iscràdiu , nm Definitzione su iscradiare 1? is cràdios chi singialant is oros de un'istrada? Frases fit ipicendhe die, s'aera fit frisca e sos iscràdios de s'istradone fint lughentes coment'e infustos dae su lentore (I.Delogu) Ètimu srd.
iscràe , nf Definitzione iscrau fémina Sinònimos e contràrios cautivu, islava Frases peri su mundhu, fin'a oe ancora che iscrae sa fémina est restada.
iscraedhàre , vrb Definitzione coment'e tirare, leare su craedhu, ma nau fintzes in su sensu de iscapiare unu lióngiu Sinònimos e contràrios ilgiaitare, iscravillai / isòlbere, isprèndhere | ctr. incraedhae Frases deo no seo bonu mancu de ne dh'iscraedhare is corrias de is caciolas, a issu! (M.Congias)
iscràere , vrb Definitzione apèrrere a crae Sinònimos e contràrios | ctr. afriscare, creari, increai Ètimu srd.
iscrafajòni iscarfòne
iscrafallòci , agt Definitzione nau prus che àteru de is ogos, chi funt arteraos, orrúbios e tzidhicosos, bogandho scrapa, ma nau fintzes de cosa lègia, arrasposa Frases cussu pipiu portat is ogus iscrafallocis.
iscrafangiài, iscrafanzàre , vrb: scaravangiai Definitzione apèrrere, fàere tzacaduras, crepaduras, nau mescamente de su pígiu de sa pasta o de su pane cun su frammentu aghedandho bene, de su pígiu de su pane modhe cotu; fàere a tzirbisas, piegas, nau de s'orrobba chistia posta male, ammurigonada, ma fintzes de is murros candho unu est acanta a prànghere; crepare de s'errisu Sinònimos e contràrios afilai, crebulare, sacai, spreciai / acarrongiai, aggrunciare, apigiare, arruntzai, atavellai, atribuntzire, atripodhare, frongire 2. s'asulu s'est iscrafangendi e celu maseru fait isperai ◊ e puite t'iscrafanzas si neunu ti at ofesu? ◊ donzunu bufat cudhu binu e s'iscrafanzat, ma narat: Bonu, bonu! 3. muzere mia onzi tantu tunchiait e s'iscrafanzait a ríere.
iscrafedhài , vrb Definitzione trebballare a iscrapedhu Sinònimos e contràrios iscarpedhare Frases pighit un'iscrafedhu e iscrafedhit su muru in s'oru de su stanti! 2. s'arcu de su portai est fatu a perda iscrafedhara Tradutziones Frantzesu tailler, sculpter Ingresu to chisel Ispagnolu cincelar Italianu scalpellare Tedescu meißeln.
iscrafédhu , nm: scarfedhu Definitzione genia de aina longhita, cun sa punta ladita o ischeada a tundhu o de àtera manera, cun sa màniga fata de dha pòdere acropare, impreau prus che àteru po istuvonare o trebballare linna: si est totu de metallu no portat màniga (e s'impreat po trebballare pedra a ispistoradura o astuladura) Sinònimos e contràrios iscalpedhu Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu ciseau, burin Ingresu chisel Ispagnolu escoplo Italianu scalpèllo Tedescu Stechbeitel.
iscràfere iscàlfere
iscrafiàre iscarrafài
iscrafígnu iscalfíngiu
iscrafíngiu, iscrafínzu iscalfíngiu
iscrafíre , vrb Sinònimos e contràrios arratare, iscàlfere*, iscarpire, tratai.
iscrafudhàdu , agt Definitzione nau de ccn., chi dhi ant segau s'iscrafudhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu circoncis Ingresu circumcised Ispagnolu circunciso Italianu circonciso Tedescu beschnitten.
iscrafudhài, iscrafudhàre , vrb: iscrapudhai Definitzione segare s'iscrafudhu, su pigighedhu de sa pedhe chi ammontat sa conchedha de sa natura de s'ómine, a manera de istare nua; nau fintzes in su sensu de segare àteru 2. po tres arriabis bosi feis iscrapudhai debustis chi su sodrau bosi at apicigau su mabi furisteri! 3. su bentu custu merí iscrapudhat sa canna Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu circoncire Ingresu to circumcise Ispagnolu circuncidar Italianu circoncìdere Tedescu beschneiden.
iscrafúdhu , nm Definitzione de sa natura de s'ómine, su pigighedhu de pedhe chi ammontat sa conchedha o fintzes cust'úrtima (tirare issegus s'i. = iscocolletare sa conchedha) Sinònimos e contràrios conchedha 3, papu 2 Terminologia iscientìfica crn, ssl Tradutziones Frantzesu prépuce, glande Ingresu prepuce, glans Ispagnolu prepucio, glande Italianu prepùzio, glande Tedescu Vorhaut, Eichel.
iscrafuzíre , vrb Definitzione illascinare, andhare illascinandho, fuire de manos Sinònimos e contràrios fugire, illascinare, iscadriare Frases babbai at iscrafuziu in s’impedrau ifustu e s’at bogau de pare su cambutzu Ètimu srd.
iscragastài , vrb Definitzione segare o bogare is gangas o cragastas de su pische, limpiandhodhu.