A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

crixúra cesúra

crò , nm Definitzione sa boghe de is crobos / ispetare su cro = abetai po debbadas Sinònimos e contràrios cra, cróida 2. milli boghes proite no pesades pro no prànghere ancora ispetendhe su cro de milli faularzos?! Sambenados e Provèrbios smb: Cro, Cro' Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu croassement Ingresu crow noise Ispagnolu cro Italianu il vèrso dei còrvi Tedescu Krächzen.

croabédhu coarbédhu

croài , vrb: croare Definitzione fàere cro, sa boghe de pudhas e de unos cantu pigiones (mescamente su crobu); a logos bollet nàrrere frochire Frases sa meurra cantat fitiana, is pillonis torrant a croai (F.Pischedda)◊ nemos prus cosa de issu at ischiu, no l'at croau corvu ne aviu!

croànu , agt Definitzione nau de pigione, chi istat cro cro comente faent is crobos, croendhe Sinònimos e contràrios carcagliadore Frases su corvu est unu puzone croanu Tradutziones Frantzesu qui croasse Ingresu croaking Ispagnolu graznante Italianu gracchiante Tedescu krächzend.

croàre croài

croàtu , agt, nm Definitzione chi pertocat sa Croàtzia, chi o chie est de sa Croàtzia Tradutziones Frantzesu croate Ingresu Croatian Ispagnolu croata Italianu croato Tedescu kroatisch, Kroate.

cròba ciòba

crobadhèdha , nf Definitzione crobedha, genia de crobe a costaos prus bàscios Sinònimos e contràrios colvulita, crobedha Terminologia iscientìfica stz.

crobài ciòpare

crobàntzia , nf Definitzione su agatare, buscare, crobare una cosa Sinònimos e contràrios crobonzu, iscroidura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu découverte Ingresu finding Ispagnolu hallazgo Italianu ritrovaménto Tedescu Auffindung.

crobàre coberài

crobàre 1, crobàri ciopàre

cròbba , nf: crobbe, crope, cruba, culba, curba, grobba Definitzione genia de pesada in poesia, chi no est sa matessi in totue Sinònimos e contràrios cantone, cóbbula, mutu, pesada 1 Maneras de nàrrere csn: pònnere una crobbe = pònnere cantone; cantzoni a curba = a pesadas de versos totu torrados, cun coberimentu (rima); isciri duas curbas de una cosa = ischírela longa, èssere chentupizas, malfusu Frases cantat sa crobbe sua anneosa pro no lu vínchere su sonnu ◊ istavat mazandhe su ferru e cantandhe sa crobbe ◊ sa curba est trabballosa meda, mescamente cantendhe in parcu 2. ndi scis duas curbas, tui!… Ètimu spn. copla Tradutziones Frantzesu strophe Ingresu strophe Ispagnolu copla Italianu stròfa Tedescu Strophe.

cròbba 1 , nf Definitzione su atuare o pentzare a ccn. cosa, sa capacidade de giare atentzione, fintzes in su sensu de contivigiare, atèndhere cun incuru Sinònimos e contràrios atenscione, contibizu, incuru Frases dèu non ti donamu crobba (perdonamí) po mòri de un'àturu amori ci mi trumentàt su coru ◊ a su tàgliu dhi donat crobba Antoni (P.Pillonca)◊ dona crobba a no ti preni de ispralàcius in cambas, acanta a su fogu!

crobbàta colbàta

cròbbe cròbba

cròbe còlbe

crobèca , nf Definitzione pígiu forte (mescamente de cartone) chi si ponet coment'e po ammontare méngius una cosa (es. is pàginas de unu líbberu) Sinònimos e contràrios cobertina, coperta Ètimu srd.

crobecàda , nf: crubecada Definitzione crobe, istrégiu de pramma o de fenu, cun covecu po pònnere o chistire pane, farra Frases in sa crubecada allogu símbula grussa e frégula Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu panier Ingresu basket Ispagnolu panera Italianu zana, césta di fibre di palma Tedescu Korb aus Palmenfaser.