incordigliolài, incordigliolàre, incordiolài, incordiolàre incoldiolàre
incordiolàu , pps, agt Definitzione de incordiolare; chi est acapiau, o coment'e acapiau, pigau de ccn. cosa chentza de si ndhe pòdere iscabbúllere 2. candho che sunt incurdiolaos dae su bíssiu fachent calesisiat titulia.
incordonadúra , nf Definitzione
su incordonare, totu su chi si faet po cassare a calecunu o unu pegus, ponendhosi in medas a inghíriu, o fàere a manera chi unu fogu fuiu o una maladia no s'isterrat faendho dannu
Sinònimos e contràrios
incortigliadura,
inghiriamentu
Tradutziones
Frantzesu
encerclement
Ingresu
isolation,
surrounding
Ispagnolu
aislamiento,
cerco
Italianu
isolaménto,
accerchiaménto
Tedescu
Umschließen.
incordonài, incordonàre , vrb Definitzione
fàere coment'e unu cordone (prus che àteru de gente, militares) totu a inghíriu de calecuna cosa, o de gente o logu, po difesa, arrestare, cassare, compidare
Sinònimos e contràrios
acordonare,
acoronai
/
incortigliai,
inghirare
Frases
su fogu fuidu, si bi at zente a l'incordonare, za si subbacat ◊ l'ant incordonadu in medas e tentu l'ant, su malafatore ◊ sos carbineris aiant incordonadu una domo e che aiant bogadu duos zòvanos cun sos ferros
Tradutziones
Frantzesu
encercler
Ingresu
to surround
Ispagnolu
rodear,
cercar
Italianu
accerchiare,
intorniare
Tedescu
einkreisen.
incorfàre , vrb Definitzione lòmpere, crèschere a cropu, totinduna, in pagu tempus Sinònimos e contràrios assuprire, ciòmpere 2. candho so torradu che fit bene incorfadu su beranu Ètimu srd.
incorfíre , vrb Definitzione coment'e acropare, fèrrere, fàere dòlere, dispràxere Sinònimos e contràrios isciúdere Frases una cantone, a bortas, incorfit prus de una ghetada de manu (A.Satta).
incorinàdu , pps, agt Definitzione
chi est in malumore, coment'e de mala corina, de mala ispétzia, de mala mota
Sinònimos e contràrios
abbrudhatu,
abbutzadu,
annicadu,
pirmatu
/
cdh. incurinatu
Tradutziones
Frantzesu
courroucé,
fâché,
irrité
Ingresu
peeved
Ispagnolu
ceñudo,
sullen,
irritado
Italianu
corrucciato
Tedescu
ärgerlich.
incorinàre , vrb Definitzione leàresi corina, arrennegu / èssere male incorinadu = de ideas malas, malimbideadu, malintrancadu Sinònimos e contràrios alterai, annervare, annervosare, infrascai Ètimu srd.
incornissàre , vrb: incornitzare,
ingurnisai Definitzione
pònnere sa cornice a calecuna cosa
Sinònimos e contràrios
inguarnitzare
Tradutziones
Frantzesu
encadrer
Ingresu
to frame
Ispagnolu
enmarcar,
encuadrado
Italianu
incorniciare
Tedescu
einrahmen.
incornissàu , pps, agt: incornitzau,
incurnissau Definitzione
de incornissare; chi est postu in cornice (nau de pinturas, fotografias o àteru deasi)
2.
dhoi tenit cuadrus bellus e bèni incurnissaus
Tradutziones
Frantzesu
encadré
Ingresu
framed
Ispagnolu
encuadrado
Italianu
incorniciato
Tedescu
eingerahmt.
incornitzadúra , nf Definitzione su incornitzare.
incornitzàre incornissàre
incornitzàu incornissàu
incoronadúra , nf Definitzione su incoronare Ètimu srd.
incoronài, incoronàre , vrb Definitzione pònnere sa corona.
incoronàu , pps, agt Definitzione de incoronare Sinònimos e contràrios coronau.
incorporàda , nf Definitzione su incorporare, su ammesturare totu impare una cosa in s'àtera coment'e ponendhosidha aintru; ammesturu de cosas diferentes Sinònimos e contràrios incorporamentu Ètimu srd.
incorporài , vrb: incorporare Definitzione pònnere in su corpus, betare a mesu o aintru de àtera cosa (nau de logu puru pinnigau apare cun àteru) e ammesturare faendhondhe un'única cosa; intrare in su corpus, nau pruschetotu de ànimas, de cosas malas: si narat fintzes in forma prnl po animale chi si arrempellat coment'e chi portet dimónios 2. bi at dimónios chi s'incòrporant in sirbones pro trampare su pastore a che li pudhare s'ànima a su baratu ◊ amus ascurtatu sónnios de volos lépios e pesantes, de animales incorporatos, de ponte rutos 3. su cadhu s'est incorporatu, s'est artziatu in pedes de secus e su zòvanu, rughèndheche, at istrempatu sa conca a terra (B.Bandinu)
incorporaméntu , nm Sinònimos e contràrios incorporada.
incorporàre incorporài