A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

indruchíre , vrb: indruciri, indulchire, indurchire Definitzione fàere druche, prus druche, fintzes in cobertantza Sinònimos e contràrios addruchire, addulcare, immelai, indrucai*, melai | ctr. ammarigosae, irranchidare Frases cúmpida sas intragnas odiosas po indruchire dogni ranchizore! ◊ su coru de s'ómini indrucit s'araxi de custu trumbullu Tradutziones Frantzesu sucrer Ingresu to sweeten Ispagnolu endulzar Italianu addolcire Tedescu süßen.

indruciài indrucài

indrucíri indruchíre

indrúgere, indrúghere indrúchere

indrughíre , vrb Definitzione abbasciare, incrubare s'ischina a cara a denanti, abbasciare sa conca, sa punta de calecuna cosa Sinònimos e contràrios dòrchere, incruai, indortigare, indrúchere*, indugi, unchinare Frases totu s'ilgerru a ischina indrughida si che lu colat in s'aidatone ◊ no si cheriat indrughire a ndhe arregòllere sos deghe miza francos ca li pariat pagu! 2. sos ozastros sunt restados indrughidos cara a mare dae su bentu, pro sempre aunchinados ◊ su fílighe est indrughidu.

indrústia, indrútia , nf: indústria 1 Definitzione brossa, ispumadore de cuadhos Sinònimos e contràrios ambrústia.

indruvigàre indrovigàre

indruvigósu indrovigósu

indrúvigu indróvigu

indruvinzàre , vrb Definitzione betare apare, fàere un'ammesturu, fàere faina a improdhu Sinònimos e contràrios indrovigare*.

inducàre , vrb Sinònimos e contràrios acreantziare, addestrare, ammaistrae, annestrare, incalchetare Frases issu fit istau inducau dae minore a sa cultura de sa gherra ◊ babbu mi at inducadu e ammaniadu pro sa vida Tradutziones Frantzesu inculquer Ingresu to instil Ispagnolu inculcar Italianu inculcare Tedescu einprägen.

induéndu , nm Sinònimos e contràrios mauchedhu, petziotu, pigliete, serpellucu, tribbuletu Frases asselliàdebbos, induendos: agghejàndhemi sezis! (E.Pes)

indúere , vrb: indúsiri Definitzione cumbínchere o cricare de cumbínchere a unu, cambiare pàrrere, pigare una decisione, fàere fortza po fàere mòvere a unu o una cosa Sinònimos e contràrios conchinare, cumbínchere, indugi, induire, tentoxare Frases sa pobidha torrat a is ingrillus e a is carignus po indusi su pobidhu a trabballai Ètimu srd. inducir.

indúgi, indúgiri, indúgliri , vrb: indulli, indúlliri, indúxiri, undúxiri Definitzione indrúchere, fàere abbasciare (sa conca o àteru) a cara a un’ala nau prus che àteru de cosa longa o arta chi a su normale istat prantada; nau de gente, su si abbasciare e fintzes cèdere o tròchere a una fortza, a un’àtera volontade / pres. ind. dèu indullu; pps. indúgiu (in-dú-gi-u), indúgliu, indúlliu, indurtu Sinònimos e contràrios abasciai, aúlghere, dòrchere, incruai, indrúchere, indrughire, indugi, muciare / conchinare, cumbínchere, tzèdere Maneras de nàrrere csn: i. a unu a fai ccn. cosa = conchinarechelu; i. is costas a ccn. = dàreli surra manna, cannire sas costas a ccn.; a conca indúllia = a conca incrubada; indugi sa cigirista = abbassiare sas pretesas Frases is manus chi ti sonant campanas de pasca, o paxi, funt is chi t'indullint su ferru in centu ainas bonas (Danese)◊ femu làngia e m'indullemu che filu (Z.Sanfilippo)◊ indulliat is genugus fintzas a terra ◊ no seu dignu de m'indulli po dh'iscapiai is corriedhas de is crapitas ◊ dhi benit ammaròglia a s'indúgliri, si bolit papai!◊ indugit is ogros a terra e fait lavras de erriri 2. mi at indúlliu a cambiai su cuntratu ◊ ammarolla dhi est bénniu a indugi sa cigirista! Ètimu ltn. indulgere (indulgeo) Tradutziones Frantzesu fléchir, céder Ingresu to give in (way), to flex Ispagnolu doblar, ceder Italianu flèttere, cèdere Tedescu biegen, sich ergeben.

indugonàre , vrb Definitzione cumbínchere a ccn. cun is trassas, a ingannu; si narat fintzes in su sensu de ghiare, incarrerare Sinònimos e contràrios impreni / colovrinare, imbovai / agghiai 2. ammaseda sos pessos e indugònalos a sa rejone (A.M.Pala)◊ indugònalu tue a fizu tou!

induíre 1 , vrb: intuire Definitzione abbizare, serare o cumprèndhere faendho a pentzamentu o de calecunu singiale o indítziu ma chentza ischire nudha de precisu Sinònimos e contràrios immaginai, penciai Frases donzunu lu podet induire chi bi at in custu mundhu de patire!

induíre, induíri , vrb Definitzione cumbínchere a fàere calecuna cosa Sinònimos e contràrios conchinare, cumbínchere, indúere, indugi Frases chi ti bolint induiri a furai, no indullast! Ètimu ctl. induir.

índula , nf, nm: índule, índuli, índulu Definitzione calidades naturales de unu, genia de passione, de manera de fàere o de pentzare chi tenet a solu e no po dh'àere imparada Sinònimos e contràrios brè, incrina, iscarpentu, naturale, uta Frases Bobbore Cambosu fit ómine de índula líbbera e ladina ◊ tziu Bore fit de índule umorista ◊ a los crere fizos mios mi retenzo ca no tenent sas índulas chi tenzo ◊ in tzellas feas sa vida finida meritas pro sos índulos chi as (B.Truddaju)◊ medas funt de índuli ferina ◊ de índulas fut abarrau sempri su própiu Tradutziones Frantzesu naturel, tempérament Ingresu temper Ispagnolu índole Italianu índole Tedescu Wesen.

indulcài indrucài

indulchíre indruchíre