A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

incrachinàre incalchinàre

incrachíu incalchídu

incracinài incalchinàre

incradiàda , nf Definitzione su fàere prus cràdiu, crispu, de prus, cun prus lestresa o cun prus airu, prus a forte / fàghere, dare s'i., un'i. Sinònimos e contràrios acradiada, incrispiada | ctr. abbacada, abbrandhada Frases a su sole artu das s'incradiada cantandhe a ghisa de ndhe irvaliare! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu intensification Ingresu intensification Ispagnolu intensificación Italianu intensificazióne, acutizzazióne Tedescu Verstärkung.

incradiàre , vrb Definitzione pònnere is cràdios, sa raiga a sa cosa prantada chi istat méngius in artu (bide, pisu, tamatas, e àteru) Sinònimos e contràrios acerbonai, acradiare 1, apalincionai, arradicare, arrochitare, fíere, impalai Ètimu srd.

incradiàre 1 , vrb Sinònimos e contràrios acadriare, incricare 1, incrispae, infruscare.

incraedhàe, incraedhàre , vrb Definitzione serrare a crae, friscare un'apertura; fintzes intrare apare cosas / manos incraedhadas = cun sos pódhighes intrados apare Sinònimos e contràrios acràere, acraitare, afriscare, creari, imbarcionai, incriedhai | ctr. scriedhai Ètimu srd.

incraedhàu , pps, agt Definitzione de incraedhare; chi est poderau firmu e istrintu in mesu de calecuna cosa 2. unu de sos duos boes zughiat su pè estru de segus coment'e incraedhau in mesu de duas orrocas.

incragaristài inchighiristài

incragnàdu , agt Definitzione nau de unga, chi dhi est créschia sa carre a inghíriu, chi ch'est in mesu de sa carre / male i. = malu a catzare Sinònimos e contràrios incarnadu*.

incraitài , vrb Sinònimos e contràrios imbarcionai Ètimu srd.

incraitàre , vrb: ingiaitare Definitzione firmare a craos, a púncias o àteru deasi Sinònimos e contràrios ciaitare, cravillai, inclavai, obbilai, puntzare | ctr. ilgiaitare Frases a Cristos l'ant incraitadu in sa rughe ◊ a su baule l'ant ingiaitadu su covacu Ètimu srd.

incraítu , nm Definitzione genia de serru in is gennas Sinònimos e contràrios barcioni, ferrisciale Ètimu srd.

incrannídu , agt Definitzione chi est incarnidu, intrau o fichiu in is carres Sinònimos e contràrios incarnadu* Frases sunt incrannidas sas coas de s'adhe, arregotados sos coros, su bistentu (G.Elies).

incrapistadúra , nf Definitzione su incrapistare Ètimu srd.

incrapistàre incrabistàe

incrapudhidúra , nf Definitzione su incrapudhire Sinònimos e contràrios incogotidura Ètimu srd.

incrapudhíre incrabudhíre

incrapudhíu , pps, agt: increbudhidu Definitzione de incrapudhire; nau de ccn., chi est orrúbiu orrúbiu in cara, atanau, amurau, ca dhu tenet de naturale o fintzes po s'arrennegu, ca est felosu, o ca istat bene o at bufau o est acanta a su fogu o at leau múngia Sinònimos e contràrios acrabudhau, arrennegadu, incogoristidu / incogotiu / intrisorau Frases "Sas manos sicas!" bóchinat sa muzere, incrapudhia ◊ si pilisat a boches e pro cante no si crepat, incrapudhia de s'arrennegu.

incraràda , nf Definitzione su s'incrarare, su si ammostare, su essire o si fàere a bíere / incraradedha = un'incrarada lestra Sinònimos e contràrios acerada, acherada, acrarada, incarada, iscampiada Frases bénnidu za est, ma petzi at fatu s'incrarada e torradu est a tucare! Ètimu srd.