A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

incòrta , nf Definitzione parte de sa gunnedha, totu aggajada a cracu in chintzu (sighit cun sa calada, a gajas prus mannas, fintzes a is cambúcios) Sinònimos e contràrios igrispa, incrispa, ispunza, pínnica, tabella Terminologia iscientìfica bst.

incòrta 1 , nf Definitzione acorru e aprigu piticu, po is pudhas Sinònimos e contràrios acóbiu, prudhaxu, pudhile.

incortàe, incortài , vrb: incortare Definitzione isserrare in sa corte, inghiriare, pònnere in mesu a ccn. po dhu cassare, acorrare a mandra Sinònimos e contràrios acoronai, acorrae 1, assitiai, inchirrinare, incortigliai, incortiri, isserrare / incordonai Frases mi agiudat a bínciri sa malaspétzia po èssiri sempri incortada in domu trabballendi (R.Spissu)◊ dimónia de menga tonta, gei s'incorteis po cosa! ◊ si dh'iat incortada in cussa domu de sa paxa, e chini dh'iat circau?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enfermer, assiéger, entourer Ingresu to shut in, to besiege, to surround Ispagnolu encerrar, cercar Italianu rinchiudere, assediare, accerchiare Tedescu einschließen, umdrängen.

incortaméntu , nm Definitzione su incortare, su si pònnere a inghíriu in medas po cassare o firmare a ccn. Sinònimos e contràrios arrocamentu, assitiamentu, assítiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu siège Ingresu siege Ispagnolu cercamiento Italianu assediaménto Tedescu Belagerung.

incortàre incortàe

incortigliadúra , nf Definitzione su incortigliare, incordonadura, po cassare o firmare calecuna cosa Sinònimos e contràrios inghiriamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu encerclement Ingresu surrounding Ispagnolu acorralamiento Italianu accerchiaménto Tedescu Umschließen.

incortigliài, incortilài, incortillàe, intortillài, incortillàre , vrb Definitzione isserrare in cortile, in corrale, pigare totu a inghíriu a unu o a calecuna cosa po dha cassare Sinònimos e contràrios acordonare, acoronai, acorrae 1, acorralai, imbachilare, incordonare, incortae, incortiri, inghirare | ctr. iscapare Frases candu funt dromius dhus incortillant e dhus faint iscraus ◊ cun una pedhi de bòi segada a corrias arrinnescint a incortillai totu unu cúcuru ◊ si t'incortillu cun is canis mius t'imbucat su frius!◊ sos carabbineris dhos ant incortillaos a bis pònnere sos ferros 2. is angionis funt incortilaus e no podint fui ◊ no nc'est nisciunus in pratza: funt totus incortillaus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entourer Ingresu to surround Ispagnolu cercar, rodear Italianu accerchiare Tedescu einkreisen.

incortinadúra , nf Definitzione su incortinai Sinònimos e contràrios incortinamentu Ètimu srd.

incortinài , vrb Definitzione pònnere su cortinàgiu, genia de tendhinas po bellesa, po abbrandhare sa lughe, carragiare o àteru deasi.

incortinaméntu , nm Sinònimos e contràrios incortinadura Ètimu srd.

incortinàre , vrb Definitzione fàere is cortinas, is pratzas, illimpiare in terra totu su tretu asuta de is matas (es. de is olias) totu a inghíriu de su truncu Ètimu srd.

incortíri , vrb Definitzione pònnere o isserrare in sa corte, nau fintzes in su sensu de acorrare o pònnere aintru de calesisiat logu serrau Sinònimos e contràrios acorrae 1, assitiai, incortae, inchirrinare, incortigliai, isserrare / incordonai / allogae, remonire Frases su pastori at incortiu is brebeis ◊ segundu custus abboxinadoris sa limba e sa cultura sarda, e cun issas is bidhas, iat a tocai a dhas incortiri po chi no si movant! (E.Spiga) 3. nci at incortiu su civraxu a sa càscia Ètimu srd.

incortíu , pps, agt Definitzione de incortiri; chi istat o est isserrau, acorrau Sinònimos e contràrios acorradu, inghiriadu, isserrau | ctr. iscapu 2. sa meri est totu sa dí incortia in s'apusentu coment'e una mòngia de clausura ◊ in presoni dhui at a mòrriri incortia che merdona in s'arretonera ◊ Crabonaxa est incortia de montis, maris e celu (R.Boi).

incórtu incóltu

incorumedhài , vrb Definitzione fàere su coromedhu, bogare is cambigiolos noos, linna noa, nau de su matedu Sinònimos e contràrios brionire, brotai Frases sa modhitzi su pegus de berbei e de craba dha papat sempri e sumpepari a sa stulada e candu sa mata incorumedhat (S.Praxolu) 2. s’uscrau fut índidu de pastura e iscomus incorumedhaus.

incosciadòri , agt Definitzione nau in cobertantza de ómine, chi dhi praghet a andhare a féminas Sinònimos e contràrios budheri, coallutu, cosceri, culeri Frases est unu sodrau incosciadori, de cussus chi setzint dogna arratza de pudredha! Ètimu srd.

incosciài, incosciàri , vrb: incossare Definitzione pigare o pònnere in mesu de is còscias, pònnere in mesu, cicire a cuadhu: nau in cobertantza, ingannare, aprofitare de s'àteru / i. unu cuadhu, unu burricu, sa bicicreta = sere a cadhu Sinònimos e contràrios cabadhare 1, cadhighinare Frases sa levarora est benira a motu, una motu manna chi usàt sa politzia: tanti non dha incosciàt!… 2. chi sighint aici, gei incòsciant a cuadhu a su babbu puru, custus fillus! ◊ mi as incosciau una borta ma no m'incòscias prus! ◊ manera de fai ananti de totus, cussa piciochedha, incosciada cun su piciocu in pratza!…◊ po annestai incòsciat is fundus de su sarmentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu monter, chevaucher Ingresu to ride Ispagnolu cabalgar Italianu cavalcare Tedescu reiten.

incòssa , avb: incosso Definitzione a s'i. = in mànigas de camisa, chentza mancu si bestire deunudotu Frases tandho a conca nuda e a s'incossa che so faladu in tantu contivizu (A.Dettori)◊ su manzanu a s'incosso, impresse impresse, dae su letu brincant a sa càscia (P.Mossa).

incossàre incosciài

incossiadúra , nf Definitzione su incossiare Ètimu srd.