A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cristianésimu , nm Definitzione su èssere e fàere cunforma a s'Evangéliu chi at predicau Cristos Frases est Gesús, creu e no dúbbitu, pernu centrali de su Cristianésimu ◊ totu custu tzérriat sa Crésia de Deus in Sardigna a fàere una evangelizatzione noa, chi fatzat crèschere su cristianésimu in su pópulu nostu (CPS) Tradutziones Frantzesu christianisme Ingresu christianity Ispagnolu cristianismo Italianu cristianésimo Tedescu Christentum.

cristianía , nf Definitzione totu sa gente de fide cristiana chi andhat aifatu a sa dotrina de Cristos, is cristianos in sensu precisu Sinònimos e contràrios cristianidade Frases cun nosu bivis in mesu de sa cristiania Tradutziones Frantzesu chrétienté Ingresu christendom Ispagnolu cristianidad Italianu cristianità Tedescu Christenheit.

cristianidàde , nf Definitzione totu sa gente de fide cristiana, chi cundividit sa dotrina de Cristos Sinònimos e contràrios cristiania.

cristianínu , agt Definitzione chi est de cristianu, de persona umana Sinònimos e contràrios umanu Frases at leatu fracu de peta cristianina ◊ fracu de annuscu cristianinu so leandhe! Ètimu srd.

cristiànu criltiànu

cristionài, cristionàre chistionài

cristiòne, cristiòni chestiòne

Cristólu , nm Definitzione númene de ómine Tradutziones Frantzesu Christophe Ingresu Christopher Ispagnolu Cristóbal Italianu Cristòforo Tedescu Christoph.

Crístos, Crístu , nm: Cristus Definitzione (sing. fintzes in /s/) su untu, su Messia chi at mandhadu Deus Babbu, sa de duas Personas divinas de sa fide cristiana, númene chi si giaet a Gesús de Nàzareth chi at predicau sa Bona Noa o Evangéliu e ant incravau a sa grughe in su Calvàriu; si narat de unu marturiau, póveru e suferente. Sa naschia sua faet de làcana in s’ispartzidura de su tempus istóricu e deosi s’inditant is fatos coment’e innanti de C. (i.C.) o apustis de C. (a.C.)/ fàghere a unu che a C. in rughe = fàghere a bisera, pònnere istrópiu, pistare Sinònimos e contràrios Segnore Frases dogni màssima de Cristos giusta e santa no solu est trascurada, est petigada dae s'umanidade totaganta ◊ Tui ses su Cristus, su Fillu de Deus! 2. si lu ant cotadu suta e l'ant fatu che a Cristos in sa rughe ◊ ant sighiu a mi pigare in ziru, comente a su Cristu candho che dh'ant leau a su Calvàriu Ètimu ltn.e Christus Tradutziones Frantzesu Christ Ingresu Christ Ispagnolu Cristo Italianu Cristo Tedescu Christus.

cristúdu , agt Definitzione chi portat cristas pilosas meda, mannas; nau de pudhu, chi portat crogorista meda, arta Ètimu srd.

Crístus Crístos

crísu , nm Definitzione totu su chi si ndhe segat pudandho, ispatzandho o limpiandho unu terrenu; si narat fintzes in su sensu de àscamu, grisu, ischifu Sinònimos e contràrios ispatadura.

crisúra, crisúri cesúra

criteriósu , agt Definitzione nau de ccn., chi in su fàere tenet critériu, régula; fintzes creitosu, chi si credet Sinònimos e contràrios achistiadu, atoadu, cabosu, fundoriau, giudisciosu | ctr. isconsiderau Ètimu srd.

critériu , nm Definitzione manera istabbilia e arrexonada de fàere, de cunsiderare is cosas Sinònimos e contràrios fundhóriu, regla, sentessu Frases megat de iscriri sa cantada cun bellu critériu e modu ◊ ses de valori mannu, o fogu, usau cun giustu critériu! Tradutziones Frantzesu critère Ingresu criterion Ispagnolu criterio Italianu critèrio Tedescu Maßstab.

crítica , nf, nm: críticu 1, crítiga Definitzione totu su chi si osservat e si narat de calecuna cosa, o fatu o de ccn.; su chi si narat fintzes chentza importu de s'unu e de s'àteru Sinònimos e contràrios zúdigu Frases si fato custa crítica niedha est ca sempre mi ant postu in arguai (A.F.Muredda)◊ candho ischint chi mi che so fuida, crítica manna at a fagher sa zente (Sotgiu)◊ candho in cara ti faghent su bellu poi apalas ti faghent sa crítiga!(Cugurra) Tradutziones Frantzesu critique Ingresu criticism Ispagnolu crítica Italianu crìtica Tedescu Kritik.

criticadòre, criticadòri , agt, nm: critigadore, critigadori Definitzione chi o chie istat sèmpere criticandho, a tropu Sinònimos e contràrios ataciadori, criticagiolu, criticheri, critichete, strunciadori Frases su critigadore est semper gai: de criticare no s'istracat mai Terminologia iscientìfica ntl.

criticagiólu , agt Definitzione chi istat sèmpere criticandho a s'unu e a s'àteru, chi críticat meda Sinònimos e contràrios criticadore, criticheri, critichete, giuricheri Frases limba criticagiola Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu critiqueur, hypercritique Ingresu fault-finder, hypercritical Ispagnolu criticón, hipercrítico Italianu criticóne, ipercritico Tedescu Krittler, übertrieben kritisch.

criticài, criticàre , vrb: critigare Definitzione istare sèmpere abbaidandho e naendho de is àteros cosas in contràriu o chi no parent bonas Sinònimos e contràrios afoghilare, allicuterai, contularjare, crastulai, ispertocare, lorodhare, spidanciai, zudicare Frases ista cagliada, ite ses nendhe: prite m'istas critichendhe si no ti apo criticadu?! ◊ cussas contularzas istant critichenne a s'unu e a s'àteru, ma a issas no bi ant mai abbaidadu! (G.Tilocca) Tradutziones Frantzesu censurer Ingresu to censure Ispagnolu censurar Italianu censurare Tedescu zensieren.

critichéri , agt Definitzione chi istat sèmpere criticandho a s'unu e a s'àteru Sinònimos e contràrios criticadore, criticagiolu, critichete, giuricheri, porretànciu Frases cussa fémina est una critichera mala, che píbara maladita ◊ ma lah ca seis criticheris, lah: po dónnia cosa agatais ita narri! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu critiqueur Ingresu fault-finder Ispagnolu criticón Italianu criticóne Tedescu Krittler.