A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cuàdu , pps, agt Definitzione de cuare; chi no si biet / a sa cuada = a iscusi, a cua Sinònimos e contràrios frantu, intuzadu, segretu 2. istaiant arrejonanne a sa cuata pro no los intènnere calicunu Sambenados e Provèrbios smb: Cuadu.

cuagliàri , nm: Definitzione pigione chi abbitat meda in Sardigna e faet sa cria fintzes duas bortas in s'annu Sinònimos e contràrios bebbereche 1, cancarau 1, cícuri, crocadí, pasparau, scuacioni, trepodrè Terminologia iscientìfica pzn, coturnix coturnix.

cuagúa , avb Definitzione a su c.: chentza si fàere bíere, chentza fàere ischire nudha (fintzes a s'impensada, coment'e cosa chi no si pentzat o ibertat) Sinònimos e contràrios acua Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu occultement Ingresu hiddenly Ispagnolu ocultamente Italianu occultaménte Tedescu heimlich.

cuagualèpuri , nm Definitzione genia de giogu chi si faet cuandhosi, totu, e cricandho de agatare e aciapare is cumpangedhos cuaos Sinònimos e contràrios cualèpere, cubacuba, mamacua, matacua Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cache-cache Ingresu hide and-seek Ispagnolu escondite Italianu rimpiattino Tedescu Versteckspiel.

cuaguèdha , nf Sinònimos e contràrios cualèpere, cubacuba, mamacua, matacua Frases sa luna giogat a cuaguedha cun sas nues e mandhat miradas de incantu Ètimu srd.

cuài , vrb: acuai 1, cuare, cubare, cuvare Definitzione pònnere o fàere cosa de no si pòdere agatare, chi neune potzat bíere e ne ischire nudha Sinònimos e contràrios abbuare, afufai, ammagare, apatai, atrabentare, coltoire, cuerrai, imbusire, impertusare, intanae, intupai, intuzare, istichire, istugiai, tudai | ctr. ammostai Maneras de nàrrere csn: cuàresi de una cosa = no nàrriri nudha a nemus, fàghere carchi cosa dendhe tentu chi no ndhe iscat àtere; cuare una cosa in sete pizos de muru = bèni meda de no dha pòdiri agatai Frases inue l'as cuada sa cosa? ◊ is iscraxoxus dhus iant cuaus in tempus antigus ◊ as fatu dannu e ti ndhe ses cuadu puru ◊ cuaiant carres e birgonzas sas ziras mias fatas a latranga ◊ mi cuesi e abbaidaia dai unu tuvedhu ◊ ti cherio cuvare intro de campana in modu chi nessunu t'aret bidu Sambenados e Provèrbios prb: amore e tússiu no si podent cuare ◊ dinari e talentu no lu cues a su bisonzu Ètimu ltn. cubare Tradutziones Frantzesu cacher Ingresu to hide Ispagnolu esconder Italianu nascóndere, occultare Tedescu verstecken.

cuàina coàina

cuàinu, cuaínu coàinu

cuàle coàle

cuàle 1 , nm Definitzione carcida, istrégiu a costaos artos e fundhu tundhu, prus largu in artu, adatu a pònnere o pigare abba Sinònimos e contràrios boale, caltzida, gupiale, istagnale, umpuale Frases leat su cuale e betat s'abba bruta inue aiat isciucadu, fatendhe su logu a ludrina! (S.Saba)

cualèpere , nm Definitzione genia de giogu chi si faet cuandhosi, totu, e cricandho de agatare e aciapare is cumpangedhos cuaos Sinònimos e contràrios cubacuba, cuagualèpuri, mamacua, matacuida Frases cuadu in unu bicu, bene imbertu gioghendhe a cualèperes otora: "Pedra! Pedra!… Mimmí, éssindhe a fora!" fit su signale d'èssere iscobertu Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cache-cache Ingresu hide-and-seek Ispagnolu escondite Italianu rimpiattino Tedescu Versteckspiel.

cualesisíat calecasíat

cualèta coilèta

cualífica , nf Definitzione calidades o capacidades, abbilesa chi unu tenet o imparat, nau mescamente po chistiones de trebballu, de gradu e àteru; fintzes una genia de títulu chi si badàngiat o chi si giaet Frases li ant dadu sa cualífica de mastru de muru Tradutziones Frantzesu qualification Ingresu qualification Ispagnolu calificación, título Italianu qualìfica Tedescu Qualifizierung.

cualificài, cualificàre , vrb Definitzione pigare o giare una cualífica Tradutziones Frantzesu qualifier Ingresu to qualify Ispagnolu calificar Italianu qualificare Tedescu qualifizieren.

cuàllia , nf Definitzione pigione chi abbitat meda in Sardigna e faet sa cria fintzes duas bortas in s'annu Sinònimos e contràrios bebbereche 1, cancarau 1, cícuri, crocadí, pasparau, scuacioni, trepodrè Terminologia iscientìfica pzn, coturnix coturnix.

cualtéri , nm: cuarteri 1 Definitzione logu a ue faent fúrriu is carabbineris o àtera giustítzia e inue ponent gente arrestada Sinònimos e contràrios caserma, presone / cdh. calteri Frases est tucau a cuarteri ca lu cheret su marissallu ◊ si mi faghes dannu ti aviso a cuarteri ◊ a mimme, ca fipo minore, mi tratabant che teracu de cuarteri Ètimu itl. quartiere Tradutziones Frantzesu gendarmerie Ingresu carabineer station Ispagnolu cuartel de policía Italianu stazióne dei carabinièri Tedescu Dienststelle der Karabinieri.

cualtésu , nm Definitzione sonàgia, genia de ferru po bestiàmene largu unos bàtoro centímetros.

cualtínu , nm: cuartinu Definitzione cuartu, su batorunu de su litru.

cuaméntu , nm: acuamentu Sinònimos e contràrios cubadura Tradutziones Frantzesu occultation Ingresu concealment Ispagnolu ocultatión Italianu occultaménto Tedescu Verbergung.