A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

ispedadúra , nf Definitzione giare o pigare s'ispeu, su batorunu de su frutu de unu cumone Sinònimos e contràrios ispeu Ètimu srd.

ispedàre ispeài, ispeàre 1

ispedarrànza ispadarrànza

ispedatzàre , vrb Definitzione istesiare unu pagu, mòvere unu trastu pesosu cun peis faendho a istrizidura (a ispinta, tirandhodhu ma chentza dhu pigare in pesu) Sinònimos e contràrios ispeai Ètimu srd.

ispedatzàre 1 ispagatzài

ispedàtzu ispadàtzu

ispedàzu ispeàzu

ispedhàche , agt Definitzione nau de animale mortu, chi ispedhat bene Ètimu srd.

ispedhadòre , nm Definitzione chie ispedhat Sinònimos e contràrios iscorjadore Ètimu srd.

ispedhadúra , nf Definitzione su ispedhare Sinònimos e contràrios iscorjadura Ètimu srd.

ispedhàre , vrb: ispedhiare, spedhai Definitzione tirare o bogare sa pedhe a s'animale mortu e fintzes bochíere; bínchere totu sa posta a su giogu / ispedhiare s'ànima a unu = ofèndiri, pigai a s'ànima, a dónnia logu Sinònimos e contràrios iscogliare, ispellitzare / ispedhire, spilossai Frases l'aia pótida ispedhiare, sa guàrdia, ma apo pessadu a sa pitzinna ◊ a cussu che dh'ant ispedhiadu ca fit malu 2. che li apo ispedhadu totugantu, zoghendhe a cartas! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu écorcher Ingresu to skin Ispagnolu desollar Italianu spellare, scuoiare Tedescu häuten.

ispedhàu , pps, agt Definitzione de ispedhare Sinònimos e contràrios iscorjau.

ispedhiài , vrb: spedhiae Definitzione disigiare meda, àere a disígiu, apílliu mannu de calecuna cosa o de ccn. Sinònimos e contràrios apedhiae, desizare, renchènnere Frases portamí su pipiu a dhu biri, ca m'ispédhiat! ◊ funt binti annus chi ammancu e is de domu m'ispédhiant! 2. torrau a innòi ses: m'ispedhiàst puru, lah, ca tanti ses pécula bella!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu désirer ardemment Ingresu to long for Ispagnolu anhelar, codiciar Italianu bramare, desiderare forteménte Tedescu begehren.

ispedhiàre ispedhàre

ispedhiòne , agt, nm Definitzione chi o chie manígiat su bestimentu, sa cartzamenta, o àteru, chentza atentzione, dhos ponet a stravàgiu e dhos ispàciat o isperdet tropu in pagu tempus Sinònimos e contràrios ibbaidore, isperditziau, istrubberi, istruibbenes, sperdicieri, stragioni.

ispedhíre , vrb Definitzione bínchere deunudotu s'àteru giogandho, bínchere totu sa posta de no lassare nudha a is cumpàngios Sinònimos e contràrios isbussillare, ispedhire, spilossai Ètimu srd.

ispedhitzàre , vrb: ispidhitzare Definitzione bogare de pare cosa coment'e lana o pilos Sinònimos e contràrios ispertare 1, istèssere, istrepojare.

ispédhiu , nm: spédhiu Definitzione genia de disígiu forte, de gana Sinònimos e contràrios apédhiu, apéliu, assúgliu, azanu, modríngiu, renchénnida Frases est a ispédhiu de si fai isposu ◊ is Sardos sufreus de ispédhiu Ètimu srd.

ispedhuciài, ispedhuciàre , vrb: ispedhutare, ispedhutzai, ispedhutzare Definitzione tirare sa pedhe, su pedhutu Sinònimos e contràrios spedhitzai Frases su mergiani at ispedhutzau un'angioni ◊ si ti pigu t'ispedhúciu! Ètimu srd.

ispedhuliàre , vrb Definitzione pigare e ispicigare su semu, unu pigighedhu de carre Sinònimos e contràrios ispigiolare, spilloncai Ètimu srd.