A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ispreósu , agt: spreosu Definitzione chi faet a tímere meda, chi faet ispreu; nau de unu, chi si leat ispreu, chi istat meda coment'e timendho de fàere cosa, prus che àteru coment'e po no bòllere, po sa pagu gana, ca no dhi praghet o àteru Sinònimos e contràrios iscaramentosu, istremorosu, terrorosu / impregadu Frases ite bentu ispreosu! ◊ ite morte ispreosa chi at fatu babbu meu, mortu travallandhe! 2. ma lah ca est ispreosu, cussu cristianu: nci dha podiat bogai cussu, sa màchina a foras, isciendi ca tanti si depiat fai?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réticent Ingresu reluctant Ispagnolu espantoso, reacio Italianu riluttante Tedescu widerstrebend.

isprepedhài, isprepedhiàre ispalpedhàre

isprepositàdu , agt: ispropositau Definitzione chi est mannu meda una cosa esagerada Sinònimos e contràrios debberone Tradutziones Frantzesu exagéré Ingresu overstated Ispagnolu exagerado Italianu esagerato Tedescu übertrieben.

ispresciàre , vrb: isprexare, spretziai Definitzione pigare a disprétziu, nàrrere o pònnere male de ccn. Sinònimos e contràrios disprejare, ilbantare, ilzenzare, innorare, menispresiare Frases at ispresciadu su frade ◊ ispero chi abbarrent de isprexare sa chi istimo ◊ chie si siat chi isprésciet sos cumandhos tuos at a èssere picadu e mortu! Tradutziones Frantzesu mépriser Ingresu to disdain Ispagnolu despreciar Italianu disprezzare Tedescu verachten.

isprésciu , nm, agt: ispressu Sinònimos e contràrios presse / lestru Maneras de nàrrere csn: de i. = impresse, debressi, coitendhe; a cadhu i. = a cadhu fuindhe Frases sa cosa si che podet remonire gai, si bi at isprésciu de fàghere àteru ite 2. fint andhados a cadhu ispressu a ndhe batire a tiu Chírigu.

ispresonài, ispresonàre , vrb: spresonai Definitzione bogare de presone, iscapare unu presoneri.

ispressiòne , nf Definitzione cosa chi si giaet a bíere o manera de giare a bíere, o fintzes cosa chi si narat, chi si giaet a intèndhere; in matemàtica, una filera de operatziones Sinònimos e contràrios cdh. isprissioni.

ispressóliu, ispressóriu ispossóliu

ispréssu isprésciu

isprésu , pps, agt Definitzione de isprèndhere Sinònimos e contràrios isoltu, scapiau, sliongiau / scabbúlliu | ctr. acapiau, presu Frases nemos s'est ispresu de sa sorte 2. chie est a bunnedha istrintzada, chie a caltzones ispresos ◊ ch'essit currindhe che leone ispresu Tradutziones Frantzesu délié Ingresu untied, loose Ispagnolu suelto Italianu slegato Tedescu losgebunden.

ispretài, ispretàre ispeltàre

ispretàre 1 ispertàre 1

ispretzàre ispergiàre

ispretzécu , agt Definitzione nau de unu, chi no faet contu de su bene chi dhi ant fatu Sinònimos e contràrios isconnóschidu, malebortzedidu.

ispretzíri ispartzíre

ispréu , nm: spreu Definitzione timoria manna meda, po cosa mala chi podet acontèssere o chi si est provada Sinònimos e contràrios assunciudhu, astudhu, iscadha, iscalmentu, ispràgiu, isprioru Frases e asinche puru puru… candu in s'eternu iscuru e in su piús mannu ispreu ti chirco e no ti agato, Deus meu… (S.Baldino)◊ mai piús mi faghe, ite ispreu!, a vívere torrare pro mòrrere, Deus meu! ◊ no ti pighist ispreu! ◊ mancu unu utu, mancu una boche de ispreu pro custu dolore! ◊ a tocos, lentos lentos, mesanote sa péndhula at sonadu: un'aerita lena de ispreu mi artudhat sa carena! (P.Fae)◊ unu cane orulendhe ti astudhit sas palas de ispreu 2. sos betzos timent a ispreu a bíere arribbandhe s'istiu, ca los dassant solos Ètimu ctl. menyspreu Tradutziones Frantzesu frisson, horreur Ingresu shudder, horror Ispagnolu horror Italianu brìvido, orróre Tedescu Schauder.

ispreugàre ispiogàre

ispreumàre , vrb Sinònimos e contràrios apantarjare, asciustrare, aterrighinare, ispramai, ispreare.

ispreuràre , vrb Definitzione bènnere mancu a unu giuramentu, fàere o nàrrere su contràriu de su chi s'est giurau Sinònimos e contràrios agiuramentare, isgiuramentare Frases deo no seo giuradore e de giura no n'apo ispreurau in libbru e ne in manos de magiore.

ispreutídu , agt Definitzione coment'e su contràriu de preutidu in su sensu de làngiu e mescamente famiu, ingurtone papandho, chi no dhi bastat mai su papare Sinònimos e contràrios irventradu Frases issos manighendhe pariant canes ispreutidos e ceo pro mi ndhe falare sa mata dae sa gana! (S.Saba)