indulciài indrucài
índule índula
indulgéntzia , nf Definitzione perdonu o iscontu de pena chi sa Crésia giaet a unu po is curpas chi tenet, bastat chi cumprat su dovere chi sa Crésia dhi proponet.
indúlghere , vrb Definitzione tènnere passiéntzia cun s'àteru, lassare cúrrere si at fatu calecuna cosa de male; nau de cosas tostadas o aghedas, pònnere a ammodhigare (es. su linu àrridu), o a indrucare Ètimu ltn. indulgere.
indúlghida , nf Definitzione su indúlghere, su ibertare, tènnere passiéntzia in agiudu a ccn. Ètimu srd.
índuli índula
induliàe , vrb Sinònimos e contràrios ignuliare, indulzare, ingiugliare / certai.
indúlli indúgi
indullidòri , agt Definitzione chi s'indullit, chi indruchet cun facilidade Sinònimos e contràrios incrubaditzu, mugiaditu, abbentaditu | ctr. téteru Ètimu srd.
indúlliri indúgi
indúlliu , pps, agt Definitzione de indúlliri; chi est incrubau a cara a denanti Sinònimos e contràrios gruciadu, imbassiadu, incruau 2. abarrau oras e oras indúllia in su bartzolu castiendu su pipiu.
índulu índula
indulzàre , vrb Sinònimos e contràrios abbenzare, ilbantare, ilzenzare, isvenzare, menispresiare.
indunindúna, indunindúnu , avb Definitzione
totu a unu cropu e fintzes chentza si dh'ibertare, a s'ingrundha, de repente
Sinònimos e contràrios
desucunas,
innuna,
totinduna
Frases
issu fit giambendhe: mi ndhe abbizaia dae su mudímine chi li beniat induninduna, de calchi momentu de isvàriu o de una foscigada de mutzighile
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
soudainement
Ingresu
suddenly
Ispagnolu
de repente
Italianu
improvvisaménte
Tedescu
plötzlich.
indúnu, indúnas , avb Sinònimos e contràrios desucunas, induninduna, totinduna Frases indunas, intrat a campusantu, duritendhe, e annoditat sa puba de un'isconnotu ◊ nebode meu caru, induna est custa morte!
induràe , vrb: indurai 1,
indurare,
indurari Definitzione
fàere prus tostau, duru (indurari fintzes ponendho orrobba de rinfortzu in is oros)
Sinònimos e contràrios
indolari,
indurèssiri,
intostai
/
orire,
orivetai,
orizare,
orulare 1
| ctr.
ammodhiae
2.
su bestiri est cun s'uru indurau a folludu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
durcir
Ingresu
to harden
Ispagnolu
endurecer
Italianu
indurire
Tedescu
verhärten.
indurài , vrb: indurare 1 Definitzione abbarrare, istentare, tratènnere Sinònimos e contràrios istentae, tratèniri, tricare Frases issa indurat castiendu su logu atesu a manu bona e a s'àtara (P.Doneddu)◊ aici a forti tocat su portali issu candu indurant a abèrriri!◊ custa funsioni est indurendu meda ◊ aiat induradu dies e dies arguíndhesi e fachèndhesi bellu (A.Deplano).
indurài 1, induràre induràe
induràre 1 indurài