ispedhurtzíu , agt Definitzione chi no portat pilos: nau de bistimentu, chi est béciu, consumau Sinònimos e contràrios frazadu.
ispedhutàre, ispedhutzài, ispedhutzàre ispedhuciài
ispedicàre , vrb Definitzione isprèndhere, iscapiare, lassare andhare; fintzes su s'ispèrdere Sinònimos e contràrios isòlvere, ispedichinare, scapiai / ispeighinare Ètimu srd.
ispedichinàda , avb Definitzione a s'i. (es. contare fàvulas) = aira, a meda; andhare a s'i. = andhare a s'afaiu, chentza frenu perunu Ètimu srd.
ispedichinàre , vrb: ispeighinare Definitzione essire de mesu, bogare de su mundhu, distrúere deunudotu Sinònimos e contràrios bochire, irmundhiare, ispeigai, ispeighitare Frases s'apesta niedha chi che l'ispeighinet! ◊ male chi che los ispeighinet, a sos malafatores! ◊ sa malària e sa tubbercolosi ispeighinaiant unu tempus zente meda Ètimu srd.
ispédicu , nm Definitzione animale agatau mortu, andhau male fintzes a solu Sinònimos e contràrios ispéigu Ètimu srd.
ispedidòre , nm Definitzione chie ispedit.
ispedidúra , nf Definitzione su ispedire Ètimu srd.
ispedientajólu , agt Definitzione chi istat sèmpere ispedientandho calecuna cosa, provandho, unu pagu ingeniosu Sinònimos e contràrios isperientaxolu, proànsulu.
ispedientàre , vrb: isperientare, ispidientare, spidientai Definitzione bogare ispedientes, cricare calecunu arremédiu a unu bisóngiu, po arrennèscere in calecuna cosa; divertire, istentare s'àteru cun contos e chistionos Sinònimos e contràrios abritiai / ispelegare, spassiai Frases li at a cumbènnere de ispedientare carchi modu pro s'arrufianare a cussu, si nachi est ricu! ◊ tiu Pedru est un'ómine póberu e onzi die ispedientat carchi cosa noa pro campare sos fizitos ◊ paret bi leant gustu sos dutores a s'isperientare sos malores (G.Ruju) 2. fit unu trighínnia cumpridu chi baliat finas a fàghere a rosas pro ispidientare sos pitzinnos (A.Cossu)◊ annant a cadhu po triballiare o po s'ispidientare ◊ su traballu mi che ispidientat sa mala muta ◊ custos sunt poetas chi ispidientant sa zente Tradutziones Frantzesu inventer Ingresu to invent Ispagnolu inventar Italianu inventare Tedescu erfinden.
ispediènte, ispediènti , nm Definitzione cosa chi si faet unu pagu a ingéniu o fintzes a ingannu Sinònimos e contràrios atramu, estremagiogu, imbentu, irbirgu, trastamèngia Ètimu itl. espediente.
ispedíre, ispedíri , vrb Definitzione mandhare calecuna cosa cun àtere, mescamente su servítziu púbblicu o calecunu impreau a portare cosa de logu a logu Sinònimos e contràrios imbiai, mandai Ètimu itl. spedire.
ispedissiòne, ispeditziòne , nf Definitzione su ispedire, su mandhare Sinònimos e contràrios imbiu.
ispeditzionéri , nm Definitzione chie tenet s'impreu de mandhare, de ispedire cosa.
ispedonàre , vrb Definitzione bogare su berdone o su ortigu a sa linna de su suérgiu Sinònimos e contràrios ibbeldonare, istuvulare Frases sa linna de suerzu pro la pònnere a su fogu est menzus ispedonada ◊ mi so postu a ispedonare cuss'àrbure, ca li at faladu unu raju, ma su ortigu no bi cheriat essire.
ispedradúra, ispedriadúra , nf: ispredadura, spedradura Definitzione su ispedriare; su che arregòllere sa pedra po illimpiare unu terrenu pedrosu; sa prima farra chi molet sa mola noa Sinònimos e contràrios ispredichinadura, ispedrighininzu, spredióngiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épierrage Ingresu taking out stones Ispagnolu el despedregar Italianu spietratura Tedescu Entsteinen.
ispedriàre , vrb: ispeldiai, isperdare, ispredare, isprediare, spedriai Definitzione arregòllere o pinnigare sa pedra po illimpiare unu terrenu, isciusciandho un'incodau (nau de animales, fintzes arregòllere arena); mòlere sa primu borta cun mola noa Sinònimos e contràrios ispedrigare Frases v'at pudhas isprediandhe in sos ungrones ◊ ant ispeldiau sa tanca e fatu is morighinas o acoronau sa pelda Ètimu srd.
ispedrigàre , vrb Sinònimos e contràrios ispedriare Frases apo tribagliadu a ispedrigare una tanca Ètimu srd.
ispedrighinagiólu , agt Definitzione nau de ccn., chi est crosidadosu, chi bolet ischire is cosas Sinònimos e contràrios imbistigadore Frases Remundha est ispedrighinagiola e dimandhat a tiu Frantziscu poite est chi nachi sas féminas sunt perigulosas! (R.Calvone) Ètimu srd.