incolorài, incoloràre , vrb Definitzione essire in colore, pigare colore.
incoloritàre , vrb Definitzione essire in colore, pigare colore, nau de frutu coendho Sinònimos e contràrios imbarjare, tígnere Frases in austu incoloritat sa ua Ètimu srd.
incolostràre , vrb Definitzione múrghere sa brebè chi at angiau de pagu, múrghere colostru Ètimu srd.
incolovinàe , vrb Definitzione incanalare, passare, fàere passare in colovone, in badhe istrinta Sinònimos e contràrios incanalai.
incolóvinu , nm Definitzione su incolovinae, su passare a fortza chi faet su bentu in is colovones / imbucae, passae a i.
incóltu , pps: incortu Definitzione de ingòllere? de incoglire? Sinònimos e contràrios ingóllidu Frases in logu malu trambucat e ruet su cadhu chi currindhe l'at incolta…(A.Dettori)◊ intendhíndhelu a ohis lu pregunteit ite fit su chi aiat incortu.
incolvàre , vrb Definitzione
ingurtire che crobos, papare a s'airada, a tropu
Sinònimos e contràrios
imbuculare,
istruntzonare,
tzèrghere
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
manger à en crever
Ingresu
to swallow,
to eat to bursting point
Ispagnolu
tragar,
engullir,
atracarse
Italianu
inghiottire,
mangiare a crepapèlle
Tedescu
hinunterschlucken.
incomasinàre incamasinàre
incomínciu , nm: incomintzu,
incuménciu,
incumentzu,
incumintzu,
iscomintzu Definitzione
su cuménciu, is primas cosas de una faina, de unu trebballu, de css. fata; fintzes su primu tretu, su tretu chi si agatat innanti de unu logu, de una cosa; su cumenciare
Sinònimos e contràrios
comintzu,
incumentu,
inghitzu
/
incomintzamentu
| ctr.
acabbada,
acabbu,
finitia
Frases
dai s'iscomintzu de su coju s'abbizeit chi calchi cosa no andhaiat comente deviat andhare ◊ ti dat cara su Segnore dae s’incomínciu de s’annu a s’acabbu ◊ comenti fait s'incumentzu de cussa poesia?
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
début,
commencement
Ingresu
beginning
Ispagnolu
comienzo,
principio
Italianu
inìzio
Tedescu
Anfang.
incomintzàe , vrb: incomintzare, incumentzai, incumentzare Definitzione pigare a fàere calecuna cosa, fàere is primas operatziones de una faina, de unu trebballu, de unu cumportamentu o àteru Sinònimos e contràrios comentzari, inghitzai, iscomintzare, isprimitziai | ctr. acabbae Frases podeus incumentzai? ◊ fizos mios, s'incomintzades goi ndhe torrades totu chena nasu a domo! ◊ immoi incumentzant a non mi torrai is contus! ◊ candho su preide arribbat a domo de su mortu incomintzat sas preghieras ◊ canno su fusu fuit prenu, imboligàt sa lana in d-unu lòmberu e cun su matessi fusu incomintzàt a dha trofizare ◊ a nai ca ti fiast tupau… e immui megas de torrai a incumentzai! Ètimu itl. incominciare.
incomintzaméntu , nm Definitzione su incomintzare Sinònimos e contràrios inghitzu, incomínciu Ètimu srd.
incomintzàre incomintzàe
incomintzàu , pps Definitzione de incomintzae Sinònimos e contràrios inghitzau.
incomíntzu incomínciu
incommítere , vrb Definitzione pònnere, intrare o firmare s'abrada a sa dentale in s'arau Ètimu ltn. in + committere.
incomodài incodomàre
incómodu , agt Definitzione
chi andhat male, chi no benit a bene, chi giaet istrobbu o faet istare a malu ispravorzu
Sinònimos e contràrios
iscómudu
Tradutziones
Frantzesu
incommode,
inconfortable
Ingresu
unconfortable
Ispagnolu
incómodo
Italianu
scòmodo
Tedescu
unbequem.
incòna , nf Definitzione figura, immàgine mescamente de santos Sinònimos e contràrios bultu, cona*, figura Frases bella pintada incona, pro su bonu famada!
inconàdu , pps, agt: incunadu Definitzione de inconare Sinònimos e contràrios annicadu, arrennegadu, ofesu, pirmatu 2. si ti mustras inconadu daes a bíere chi daes pesu a cositedhas de pagu contu ◊ fint totugantos inconados ◊ addaghi recuis agatas a babbu tou incunadu ◊ ti mustras inconada contra a mie.
inconài , vrb Definitzione allatare su pipiu sa primu borta Ètimu ctl. enconar.