A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

cuartúciu cartúciu

cuartufràssu, cuartuvàlsu, cuartuvràssu , nm Definitzione genia de maladia chi benit a is peis de unos cantu animales Terminologia iscientìfica mld Ètimu itl. quarto falso Tradutziones Frantzesu rhagade Ingresu rhagas Ispagnolu ragadía, enfermedad de los pies Italianu ràgade Tedescu Schrunde.

cuàrtziga , nf: cuàtziga, culàrtziga Definitzione sa parte de asegus de su fosile, sa chi si imbarat a su codhu isparandho Sinònimos e contràrios culàssiga Frases dh'at ameletzau cun su fusili, no po dhu isparai ma po dhu fèrriri cun sa cuàrtziga Tradutziones Frantzesu crosse du fusil Ingresu butt Ispagnolu culata Italianu càlcio del fucile Tedescu Gewehrkolben.

cuàrtzu , nm Definitzione genia de pedra bianca chi, atumbada s'una a s'àtera, bogat fogu, ischintídhias: si agatat ammesturada cun àteros minerales puru e dh'impreant mescamente a fàere imbidru Sinònimos e contràrios pedrarba Terminologia iscientìfica mnr.

cuàrvigu coàrviu

cuarzànu , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a fàere is cosas a iscúsiu, a s'acua, chi si cuat de totu Sinònimos e contràrios cuaredhu | ctr. pidanceri, pirodha Ètimu srd.

cuàssia , nf Definitzione genia de linna e meighina chi si ndhe faet Terminologia iscientìfica mtm, Quassia amara Tradutziones Frantzesu bois de quassia Ingresu quassia Ispagnolu cuasia Italianu quàssio Tedescu Quassienholz.

cuaternàriu , nm, agt Definitzione s'era de sa Terra de candho cumènciat a cumpàrrere sa genia umana; chi pertocat custu tempus; chi est cumpostu cun bàtoro elementos Terminologia iscientìfica tpc Tradutziones Frantzesu quaternaire Ingresu quaternary Ispagnolu cuaternario Italianu quaternàrio Tedescu Quartär.

cuàtero , agt, nm: bàtero, cuàtro, cuàtru, cuàturu Definitzione su tanti de is pódhighes de una manu foras unu (in números àrabbos 4, in números romanos IV) Maneras de nàrrere csn: prus de cuatru = medas; andai a c. peis = a pampadas, a s'imbàtoro Frases tres funtis as tres Marias, cuatro funtis us cuatro Vangelos ◊ su cuàtero de donniassantu est sa die de is mortos in gherra 2. prus de cuatru ndi apu biu de óminis mellus de tui!

cuatógliu cuadórzu

cuatólu , nm Definitzione caboni de canna, corvu ambidhastru, genia de pigione chi abbitat in Sardigna in logu de paules Sinònimos e contràrios càrgia Terminologia iscientìfica pzn, botaurus stellaris Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu butor Ingresu bittern Ispagnolu avetoro Italianu tarabuso Tedescu Rohrdommel.

cuatòne , agt, nm Sinònimos e contràrios cuaredhu, cubadore | ctr. contaredhu, iscobiante, iscoviadori.

cuatrèta , nf Definitzione pesada de bàtoro versos.

cuàtro, cuàtru cuàtero

cuatrugèntus, cuatruxèntus , agt, nm: bateroghentos Definitzione bàtoro bortas chentu (in números àrabbos 400, in números romanos CD): coment'e agt. podet cuncordare cun sa genia de su nm. (su camp. no dhu faet). Frases apu contau cuatruxentus féminas e cuatruxentus óminis.

cuàtu coàtu

cuaturetu , nm Definitzione its (G. Piras, Che unu passirillanti, 78: di buzzo buono): tónica aperta o serrada? Frases s'istadi si fut postu in cuaturetu, totu arrennegau fendi sempri arrassoli.

cuaturína , nf: batorina* Definitzione pesada de bàtoro versos a úndhighi síllabbas Sinònimos e contràrios bruschistríglia, noitola, paesana.

cuàturu cuàtero

cuàtza coàtza 1