A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

cunfusiòne cofujòne

cunfusionéri confusionéri

cunfusiòni cofujòne

cunfusionísta , agt, nm: cuvusionista Definitzione chi o chie ponet o faet naschire iscórrios, chie ponet a brigare s'unu cun s'àteru, pesat burdellu Sinònimos e contràrios confusionajolu, confusioneri, cunfusionosu, cunvisionadori, trobbuscadore Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

cunfusionósu , agt, nm Definitzione chi o chie ponet o faet naschire iscórrios, chie brigat Sinònimos e contràrios brigajolu, cunfusionista, cunvisionadori, trobbuscadore Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

cunfúsu , agt Definitzione chi est ammesturau cun àtera cosa, chi no si distinghet de àtera cosa; nau de unu, chi no arrennescet o no est arrennescendho a cumprèndhere e a distínghere cosas diferentes Sinònimos e contràrios cunfúndiu | ctr. ciaru, distintu.

cungèdu congèdu

cungeladòre, cungeladòri , nm: cunzeladore Definitzione aparíciu o màchina chi abbàsciat sa temperadura fintzes a astrare sa cosa, fatu mescamente po chistire cosas de papare chentza si guastare Tradutziones Frantzesu congélateur Ingresu freezer Ispagnolu congelador Italianu congelatóre Tedescu Gefrierapparat.

cungelài, cungelàre, cungelàri , vrb: cunzelare Definitzione ifridare a meda tanti de astrare sa cosa Sinònimos e contràrios astragare, belare 2. ischedas chi s'afannu bostru e penas mi cungelat su sàmbene in sas venas Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu congeler Ingresu to freeze Ispagnolu congelar Italianu congelare, raggelare Tedescu gefrieren lassen, tiefkühlen.

cungèma , nf Definitzione persona o pegus malandhau meda, malàidu de ndhe àere làstima.

cungentúra congiuntúra

cúngia , nf: cunza Definitzione serru, su chi serbit a serrare, cosa chi serrat su logu, fintzes terrenu serrau Sinònimos e contràrios cungiadura / cugnau Terminologia iscientìfica srr Ètimu srd.

cungiabédhu , nm Definitzione min. de congiali; genia de istrégiu Sinònimos e contràrios cunzatinu, zarolu Frases su cungiabedhu calat a funtana fintzas chi si segat Terminologia iscientìfica stz Tradutziones Frantzesu petit seau Ingresu bucket Ispagnolu cubito Italianu secchièllo Tedescu kleiner Eimer.

cungiàbi congiàli

cungiàdu cugnàu

cungiadúra , nf: cungiarua, cunzadura Definitzione su cungiare, serradura e serru, su serrare e fintzes sa cosa po serrare; a logos est su terrenu serrau, su cungiau Sinònimos e contràrios chijura, cúngia, impizadura, serróngiu, serru Frases a ingíriu de s'ortu dhui at una cungiadura ◊ sa cunzadura de sas tancas est fata a mururdu ◊ ant abbruxau sa cungiarua de bíngia 2. mi armeit de armugodhos de vitellu e de corrias pro sa cunzadura 3. custa fuit una cunzadura prena de trigu ispigau Terminologia iscientìfica srr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enceinte Ingresu enclosure Ispagnolu recinto cerrado Italianu recinzióne Tedescu Einfriedung.

cungiài cugnàre

cungialèdha , nf Definitzione min. de congiali; genia de broca Sinònimos e contràrios brocalitu, cognu, congiali, congiobedhu, cungiou, piceri 2. a piciochedha apu custumau a andai cun sa cungialedha a pigai s'abba in cui Terminologia iscientìfica stz.

cungiàli congiàli

cungiàre, cungiàri cugnàre