incravigàre , vrb Definitzione giúnghere o acucurrare is boes Sinònimos e contràrios acucuai, agiobare, zúnghere | ctr. igiúgnere Ètimu srd.
incravillài , vrb Definitzione firmare o mantènnere cun craos, cun cravillas Sinònimos e contràrios ciaitare, inciaire, inclavai, ingiaitare, obbilai, puntzare Frases ant incravillau su baullu ◊ a Cristus dh'ant incravillau ◊ su verenu incravillàt a sa steva is manus tuas Ètimu srd.
incràvu , nm Sinònimos e contràrios incravamentu Ètimu srd.
incravusài , vrb Sinònimos e contràrios clavai, criviri, fichire, stichiri Frases at pigau su schidoni e si nci dh'at incravusau a faci (F.Marcialis).
increàdu , agt Definitzione chi no est istau creau, nau de Deus o de calidades chi si atribbuint a Issu Sinònimos e contràrios eternu Ètimu spn. increado.
increài, increàri , vrb: incriai Definitzione serrare a crae, isserrare a crae aintru de calecunu logu Sinònimos e contràrios acràere, afriscare, creari, ifriscare 1, imbarcionai, incraedhae Frases si fut fuiu e torrau a domu si fut incriau in s'aposentu suu ◊ ia sighiu a passai is merís incriada Ètimu srd.
increbucíre , vrb: increpucire Definitzione coment'e fàere cosa a unu túturu, a tzirbisas e fintzes tratare male Sinònimos e contràrios afrangillonai, apigiare, atripodhire, frongire Frases zughiat su sinu increbucidu ◊ sos pannos sunt increbucidos ◊ in sas tancas chi ti ant increbucidu sa carena brotent sas isperas!
increbudhídu incrapudhíu
increbudhíre incrabudhíre
increchiài , vrb Definitzione pònnere crecus, vítzios Sinònimos e contràrios afissiai, imbissiare 2. Pepica tenit sa filla increchiara e dónnia cosa sa primu est a issa! Ètimu srd.
incredulidàde, incredulidàdi , nf Definitzione
su èssere malos a crèdere, su no àere fide, su no giare crétia peruna mescamente in chistiones de fide in Deus
Tradutziones
Frantzesu
mécréance
Ingresu
irreligiousness
Ispagnolu
incredulidad,
descreimiento
Italianu
miscredènza
Tedescu
Unglaube.
increghestàre inchighiristài
increjàre inchejàre
incréjiu inchéxiu
increméntu , nm Sinònimos e contràrios acreschimentu, acreschimónia, créschida, creschina
increméntzia , nf: ingreméntzia Definitzione bisóngiu, dificurtade, fintzes dannu Frases no mi toches cussa timinzana de binu, ca est po crachi increméntzia! ◊ aite tenes su telèfono si no dh'usas in custas increméntzias?!
increpucíre increbucíre
increpúciu , nm Definitzione su increpucire; sa piega chi abbarrat a una cosa increpucia Sinònimos e contràrios frungidura, incrispa, pighizone, pínnica Ètimu srd.
incrèschere , vrb: incresci,
incrèsciri Definitzione
giare ifadu, giare incruescu, ma mescamente sentire calecunu dolore o fintzes unu dannu, unu dispraxere
Sinònimos e contràrios
dispiàghere,
dòlere,
ifadare,
incrudèschere
Frases
non dia chèrrere incrèschere a nisciunu (G.Fiori)◊ aia bisonzu e apo incréschidu
2.
dh'increscit una camba ◊ m'increscit una denti, m'increscint is arrigus
3.
su de no premiare una poesia in calchi cuncursu no devet incrèschere e ne ammutzighilare sos cuncurrentes
Ètimu
itl.
increscere
Tradutziones
Frantzesu
avoir mal,
être désolé
Ingresu
to ache,
to be sorry
Ispagnolu
doler,
lamentar
Italianu
dolére
Tedescu
schmerzen.
incréschidu , pps, agt: incréschiu, incrésciu (in-cré-sci-u) Definitzione de incrèschere / èssere incréschidu = èssere ifadadu Sinònimos e contràrios dófidu / cascaviadu, ifadadu Frases ma dh'est incrésciu, lah, comenti dh'at ingortu a sa serra de sa camba! 2. tra ispiegatziones e àteras cosighedhas munteniant sa zente incréschida, a pistighinzu, e disizanne s'acabbada ◊ su cadhu fit mesu incréschidu de sa zente e de su setzidore.