzione acapiare a cringa, pònnere sa cringa; lassare o fàere ispertiadas iscudendho Ètimu srd.

cringèra crincèra

cringòne , nm Definitzione chie est malu a giare cosa, chi no ndhe giaet ca est arrestigu Sinònimos e contràrios aggantzadu, assuriu, astrintone, ingurdone, ispítziga, issotzigadore, limidu, soridu, susuncu, tzecosu Frases su cringone adorat su dinare (A.Marceddu) Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu radin Ingresu miser Ispagnolu tacaño, avaro Italianu spilórcio Tedescu Geizhals.

cringonía , nf Definitzione su èssere cringones, su pecu de is arrestigos Sinònimos e contràrios aggantzadura, asurímini, limiore, susuncúmini Ètimu srd.

críni críne

crínica , nf Definitzione genia de ispidale Sinònimos e contràrios ispidale Tradutziones Frantzesu clinique Ingresu clinic Ispagnolu clínica Italianu clìnica Tedescu Klinik.

crínicu , agt Tradutziones Frantzesu clinique Ingresu clinical Ispagnolu clínico Italianu clìnico Tedescu klinisch.

criníu , agt Definitzione chi portat crinera, nau de is cometas Sinònimos e contràrios crinudu Ètimu srd.

crinníle , nm Definitzione its, is cristas? Frases altzade a cara a chelu su crinnile!

crinsèra, crintzèra crincèra

crínu críne

crínu 1 , nm Sinònimos e contràrios aerzu, bisura, chígia Frases s'imbreacu no fit a crinu de cristianu: teniat sa chiza chei su frore de sa chisina, sos ocros apertos, sa buca irdenticada…

crinúdu , agt Definitzione chi portat sa crinera, nau de is cometas / istella crinuda = istedhu coudu, itl. stélla chiomata Sinònimos e contràrios criniu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu à l'épaisse crinière Ingresu horsehaired Ispagnolu barbato, crinito Italianu crinito Tedescu geschweift.

crínza , nf: gríngia Definitzione bia de conca, de pilu: petenandhosi, s'erriga chi abbarrat trochendho is pilos a duas partes diferentes Sinònimos e contràrios chirra 1, crincera, scrima Ètimu ctl., spn. crenxa, crencha Tradutziones Frantzesu raie des cheveux Ingresu hair-parting Ispagnolu raya Italianu discriminatura Tedescu Scheitel.