Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
isprammorósu , agt Sinònimos e contràrios
isprammosu
Ètimu
srd.
isprammósu , agt: spramosu Definitzione
chi faet isprammare, pigare un'isprama
Sinònimos e contràrios
arrorosu,
assustadore,
assustrosu,
atudhosu,
isprammorosu
Frases
cussos sunt mostres isprammosos
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
épouvantable
Ingresu
dreadful
Ispagnolu
espantoso,
aterrador
Italianu
spaventóso,
raccapricciante,
orrìbile
Tedescu
entsetzlich,
schauderhaft.
ispraniàre , vrb Sinònimos e contràrios
isparcinare,
ispaltzighinare
Frases
domos a dogni bessu si biet che crastos de una roca ispraniada
2.
su cadhu murru che ura orrorosa s'isfunat in su padru inninnijendhe, ischintidhas de fogu ispraniendhe (S.Casu)
Ètimu
srd.
isprannuscàre , vrb Definitzione
nau de erbas o matedu, crèschere bene, meda, imbènnere
Sinònimos e contràrios
aurrire.
isprantadúra , nf Definitzione
su isprantare
Ètimu
srd.
isprantallài , vrb Definitzione
de chi dh'at isprantallau!… = sa mama chi dh'at fatu!…
Ètimu
srd.
isprantàre , vrb: splantai Definitzione
ispaciare sa pranta de is peis, su pígiu tostau (nau mescamente de animales chi si ferrant), ispaciare su fundhu de is iscarpas
Frases
zughiat sos pes in sàmbene, isprantados, sempre andhendhe che ae mala ◊ po no s'isprantare, su cadhu cheret ferradu
Ètimu
srd.
isprantellàre , vrb Definitzione
bogare, istacare is prantellas de is iscarpas
Ètimu
srd.
isprantzàre , vrb Definitzione
coment'e prentzare: nau de su sole, asciutare s'orrosu.
ispranzàda , nf Definitzione
su papare
Sinònimos e contràrios
ispantzada,
manigada,
papada,
sassada
2.
sa peta chi tenia a s'ispranzada ndhe la so isculpindhe a caru preju (A.Dettori)
Ètimu
srd.
isprapaxài , vrb Definitzione
foedhandho de is ogos, apèrrere bene, deunudotu
Sinònimos e contràrios
ilbambarriare,
ispalpedhare,
isparpalociai
Frases
eus isprapaxau is ogus biendu su spantu de su logu in monti.