A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

incoràda , nf Sinònimos e contràrios bisura, chígia Frases mi immazinaia a babbu annicadu, molinendhe sa conca chin d-una incorada mala chi fit rimpróveru, disprésiu e befe (G.B.Fressura)◊ arratza de incorada chi zughes, oe!…

incoràe , vrb Sinònimos e contràrios incarai* Frases a segus de su muru, su pitzinnu faet s'incora incora, timindhosidha a intrae.

incoragiméntu , nm Definitzione su incoragire Sinònimos e contràrios incoramentu, indanimadura Tradutziones Frantzesu encouragement Ingresu encouragement Ispagnolu estímulo, incitamiento Italianu incoraggiaménto Tedescu Ermunterung.

incoragíre, incoragíri , vrb: incorazire Definitzione giare o pònnere coràgiu Sinònimos e contràrios acoragire, alentai, aminare, audire, incorai, indanimai | ctr. impagurire, isarcare, spaurai Frases zai dh'incorazis a fiza tua ca est po s'isposare!… Ètimu itl. incoraggire Tradutziones Frantzesu encourager, exhorter Ingresu to encourage Ispagnolu animar Italianu incoraggiare, incitare Tedescu ermuntern.

incorài , vrb: incorare Definitzione pigare, giare o pònnere coràgiu Sinònimos e contràrios acoragire, alentai, incoragire, indanimai Frases tra sas laras si ànimat, s'incorat cun totu su profumu e sa friscura de cussa buca chi adorat! (B.Mureddu)◊ totus funt incorendi su pipiu timarosu a papai ◊ dh'at incorau nendidhi de no si arrendi mai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu redonner du courage Ingresu to cheer up Ispagnolu animar, alentar Italianu rincuorare Tedescu ermutigen.

incoraméntu , nm Definitzione su incorai, su cricare de fàere coràgiu a unu Sinònimos e contràrios incoragimentu Frases apu negau fuedhus de consolu, de incoramentu o de perdonu? ◊ dhoi depiat èssiri calincunu incoramentu po aguantai fintzas a sa fini Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu encouragement Ingresu encouragement Ispagnolu estímulo, incitamiento Italianu incoraggiaménto Tedescu Ermunterung

incoràre incorài

incoràre 1 incarài

incoratzàre incaratzàre

incoraxàe, incoraxài , vrb Definitzione giare o pònnere coràgiu Sinònimos e contràrios acoragire, alentai, aminare, audire, incoragire, incorai, indanimai | ctr. impagurire Frases su vicàriu at incoraxau unu piciocu disanimau (E.Nieddu).

incorazíre incoragíre

incorbatàre , vrb Definitzione pònnere sa corbata Frases si fit totu bene bestidu e incorbatadu chi pariat unu segnore.

incòrcia , nf Definitzione genia de druche Sinònimos e contràrios acotza* Terminologia iscientìfica drc.

incorcobàre inconcobàre

incorcovedhàu , agt Definitzione chi est atrotigau, chi faet a gobba Sinònimos e contràrios corcobau, incruau.

incordadúra , nf Definitzione su incordare; istiradura e intostadura de un'arremu; nau de sa natura de s'ómine, inchibberadura po maladia Sinònimos e contràrios incordamentu / cdh. inculdatura Ètimu srd.

incordài , vrb: incordare Definitzione pònnere is cordas (a un'istrumentu musicale); rfl. tirare o fintzes istirare a tropu, nau de is nérbios o de is músculos, po isfortzu.

incordaméntu , nm Sinònimos e contràrios incordadura Ètimu srd.

incordàre incordài

incordedhài, incordedhàre , vrb Definitzione fàere a cordedha; acapiare a cordedha, cun tiras Sinònimos e contràrios acordiolai, incordiolai 2. si poniat su discu in pissu de su grammòfulu, s'incordedhàt a usu de molinetu e sonàt Ètimu srd.