erichína , nf, nm: arighina,
erighina,
eríghina,
eríghine,
errichina,
errighina,
oríghina,
ríghina Definitzione
bobboedhu minudu, laditu, in colore de castàngia, chi ponet a is animales e dhis suspit su sàmbene: candho creschet e si tzatzat faet cantu a unu granu de moriscu in colore de chinisu e si narat cradenanca
Sinònimos e contràrios
arréxini 2,
cadanca,
ferríchina,
tzeca
Frases
ite sàmbene sutzat a unu trau unu muschitu chin un'erighina?! (Sotgiu)
Terminologia iscientìfica
crp, ixodes ricinus, haemaphysalis punctata, h. sulcata, rhipicephalus sanguineus, r. bursa
Ètimu
ltn.
ricinus
Tradutziones
Frantzesu
tique
Ingresu
tick
Ispagnolu
garrapata
Italianu
zécca
Tedescu
Zecke,
Holzbock.
erighíle , nm: begrile*, irighile Definitzione acorru po dhue pònnere is bigos e àteros pegos de bulu Sinònimos e contràrios bijarzu Frases cudh'acorru pariat s'erighile.
erighína, eríghina, eríghine erichína
erighínzu elighínzu
eríglia , nf: aríglia, baríglia* Definitzione frascu de terra a duas asas, a bentre lada Sinònimos e contràrios ciata.
erimài eremàre
eriméri ereméri
erimígu enemícu
érimu éremu
érimu 1 , nm Definitzione calesiògiat linna po allumiare su fogu, fintzes s'erba sicada de is terras cruas o de annos chentza prenas Sinònimos e contràrios chimuza, frascuza, sida Frases s'erimu est ifustu ◊ ant batutu s'érimu pro su pennetu de sant'Antoni (G.Farris).
erína enína
erinòte , avb Definitzione deris note, irisero a note Frases soe de erinote censa dhu biri Ètimu srd.
erínzu , nm Definitzione sa coa de s'argiola, granu de trigu aortitzu, minudedhu, is granos de su trigu guastu e pedrighina chi ndhe iscèberant candho illímpiant su trigu apenas incungiau Sinònimos e contràrios alzenina, coale, enina, genina, ghinina.
éris , avb: aiseru Definitzione sa die innanti de oe Sinònimos e contràrios deris, erisero Frases chie est in artu pómpiat su eris, su oe e su cras ◊ eris zuchia sos ocros rujos ◊ est sutzessu unu bellu abbolotu eris!
erisèa, erisèra , avb: aiseru,
deris,
derisero,
erisero,
eriseru,
irisero Definitzione
sa die innanti de oe, nau prus che àteru po sa parte apustis passau mesudie / eriseru a noti = deris note
Frases
"eriseru" est unu "oi" andau e "cras" est unu "oi" benendi ◊ funt passaus tant'annus ma mi parit eriseru ◊ erisera apo comporatu cussos trastes ◊ erisea a connau miu dhi at mancau una pariga de crabitos
2.
ite incantu chi fis, sole lughente, tramontendhe erisero in s'orizonte! (A.Paba)
Terminologia iscientìfica
tpc
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
hier
Ingresu
yesterday
Ispagnolu
ayer
Italianu
ièri
Tedescu
gestern.
eriserànu , avb Definitzione irisero a mericedhu, iscurigandho Ètimu srd.
erisèro, erisèru erisèa
erisòne , nm: barasone* Sinònimos e contràrios arrasolu, bangazu, barrasolu, frascone, ghirrisone, istupu, raspisone, tupisone.
erísta , nf: areste, irista, rasta 1 Definitzione su filighedhu longu, chídrinu, chi faet sa terga o camisa de dónnia granu in s'ispiga de su trigu, de s’órgiu / contonadas de erista = tentas apare e ziradas de 90° inue su muru càmbiat filada e faghet a ispuntone Sinònimos e contràrios listra 1 Frases miraiat tot'a pínnigu sa tanca ue lughiat s'erista bianca de s'ispiga de su laore.
eritadòre , nm: diritadore* Sinònimos e contràrios aggodhetadore, datzieri, godhetarzu, isetore, listarzu, taceri, taciaju.