A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

illagratzonadúra , nf Definitzione su illagrare de unu bestimentu (o àteru deasi), in totu o in parte, a fortza de dhu pònnere, o fintzes segundhu de ite est fatu Sinònimos e contràrios illabbargiada, irfodhionadura, sciampladura, sciamplamentu.

illagrimàdu , agt Definitzione chi est isciustu de làgrimas, de prantu.

illàgru , avb, agt, nm: ailladru, illargu, illàrigu Definitzione a largu, atesu; nau a calidade, chi est mannu, amprosu; fintzes tretu, illargada Sinònimos e contràrios allarghitu, atesu / amprosu, lalgu / irganzada Frases parentes de illagru furint benidos a sa festa e brindhaos dhos iant a chenare ◊ si biet de illagru mannu ca cussa est una fàula! 2. m'iant fatu una gigia illagra illagra, manna manna ◊ sa latzada est illagra mesu prammu 3. sa salia ndhe dhi essit de s'illagru de is dentes Ètimu srd.

illaidhonàu , agt Definitzione nau de ccn., chi est drolle, iscimpru, tolondro Sinònimos e contràrios addrolliu, allaidhonau, allochiau Ètimu srd.

illainàre, illainàri illabinàre

illainàu , pps, agt Definitzione de illainare; chi istat male de s’iscurrentziadura 2. cussu pastori portat s'arrobba illainada, totu bruta 3. su tallu est illainau, istasidu.

illaizàdu , pps, agt Definitzione de illaizare; chi ndhe at leau su logu, chi si est o dh’ant ispainau in medas tretos o logos Sinònimos e contràrios ispaltu, ispartinadu, spainau | ctr. collidu Tradutziones Frantzesu diffusé, diffus, répandu Ingresu diffuse (d) Ispagnolu difundido Italianu diffuso Tedescu verbreitet.

illaizaméntu , nm Definitzione su ispainare, illargare o istèrrere sa cosa Sinònimos e contràrios spainadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu diffusion Ingresu diffusion Ispagnolu difusión, distribución Italianu diffusióne Tedescu Verbreitung.

illaizàre , vrb Definitzione ispainare, istèrrere, portare, andhare aifatu de su logu, in tantos logos Sinònimos e contràrios ispadhiciare, ispaghinare, ispàlghere, ispaltzighinare, isparcinare, isparminare, isprabinare | ctr. collire, recògliere Frases ndhe ant a ischire meda, issos, cantos ndhe amus illaizadu de custos libbrighedhos! (Z.F.Pintore) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'élargir, se répandre Ingresu to spread (out) Ispagnolu extenderse, difundirse Italianu allargarsi, diffóndersi Tedescu sich verbreiten.

illaldiàre , vrb: illardare, illardiare Definitzione istacare, segandhondhedhu, su lardu de sa petza: illardare su porcu mortu; fintzes preutire, istidhigare lardu allutu a sa petza orrostindho Sinònimos e contràrios preutire 2. bellos cantzos de lardu los impreant pro illardiare sa peta lanza Ètimu srd.

illaldónzu , nm Definitzione su illardare su porcu mortu Ètimu srd.

illalgàre, illalghiàre , vrb: illargai, illargare, illarigai, islargai, islargare, slargai Definitzione fàere o essire prus largu; portare o andhare atesu; istagiare, istesiare s’unu de s’àteru; rfl. pigare tropu cunfidàntzia, ampramu Sinònimos e contràrios allalgare / astesiai, issuzire, istesare, istregire / iscrobare | ctr. afíere, astrínghere, acurtziare Frases in cussu tretu su caminu s'illargat e fachet una piatza ◊ cuss'istampighedha est tropu astrinta: cheret illargada 2. si ndi fiat illargau de su logu de su dannu ◊ nche aiant illargau sas bacas a zosso ◊ issa no si depet illargare dae dommo! 3. si sunt fachendhe bene, custos ammoraos, azudàelos, sinono bocàelis s'idea dae conca e illargàelos! 4. tzerachedhu, no t'illarghes foedhanno! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu élargir Ingresu to widen Ispagnolu ensanchar Italianu ampliare, slargare Tedescu verbreitern.

illalgónzu , nm Definitzione su illargare, su fàere prus largu Sinònimos e contràrios illargadura, illargamentu Ètimu srd.

illallaronàu , agt Definitzione nau de ccn., chi est totu male postu de bestimentu, bestiu chentza crabbu, a trascuru Sinònimos e contràrios drodhe, isconfusu, làllaru, scundutu, scurumu.

illàma , nf Definitzione lama*, istrégiu de làuna Sinònimos e contràrios allama.

illampiàre , vrb Definitzione cumenciare a bíere ccn. cosa de atesu Sinònimos e contràrios allampare, apubai, assebeltare Ètimu srd.

illampizàda , nf Definitzione su illampizare; su fàere una furriada de ogos, su castiare; cosa chi durat pagu pagu Sinònimos e contràrios allampigiada, lampada / abbaidada, castiada, mirada, ocrada, oghia, oghidura, ojizada 2. dae sos ojitos isperieit un'illampizada chi naraiat prus de un'irrúilu! 3. sa zoventude est un'illampizada ◊ che at bistu un'illampizada de Callina Ètimu srd.

illampizàre , vrb Definitzione fàere o mandhare coment'e lampos de lughe Sinònimos e contràrios allampizare, brigliai, grigliare, lúchere, lutzigare Frases sos ogros suos lúghidos che bidros illampizant che oro ◊ comente iscúrigat, carchi istedhu illampizat ◊ candho sulas, framma e ischintizas bolant, alluet ónnia cosichedha: intas tue, mofèndheti, illampizas! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu resplendir Ingresu to shine Ispagnolu resplandecer Italianu risplèndere Tedescu glänzen, strahlen.

illampizósu , agt Definitzione chi lampizat, chi lughet Sinònimos e contràrios brilladinu, luchente Frases in pac'ora su podhore nos at fatu píchidos e illampizosos, che a su cafè candho lu bocant dae su frunillu (P.Pireddu) Ètimu srd.

illanadòrza , nf: illanatorja Definitzione brebè giòvona, sacaja, ma bona de túndhere Ètimu srd.