ervúzu ebrúgiu
érxu érgiu
esageràre , vrb: isazerare Definitzione fàere meda prus de su tanti giustu, a tropu, de andhare male, propassare su puntu de comente andhat bene Sinònimos e contràrios probassai, strebinai | ctr. ammoderai.
esagerasciòne , nf: isazerassione Definitzione cosa (chi si narat, chi si faet o capitat) a tropu, a mal'istropiadura; su nàrrere o fàere a tropu Sinònimos e contràrios esàzeru, tropu Frases su chi li sunt betendhe sunt esagerasciones e isse est innotzente che Maria.
esagonàle , agt Definitzione nau de figura o forma giométrica prana, chi est a ses àngulos.
esàgunu , nm Definitzione figura prana a ses àngulos oguales.
esaltài , vrb: esartare Definitzione coment’e inartare, giare bàntidos, fàere contu mannu de unu o de una cosa, de is calidades chi tenet ponendhondhe bene meda; nau de sa calidade de calecuna cosa, fàere prus crara, de gustu prus forte o méngius Sinònimos e contràrios alabai, alabantzai | ctr. afachilare, aterrai Frases chini si esaltat in supérbia at a èssiri umiliau e aterrau.
esaltigàdu , agt: isartigadu* Sinònimos e contràrios apantamau, assicau, interroridu, spramau.
esàme , nm: esami Sinònimos e contràrios esàmene Frases s’at mandau Nina po s’esami de sa drotina, ca depeus fai sa primu cumenioni.
esàmene , nm: asàminu, esàmine, esàmini, esàminu, isàminu Definitzione totugantu su chi si osservat de una cosa, de una chistione po ischire it'est, o chi si pregontat a unu po averguare ite istúdiu o capacidade tenet o ite ischit Sinònimos e contràrios esame, perrogu / anàlisi / cdh. esamu Frases Nassiedhu depit andai a giai un'esàminu ◊ su piciochedhu depiat donai un'esàminu ma no iscidiat nudha ◊ si ti faghes s'esàminu de cuscéntzia, no deves dare su cunsentimentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu examen Ingresu examination Ispagnolu examen Italianu esame Tedescu Überprüfung, Prüfung.
esàmetru , nm Definitzione versu de ses síllabbas.
esàmi esàme
esaminadòre, esaminadòri , agt, nm: ixaminadore Definitzione chi o chie faet s'esàmene a un'àteru o a calecuna cosa Frases s'esaminadori, a primu faci, dhi at fatu una domanda difícili Tradutziones Frantzesu jury d'examens, examinateur Ingresu examining, examiner Ispagnolu examinador Italianu esaminatóre Tedescu prüfend, Prüfer.
esaminàe, esaminài, esaminàre , vrb: asaminai, isaminare Definitzione fàere s'esàmene, imbistigare, osservare po averguare comente est una cosa, ite ischit unu o at imparau, provare a bíere calecuna cosa Sinònimos e contràrios iscodrignare Tradutziones Frantzesu examiner Ingresu to examine Ispagnolu examinar Italianu esaminare Tedescu prüfen, überprüfen.
esàmine, esàmini, esàminu esàmene
esarmentàre , vrb: sarmentai* Definitzione pinnigare su sarmentu de sa pudadura Sinònimos e contràrios isvidighinzare.
esartàre esaltài
esartàu , pps, agt Definitzione de esartare; chi si credet meda Sinònimos e contràrios bantaditu, bantageri, bragosu, ispacone, ispazeradore, pageri, pagiosu | ctr. umiliosu Tradutziones Frantzesu exalté Ingresu excited Ispagnolu exaltado, fanfarrón Italianu esaltato Tedescu erregt, überheblich, aufgeblasen.
esatèsa , nf Definitzione su èssere giustu de una cosa, su torrare giustas giustas de duas cosas o chistiones Sinònimos e contràrios giustesa, pertzisione / ttrs. esatétzia Tradutziones Frantzesu exactitude Ingresu exactness Ispagnolu exactitud Italianu esattézza Tedescu Genauigkeit, Exaktheit, Richtigkeit.
esatòre, esatòri , nm: isetore Sinònimos e contràrios aggodhetadore, diritadore, listarzu, taceri, taciaju Frases s'umbra de s'esatore faghiat abbolotare su sàmbene.