A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

inconàre , vrb rfl: inconiai Definitzione agiummai abbarrare o èssere coment'e una cona, fridu, chi no foedhat, oféndhiu: èssere de mala ispétzia, pigare tzacu, arrennegu Sinònimos e contràrios annicare, arrennegai, inchigiare, pirmare 2. sa picioca at arrespúndiu totu inconiada Ètimu spn. enconarse.

inconcài , vrb Sinònimos e contràrios conchinare, cumbínchede Frases mancai medas essint pigau arrexonamentu, nemus fut arrenésciu a dhu fai inconcai a batiai is fillus (F.Marcialis) Ètimu srd.

inconchedhàdu , pps, agt Definitzione de inconchedhare Sinònimos e contràrios ingobbedhadu, tónchinu 1.

inconchedhàre , vrb Definitzione coment'e fàere a conchedha, a lachedhu Sinònimos e contràrios abbajonare, abbrentai, agionedhare, allachedhare, atrotiai, atzumborai, corcobare, inconcobare Ètimu srd.

inconchinàre , vrb Definitzione incrubare a una parte un'istrégiu betandho cosa a imboidadura; fintzes cumbínchere a ccn., fàere chentza istare pentzandhodhoe meda a una cosa, aconcare Sinònimos e contràrios abbucai, incruai, incrunai, parangai / cumbínchede Frases sa padedha cheret inconchinada pro ndhe piscare menzus sos macarrones 3. cussu comente l'incónchinat faghet! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu incliner Ingresu to tilt Ispagnolu inclinar Italianu inclinare Tedescu schrägstellen.

incónchinu , nm: uncónchinu Sinònimos e contràrios àinu, borricu, burràgliu, mobenti, poledhu Ètimu srd.

inconcobàre , vrb: incorcobare Definitzione atrotigare faendho coment'e a conca, a lacu Sinònimos e contràrios abbajonare, agionedhare, allachedhare, atzumborai, colembrai, corcobare, ingobbedhare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu courber, voûter Ingresu to bow Ispagnolu encorvar, corcovar Italianu incurvare, incurvire Tedescu beugen.

inconcobàu , pps, agt Definitzione de inconcobare Sinònimos e contràrios acocovedhau, corcobau, giumburudu, gobbosu, inconchedhadu, tzumbosu 2. est andhandhe inconcobau, tristu e illumbau Tradutziones Frantzesu courbé, voûté Ingresu bowed Ispagnolu corcovado Italianu incurvato Tedescu gebeugt.

inconconíu , agt Definitzione its, chi giughet conca manna? Frases est unu picioconi sanu e inconconiu ma, chi no donat cura, is féminas dhu torrant a s'ossu Ètimu srd.

incóncu , avb Definitzione èssere a un'i. = èssere de totuna idea, de acórdiu Ètimu srd.

incòne , nm: inconi, uncone Definitzione orrugu, bículu, fintzes tzicu de cosa a bufare Sinònimos e contràrios arrogu, bucone* Frases po fàiri sa camisa segant su trambichi in noe incones ◊ totus trabballant unu incone de terra insoro ◊ chi bufas a inconis mannus, certu ca perdis su suidu!◊ unu tzichedhu de binu agiudat a nci cabai s'inconi Sambenados e Provèrbios smb: Inconi.

incongruéntzia , nf Definitzione su no torrare paris de duas cosas, mescamente nau de un'arresurtau chi no est su chi si boliat o chi iat a dèpere èssere.

incòni incòne

inconiài inconàre

inconiósu , agt Definitzione chi est sugetu a s’inconare, chi est tristu Ètimu srd.

inconsideràu , agt: iscunsideradu, iscussideradu Definitzione chi no giughet cunsideru, chi faet is cosas a sa maconatza, chentza dhas pentzare bene e chentza régula Sinònimos e contràrios disatinau, sbentiau | ctr. atinadu Frases fiza mia, ses tropu prepotente chi non ti abbizas iscussiderada: babbu tuo a s'anzena zorronada, mortu de gana e chene pantalone, tue chin brusa noa e fardeta pressada! (S.Soro)◊ cane mandrone, macu iscussideradu! ◊ su disonestu e iscunsideradu cheret su sou e s'anzenu puru! Tradutziones Frantzesu inconsideré, qui n'a pas de jugement Ingresu thoughtless Ispagnolu desconsiderado Italianu sconsiderato, scriteriato Tedescu unbesonnen, unvernünftig.

incòntra , nf, nm: incontru, iscontra Definitzione su si bènnere apare, nau prus che àteru de Nostra Segnora cun su Cristos torrau a biu sa die de Pascamanna candho dhos bogant in crufessones distintas chi si atóbiant e torrant a crésia impare Sinònimos e contràrios abboju, abbucu, acollóchiu, addóbiu, atopu, azóviu Frases sa die de Pasca in Sardigna si costumat a fàghere s'incontru ◊ ite bellu: paret su bestire de sa Madonna de s’incontra! Terminologia iscientìfica sntz Ètimu spn. encuentro.

incontràda , nf: iscontrada Definitzione totu su logu de una leada Sinònimos e contràrios sàltiu 1 Frases in dogni incontrada si agatat dannu e dolore ◊ lea ogni iscontrada, sona arreu che campana chi tinnit tocos mannos (S.Piga)◊ don Pedru fit su piús ricu de tota s'incontrada Ètimu ctl. encontrada Tradutziones Frantzesu région, zone Ingresu region Ispagnolu región, zona Italianu regióne, zòna Tedescu Gebiet.

incontrài, incontràre , vrb Definitzione prnl., su èssere o istare de unu o de una cosa, nau mescamente cunsiderandho su comente si agatat, comente istat; fintzes agatare in su sensu de atobiare, de fàere a paris in duos andhandho / incontraresindhe bene = agataresindhe o bideresindhe bene, abarrai prexaus de ccn. cosa Sinònimos e contràrios acatare, èssere / atobiai Frases fizu meu, tue t'incontras tropu aflitu dae tantos contivizos ◊ m'incontru fartada ca no apu serbiu a Deus ◊ bèni incontraus! Ètimu itl. incontrare.

incóntru incòntra