A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cuàntu , nm Definitzione su tanti o valore prus piticu de una cantidade física.

cuàpu , agt, nm: guapu Definitzione chi o chie si credet meda; chi o chie abbarrat fridu cun sa gente, no dha foedhat, ndhe dh'importat pagu, no dhi giaet importu Sinònimos e contràrios bagianu 1, balentone, bantageri, barrosu, brafanteri, brafanti, bragliosu, fanfarroni, sballadori, spageri, sprodhenti, tzantzarrosu Frases si tue faghes sa picada e deo su cuapu, murru tortu e fatu a un'ala, sa paghe est disisperada (Pisurzi) 2. est bénnidu a bídere su babbu, ma cun megus est abbarradu cuapu cuapu, mancu faedhadu mi at! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu ctl., spn. guapo Tradutziones Frantzesu bravache, vantard Ingresu bully, lier Ispagnolu chulo Italianu bravàccio, millantatóre Tedescu Prahlhans.

cuarantèna corantèna

cuarbèdha coarbèdha

cuàre cuài

cuarèdha , nf Definitzione su cuare is cosas, sa gente / giogare a c. = a su cua cua Sinònimos e contràrios cuamentu, cueta Frases ite est totu custa cuaredha chi tenes: proite no faghes sas cosas a craru? ◊ sa Luna est gioghendhe a cuaredha cun sas nues Ètimu srd.

cuarédhu , agt, nm: cuvaredhu Definitzione chi o chie cuat o cricat de no giare a ischire cosa, o no narat totu Sinònimos e contràrios cubadore, cuatone | ctr. contaredhu, iscobiante, iscoviadori Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réticent Ingresu reticent Ispagnolu reticente Italianu reticente Tedescu zurückhaltend.

cuarnícia , nf: guarnícia Definitzione oru chi essit de prus totu a inghíriu de sa teulada, de sa rundha, pedra de sa fentana; genia de cordone de linna chi si ponet totu a inghíriu de unu retratu, pintura o àteru (fintzes solu aprontada po dhue pònnere cosa deasi) Sinònimos e contràrios curnisa*, groníssia Frases laite no ndhe lu segamus e che lu ponimus a inintro de sa cuarnícia de sos retratos nostros? (Z.Zazzu) Tradutziones Frantzesu cadre, corniche Ingresu frame Ispagnolu marco Italianu cornice Tedescu Rahmen.

cuàrra càrra

cuarradhédhu , nm Definitzione incuedhedhu, orrughedhu piticu Sinònimos e contràrios arroghedhu.

cuartàche , agt Definitzione nau de ccn., chi est póveru ma no tropu Frases sos paratos unu tempus fint unu pro su póveru, duos pro sa tzente cuartache, tres pro su campatógliu e dae tres in susu pro su ricu.

cuartàna , nf Definitzione frebba chi ponet onzi bàtoro dies Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu fièvre quarte Ingresu quartan (fever) Ispagnolu cuartanas Italianu quartana Tedescu Quartanfieber.

cuartàna 1 , nf Definitzione genia de mesura po medire prus che àteru ógiu, leat unos bàtoro litros Ètimu itl. quartara.

cuartéri coastéri

cuartéri 1 cualtéri

cuartiéri , nm Sinònimos e contràrios apendítziu, bichinau Terminologia iscientìfica bdh.

cuartígliu , nm Definitzione genia de giogu a cartas.

cuartínu cualtínu

cuàrtu , nm, agt Definitzione su bàtoro unu de una css. cosa; mesura de terra: 0,10 de ètaru; mesura de istrégiu; su de bàtoro, foedhandho de cosas in órdine de númeru Sinònimos e contràrios cuarteri Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu quatrième Ingresu fourth Ispagnolu cuarto Italianu quarto Tedescu vierte, Viertel.

cuartuciàju , nm, agt Definitzione chie o chi est de Cuartúciu.