ispregorzàre , vrb Definitzione andhare o fàere cosas, a ispregolzu, a pelea, cun múngia manna Frases so tota die ispregorza ispregorza giamendhe s'ebba, ma paret un'indimoniada! Ètimu srd.
isprégu isplígu
isprèlla , nf Definitzione prella, nau in su sensu de ogos Frases duas isprellas giaras che un'istella sunt in sa domo sa lughe piús bella, ca sa mirada tua est atraente.
isprèmere , vrb: isprèmiri, isprèmmere, sprèmiri Definitzione coment'e istrecare, istringhendho o incracandho forte po ndhe bogare cosa (es. murghendho, samunandho); fàere isfortzu de parte de aintru, nau de is príngias in su partu, o andhandho de corpus Sinònimos e contràrios afíere, irgrèmmere, ispremiare, supressai 2. issu de sa poesia nd'ispremit su súciu e dhu donat a is insidius de bellesa Ètimu srd.
isprémia , nf: isprémida,
sprémida Definitzione
su isprèmere, su ispremiare, nau fintzes in su sensu de fàere fortza; cosa, súciu bogau istringhendho / ponni is i. = pònnere presse
Sinònimos e contràrios
afissa,
prémida,
trupiada
3.
cica de ponni is isprémidas a tzia Gesuina po mi fai allestru is pantalonis longus!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
pressurage
Ingresu
squeezing,
juice
Ispagnolu
zumo
Italianu
spremuta
Tedescu
Ausdrücken,
Saft.
ispremiàre , vrb Definitzione
coment'e istrecare, istringhendho o incracandho a forte po ndhe fàere essire cosa
Sinònimos e contràrios
afíere,
isprèmere,
supressai
Ètimu
spn.
(a)premiar
Tradutziones
Frantzesu
presser
Ingresu
to squeeze
Ispagnolu
exprimir,
extraer
Italianu
sprèmere
Tedescu
ausdrücken.
isprémida isprémia
ispremidòre , agt, nm Definitzione chi o chie ispremet.
isprémidos , nm: sprémidus Definitzione genia de isfortzu chi benit fatuvatu a solu po andhare de su corpus candho unu est a iscurrentziadura e fintzes a dolore a bentre, coment'e a puntas / èssere a i. = a prentos Sinònimos e contràrios conos, iscussinos, prémidas, préntios, puntas Ètimu srd.
isprèmiri, isprèmmere isprèmere
ispremòre , nm Definitzione sa cosa méngius, prus bona, de valore Sinònimos e contràrios premore* Frases is piciocas usant s’ispremore po interru de lussu.
isprému , agt Definitzione nau pruschetotu de bestimentu, chi abbarrat o benit tropu istrintu Sinònimos e contràrios afissu, astrintu | ctr. lalgu Ètimu srd.
isprèndhere , vrb Definitzione
pigare e trantzire o iscapiare s'acàpiu / pps. ispresu
Sinònimos e contràrios
isòlbere
| ctr.
acapiae,
prèndhere
Frases
su cadhu si est ispresu e s'est fuidu ◊ como su chi ant presu no faet a dh’isprèndhere ◊ isprendho sos canes pro ti mossigare!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
délier
Ingresu
to untie
Ispagnolu
desatar
Italianu
slegare,
slacciare
Tedescu
losbinden,
aufschnüren.
isprendhidúra , nf Sinònimos e contràrios iscapionzu, scapiadura Ètimu srd.
ispréndhula , nf: ispríndhula Definitzione orrughedhedhu de cosa chi s'istacat e brínchidat atesu, fintzes orrosina, istídhigos de abba o àteru deasi; unu pagu, pagu pagu Sinònimos e contràrios isprindhulada, strichidhu, tzampulicada / agigu, aizaredhu, apenedha, pachedhu, tzúniu | ctr. meda Maneras de nàrrere csn: no àere mancu un'i. de bonu sensu = nudha; un'i. de abba = paspiada, arrosiada; i. de tempus = àchiu, fria Frases carchi ispríndhula de sole si acarait intr'e néulas graes 2. cheret puburustos de calore e ispréndhulas de paghe pro alimentu ◊ tiu Nigola aiat un'ispríndhula de bonumore, pro cantu agritzu, típicu de s'ómine campagnolu.
isprendhulàre , vrb: isprindhulare, isprinnulare Definitzione orrosinare, pròere pagu pagu; betare a ispréndhula, a orrosiadura o ispergiadura a pagu Sinònimos e contràrios arrosinai, isprinzulare, modhinare, proighinai / babbiscare, iscongiuai, paspiare 2. tocat de mantènnere un'ampullita de abbasanta cun ozusantu de l'isprendhulare candho Parissuos si presentat ◊ isprendhulèndheli s'abbasanta, su dimóniu fuet coment'e issulu de fogu 3. currendhe, su ludu che isprindhulaiat fintz'a su cugutu Ètimu srd.
isprène, isprèni ispièna
isprènta, ispréntu , nf, nm Definitzione isfortzu, pelea / chèrrere a i. = ammalaògia Frases s'isprentu de sos boes si bidet bessendhe a pupadas dae nares ◊ custu est logu de isprentas chi daent anneos.
isprentzàre imprentzài
ispreogàre ispiogàre