A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

incoadúra , nf Definitzione su incoare Ètimu srd.

incoàre , vrb Definitzione pigare o pònnere in coa (de gente); mòvere sa coa (nau de animale) e fintzes poderare sa camba de unu pegus cun sa coa sua etotu; in cobertantza, arrennèscere in calecuna cosa, badangiare Sinònimos e contràrios incoedhare 3. chie no proat no incoat Ètimu srd.

incoberàbbili , agt Definitzione nau de dépidu, chi no si podet coberai, chi no faet a si dhu fàere pagare Tradutziones Frantzesu irrécupérable, inexigible Ingresu irrevocable Ispagnolu incobrable Italianu irrecuperàbile, inesigíbile Tedescu unwiederbringlich, uneinbringlich.

incobertinàre , vrb Definitzione in is muros a bullu (a pedra chentza impastu), pònnere pedra manna, longa, de cobertina, in pitzu po dhos acabbare e po méngius fortalesa; foedhandho de libbros, pònnere un'imbódhiu de paperi o àteru prus grussu a is fòglios cosios po agguantare méngius Sinònimos e contràrios cupertare Frases sos muros de su bachile los ant incobertinados Ètimu srd.

incobonitàre , vrb Definitzione assentare su pane, is cocas, in su canistedhu Ètimu ltn. in cophinus.

incociài, incociàre , vrb Definitzione agatare a unu o fàere a paris cun ccn. (fintzes faendho male) po brigare; imbàtere, lòmpere a unu logu o in calecuna cosa po cumbinatzione; rfl. pònnere in mesu (de mannos, in chistionu o chistiones angenas e no sèmpere po su bonu)/ gei est incociada bèni!… (nadu de fémina cojada) = che at dadu cun maridu malu Sinònimos e contràrios atobiai, incapitae / segudare / infrichiri Frases si dh'incòciu, cussu molenti dha depit fai cun mei! ◊ biadu a chini dh'at a incociai!… 2. no bos incocedas in sos arrejonos de sos mannos, bois! ◊ custos aiant pessadu a totu, ma su fadu aiat de s'incociare galu Ètimu itl. incocciare.

incocimàe , vrb Definitzione mandhare a ccn. a fàere cosas perigulosas, peleosas, difíciles Frases nce dh'ant incocimau a istudae fogu.

incocodàu , nm Sinònimos e contràrios cogorau, impedradu, incoduau Ètimu srd.

incodàu , agt, nm Definitzione nau de pomentu, orrugas e àteru deasi, chi est fatu a pedra; pomentu, fundhu acabbau a pedra Sinònimos e contràrios cogorau, impedradu, incoduau Frases sa bia est incodada 2. si at tróchiu unu búrciu illascinandho in s'incodau ◊ s'intendhent is passos de is ómines cun is catzolas ferradas in s'incodau Ètimu srd.

incodedhédhu , nm Sinònimos e contràrios incodedhu Frases Cuncu Pepi at segau un'incodedhedhu de pani e casu a is nebodedhus Ètimu srd.

incodédhu , nm Sinònimos e contràrios acantighedhu, acodedhu, arroghedhu, incuedhu Frases in su sartu portamus un’incodedhu de pani Ètimu srd.

incodhàre , vrb Definitzione artzare is codhos, fàere de codhos, unu, coment'e bolendho nàrrere chi de sa cosa o chistione no ndhe dh'importat nudha Sinònimos e contràrios ingropire, ispallaritzare Ètimu srd.

incodhídu , agt Definitzione its, cun is codhos calaos?, cun su tzugu intrau in codhos? Frases berritola de turcu, nasu de moro, orighi allutu, unu pagu incodhidu, ischini deretu, cúcuru ispilidu, bestidu de panna, sentza zustacoro.

incodiàre , vrb Definitzione prnl., importaresindhe, lassare pèrdere, no fàere contu de ccn. o de ccn. cosa Sinònimos e contràrios afutire, strafudhai Ètimu srd.

incódina , nf, nm: incódine, incúdina, incúdine, incútine Definitzione atzàrgiu massissu e grae, mannu, a punta tundha a un’ala e cuadrada a s’àtera, chi si ponet ciciu in pitzu de unu truncu prantau (pei o tzipu, tzumpedhu), artu prus pagu de metro, e a s’ala de pitzu est in paris (su pratu) po dhue pòdere trebballare su ferru, in frailes o àteras butegas ue trebballant ferru: a una parte de su pratu, comente cumènciat una de is puntas, portat un’istampu ue si podet intrare su tagliante, genia de atza de atzàrgiu cun d-una coa de intrare in s’istampu po istare firmu, po dhue pònnere ferru de segare iscudendho a pitzu a martedhu / min. incudinita Sinònimos e contràrios cdh. alcútina Frases sonendhe falat sa rima piena subra una bella incúdine de oro (A.Casula)◊ so che a su ferru caldu tra s'incódina e su maltedhu ◊ s'incúdine de su ferreri tinnit che campana ◊ cun martedhos incódinas e bancu tribàgliat su frailarzu ◊ su ferreri nostu est dónnia dí arrepichendi in s'incodinedha! Ètimu ltn. incudine(m) Tradutziones Frantzesu enclume Ingresu anvil Ispagnolu yunque Italianu incùdine Tedescu Amboß.

incodinaméntu , nm Sinònimos e contràrios indurimentu, intostadura / tostíghine Frases fut sentiu po s'incodinamentu de coro chi uciant (M.Congias) Ètimu srd.

incodinàu , agt Definitzione si narat de persona tètera meda, tostada, chi si credet meda, chi no sentit làstima po is àteros Ètimu srd.

incódine incódina

incodíre , vrb: incudire Definitzione pònnere codes, incudidorjos, códuas po acotzu Sinònimos e contràrios acossai, cotare, incotzai Ètimu srd.

incodomàre , vrb: incomodai Definitzione giare istrobbu, ifadu Sinònimos e contràrios discumbeniare Ètimu itl. incomodare.